TERRES DE L’EBRE // La Junta de Govern de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), principal òrgan de govern de la conca amb representació d’usuaris, comunitats autònomes i administració general de l’Estat, ha avalat un minitransvasament de 4,99 hectòmetres cúbics d’aigua del riu Ebre, des de l’embassament de l’Ebro a cavall entre Burgos i Cantàbria, a Cantàbria i en concret per a la ciutat de Santander. Es tractava d’un tràmit d’audiència previ a la presentació de la proposta de transvasament -elaborada pel Ministeri de Transició Ecològica- al Consell de Ministres, que ara la pot aprovar directament en tractar-se d’una transferència de menys de 5 hectòmetres cúbics. El Govern de Cantàbria preveu que es puga aprovar al juliol. De fet, era un transvasament ja previst des de fa temps. En l’audiència amb tots els membres de la junta de govern, que es va fer telemàticament, els únics que haurien manifestat la seua oposició, segons El Heraldo de Aragón, haurien estat el Govern d’Aragó i l’Ajuntament d’Alcanyís. La resta de representants dels usuaris, entre els quals la Federació de Regants o la Generalitat de Catalunya, si més no s’hi van oposar. El transvasament es demana amb caràcter permanent i indefinit per a atendre especialment les necessitats d’aigua de la ciutat de Santander, que no ha pogut aprovar el seu pla d’ordenació urbanística municipal per falta de garanties en l’abastiment. La CHE justifica que permetrà “cobrir el dèficit d’aigua en períodes secs i no impedirà les demandes actuals i futures d’usos i aprofitaments”. En canvi, l’Institut Aragonès de l’Aigua va lamentar en un informe que no es garantix la reversibilitat ni l’obtenció d’un balanç hídric equilibrat en un màxim de quatre anys.
La Plataforma en Defensa del’Ebre (PDE) també recorda que en un principi esta transferència havia de ser reversible, però que això ha caigut de la proposta final i denuncia que l’aval a un nou transvasament és la mostra inequívoca d’un canvi de model que passa per “apostar per minitransvasaments localitzats lligats a infraestructures agràries i amb sectors socials o polítics [l’àmbit que se n’afavorix és molt turístic i l’Ajuntament de Santander porta temps pressionant] a favor”, valora el portaveu de la PDE Manolo Tomàs. Tomàs recorda que este nou transvasament se sumarà al d’Ebro-Pas-Besaya, també a Cantàbria, i als altres set que suporta el riu Ebre, i constata que “els regadius, els embassaments i els transvasaments es mantenen com a prioritat per damunt de les necessitats del tram final del riu i del delta de l’Ebre”.
La PDE recorda que si la CHE no ho fa, l’organisme que ha de vetllar pel Delta és la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. “És l’únic òrgan amb rang legal que ho pot fer, perquè està previst al Pla hidrològic nacional vigent [aprovat el 2005 després de la derogació del PHN transvasista del 2001] i que compta amb tots els representants de tots els sectors i administracions”, reivindica Tomàs, que demana que el debat “ha de sortir de l’àmbit polític i entrar dins de l’àmbit social i científic”. “I si no es reactiva la Comissió per la Sostenibilitat, que la dissolguen”, afegix. La PDE lamenta la poca capacitat de reacció política del territori, tot i que la plataforma sí que ha rebut d’entrada el suport de Movem Terres de l’Ebre tant pel que fa al rebuig d’un nou transvasament a Cantàbria com a la petició de reactivació de la Comissió per la Sostenibilitat. “Estem en contra de qualsevol transvasament i creiem fermament que cal avançar cap a una nova cultura de l’aigua”, ha manifestat el coordinador del partit, Jordi Jordan. Quant a la Comissió per la Sostenibilitat, el dirigent tortosí ha recordat que després del pas del temporal Glòria, Movem ja va presentar mocions on es demanava la convocatòria de la Comissió, i ha avançat que ara hi tornarà, afegint-hi el rebuig a la detracció de gairebé 5 hectòmetres cúbics a Cantàbria.
