Molts ajuntaments de les Terres de l’Ebre han apujat el rebut de la brossa per al 2024. Alguns d’estos augments han estat significatius i controvertits. Només per posar tres exemples, Tortosa va aprovar un increment del 28 %; Amposta, del 36 % i la Ràpita, del 48 %.
La pujada respon a diverses variables que el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) factura als consistoris, com a entitat en la qual els municipis, a través dels consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià, deleguen la recollida i tractament de residus urbans. L’àrea de residus del COPATE va esdevenir el 2016 el producte de la fusió del Consorci de Residus del Montsià (CRM) i el Consorci de Residus del Baix Ebre (Rebé), i actualment gestiona la recollida de tots els municipis del Baix Ebre i Montsià excepte Deltebre i Tortosa, i el tractament i dipòsit de l’orgànica i la resta de les dos comarques.
El principal hàndicap que té el consorci i un dels factors que afecta el preu de la brossa és que s’ha quedat sense espai a l’abocador del Mas de Barberans, on la tramitació d’una quarta fase s’ha allargat durant més de dos anys. La primera fase està clausurada; la segona, semiclausurada i la tercera, a punt d’esgotar-se, sense que s’haja pogut aprovar encara el Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA) sense el qual no es pot abordar la construcció d’una nova fase de dipòsit controlat (Fase IV) i un nou centre de tractament.
L’aprovació del PEUA per part de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) està condicionada a unes esmenes que cal incorporar i el procés té “un horitzó temporal incert” -admeten fonts tècniques del COPATE- que contrasta amb una certesa: al setembre del 2024 la tercera fase del dipòsit del Mas quedarà sense capacitat per a continuar rebent fracció resta.
De les més de 48.000 tones de resta que hauria de rebre l’abocador del Montsià durant l’any que ve, només hi podran entrar menys de 40.000 i a partir del setembre caldrà buscar una destinació alternativa. El servei sortirà a licitació entre els operadors que gestionen altres abocadors del país i provocarà un augment de costos. El més lògic és pensar que estos residus aniran a parar a l’abocador de Tivissa, però això ho haurà de determinar el concurs.
El COPATE no es considera responsable del retard en l’ampliació perquè la tramitació hauria encallat en informes d’altres organismes i administracions, sobretot de la CHE. “Intentarem escurçar terminis per fer-ho en menys de dos anys, però quan hi haja el vistiplau urbanístic caldrà fer efectiva la compra dels terrenys i redactar el projecte abans de començar les obres, que ja estarien en marxa si no fos per l’endarreriment de la CHE”, es queixa Ivan Garcia, president del COPATE.
Hi haurà partides econòmiques que disminuiran el seu pes, perquè no es tractaran residus a Mas de Barberans i, per tant, es dixaran d’assumir uns costos de manteniment i maquinària, de moviment de terres o de despesa energètica, però altres partides, com ara les que estan relacionades amb els processos de transferència, de transport i tractament de la fracció resta que el nou operador facture al COPATE, pujaran.
D’entrada, caldrà millorar la capacitat de transport amb camions fins a la nova destinació, incloent-hi els voluminosos, i ampliar la capacitat de transferència de la planta de l’Aldea, que fins ara s’estalviava el volum de residus de les rutes de recollida que ja desembocaven directament a l’abocador del Mas.
Tot plegat voldrà dir que el preu per tona que haurà d’assumir l’ens a partir del setembre del 2024 passarà de 60,59 euros anuals a 94,78, és a dir, un 56,42 % més. El destí alternatiu s’haurà de mantenir almenys durant tot el 2025, que és quan la repercussió sobre les finances municipals, per tant, serà més notòria: la despesa superaria els 4,5 milions d’euros.
El COPATE repercutix el cost sobre els ajuntaments i estos estan traspassant l’increment a la taxa que paguen les famílies. I això respon no només a les circumstàncies territorials
-l’esgotament de l’espai al Mas de Barberans- sinó també a altres qüestions. Abans del 2026 ho han de fer per imperatiu legal, ja que la Llei 7/2022 de residus i sòl contaminat per a una economia circular determina que els ajuntaments han de cobrir tot el cost del servei de recollida i gestió dels residus urbans amb allò que recapten de la taxa municipal d’escombraries. Això ja ha obligat a posar-se les piles a aquells ajuntaments -la majoria, de la costa de l’Ebre- en què el desajustament entre el que paguen i el que recapten és més gran, i encara hauran d’afinar més amb vista al 2025. “Hi ha ajuntaments que portaven anys i panys sense tocar el rebut de la brossa i estan molt lluny del grau de cobertura necessari”, sostenen fonts del COPATE.
A més a més, l’altra variable que no dixa de fer pujar la factura de la brossa és el cànon de l’Agència de Residus de Catalunya (ACR) sobre la fracció resta. El missatge és clar des de fa temps: com menys recicla una població i, per tant, més resta duu a l’abocador, més ha de pagar, per una qüestió de fiscalitat ambiental.
El cànon de la resta ha passat de 47,1 euros per tona anual del 2020 als 71,6 del 2024. Una pujada exponencial que no s’aturarà. Això, vist a través del pressupost del COPATE per al 2024, dona un resultat de 3.436.000 euros a l’any, que és un 25 % de la despesa que preveu el pressupost i que també acaben assumint els municipis consorciats.
A mitjà termini, el panorama no és encoratjador perquè, segons les mateixes fonts, la redacció del projecte i la construcció de la Fase IV del dipòsit del Mas també l’hauran d’assumir els consorciats, a través d’un préstec contractat pel COPATE. El cost estimat del projecte és d’entre 2,5 i 3 milions d’euros. La futura nova planta de tractament s’enfila fins als 20 milions d’euros i ja dependrà dels plans d’inversió de l’ARC.
Ivan Garcia, com a màxim responsable del consorci, demana més sensibilització a la gent per poder rebaixar la factura de la brossa: “Si en lloc de 48.000 tones de resta, al Mas n’entressen 25.000, la rebaixa seria importantíssima [de 3,43 milions de despesa anual en peatge ambiental a 1,79], i això que a les Terres de l’Ebre encara estem bé en reciclatge si ens comparem amb altres territoris”. El també alcalde de Roquetes planteja que les visites ciutadanes a l’abocador del Mas podrien ser l’acció més “efectiva” de conscienciació: “Allí es veu clar el que estem fent amb el planeta”.
