ERC ha tornat a ser la força més votada a la Diputació de Tarragona, amb 74.762 vots. Els republicans han obtingut 9 diputats, després dels 11 que tenien el 2019, seguits dels socialistes, amb 8, un més que en les eleccions passades, i de Junts, que, també amb 8 diputats, manté els que tenia en l’anterior ple. Amb esta aritmètica i sense majories clares, les tres formacions hauran de negociar i buscar pactes per a governar l’ens provincial.
Junts per Catalunya ha estat la tercera força més votada. El PP torna a tenir representació a la cambra supramunicipal, amb un diputat provincial, mentre que Vox hi entra per primera vegada, amb un.
L’any 2019 les forces independentistes s’imposaven amb força a la Diputació de Tarragona, gràcies als 11 escons aconseguits per ERC i els 8 de Junts per Catalunya. La reusenca Noemí Llauradó es convertia en la primera dona a presidir l’ens supramunicipal, després que les dos formacions arribessen a un acord de govern, tot i que entre les files de Junts tampoc es descartava un acord amb el PSC per a mantenir la presidència.
Durant el primer tram del mandat dos ebrencs, els alcaldes d’Amposta i Deltebre, Adam Tomàs d’ERC i Lluís Soler d’Enlairem Deltebre-Junts van estar ocupant dos vicepresidències, cedides després en favor de l’alcalde de Paüls, el republicà Enric Adell, i de Meritxell Roigé, l’alcaldessa de Tortosa de Junts.
Quatre anys després, el pacte entre Junts i PSC torna a ser una possibilitat, com també ho és amb els republicans, que sense Junts es quedarien sense alternatives, amb els tres escons dels populars i els dos de l’extrema dreta. Estes són les dades que ha fet oficials este dilluns el Ministeri de l’Interior, tot i que fonts de la Diputació de Tarragona apunten que els càlculs fets amb criteris dels partits judicials (Tarragona, Tortosa, Reus, Valls i Vendrell) donarien una altra aritmètica.
En concret, ERC seria primera força, amb 9 diputats, Junts n’obtindria 8, el PSC, 8 més, i el PP i Vox en tindrien un cadascun.
Fonts consultades per esta redacció apuntaven que qualsevol possibilitat restava oberta, i que l’aritmètica permet poder repetir el pacte entre ERC i Junts, o dos altres de nous que serien un govern entre ERC i PSC o entre PSC i Junts. Qualsevol acord en el qual hi hagués ERC donaria al partit republicà la presidència, una de les joies de la corona de la demarcació, i només un acord PSC i Junts faria president el candidat socialista, sempre que es respectés l’acord no escrit que la força més votada del pacte assoliria la cadira de president.
La distribució de les actes de diputats provincials, un dels principals premis que pot rebre un alcalde o regidor, així com l’acord definitiu a l’ens supracomarcal, estarà molt vinculat al tancament dels pactes de molts ajuntaments del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, on hi ha molt per decidir.
La pèrdua d’algunes majories absolutes fa que prop de vint municipis ebrencs estiguen pendents dels pactes postelectorals per a saber el nom dels seus alcaldes i alcaldesses i la configuració definitiva del seu cartipàs municipal. Tot i la complexitat de l’acord, tampoc es descarta un govern de concentració entre ERC, PSC i Junts, que dixe fora del govern únicament els dos diputats del PP i Vox.
