El projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2019 destina a Catalunya 2.051,38 milions d’euros en inversions, un 16,8 % del total a l’Estat.
A estos 2.051 milions cal sumar-hi 200 milions més fruit del compliment d’una sentència del Tribunal Suprem sobre les inversions a Catalunya corresponents al 2008. Són 701 milions més (901 més si es tenen en compte els 200 milions addicionals de la sentència) que als comptes del 2018, que preveien inversions a Catalunya per valor de 1.349,59 milions, un 13,3% del total (13,3% el 2017 i 10,7% el 2016). Catalunya és el segon territori que rep més inversió, per darrere d’Andalusia.
La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha defensat que la inversió prevista per a Catalunya complix amb l’Estatut, però el secretari d’Organització del PDeCAT i portaveu d’Economia al Congrés dels Diputats, el tortosí Ferran Bel, ha afirmat que el Govern espanyol no els pot demanar el vot favorable als pressupostos generals de l’Estat a canvi del compliment de les inversions que fa anys que estan compromeses i que s’han incomplert: “No ho valorem com a cap gest polític i, si s’acaba complint, ho valorem estrictament com un compliment”.
Ni el PDeCAT, que va reunir la seua executiva a Waterloo amb Carles Puigdemont (a la imatge) ni ERC (que va fer el mateix a Suïssa al voltant de la figura de Marta Rovira) s’han mogut de la seua posició oficial de no permetre ni tan sols la tramitació dels comptes (només la JNC n’ha obert la porta) si no hi ha una proposta política del Govern espanyol que pose damunt de la taula el dret a l’autodeterminació. “Si Sánchez vol un govern espanyol estable, que s’assega a negociar el futur polític de Catalunya”, ha manifestat el vicepresident d’ERC Pere Aragonès. La tensió ha pujat per les detencions de fins a 16 persones a Girona, per part de la Policia Nacional, sense ordre del jutge, derivades de les mobilitzacions del passat 1 d’octubre.
