HomeMeteorologiaLa pluja del juny reduïx per segon any seguit el risc d’incendi...

La pluja del juny reduïx per segon any seguit el risc d’incendi a l’Ebre

Després d’un 2019 negre, amb el foc devastador de la Ribera encara a la retina, les Terres de l’Ebre encadenen dos arrancades de campanya forestal (2020 i 2021) relativament plàcides. L’any passat l’acumulació de pluja i la reducció de l’activitat humana com a conseqüència de la pandèmia pel coronavirus van reduir significativament el risc d’incendi i no es va enregistrar cap foc important. Ni durant l’estiu ni la resta de l’any, en què, segons les dades del Departament d’Interior, es van produir 39 petits incendis a les quatre comarques ebrenques amb un balanç de 25 hectàrees cremades. Res a veure amb les més de 5.800 hectàrees cremades del 2019 en 66 incendis forestals, rècord del segle en hectàrees cremades i el cinquè any amb més incendis (66).

Enguany, el risc d’incendi continua estant per sota de la mitjana dels darrers anys a gairebé tot el territori, exceptuant al nord de la Terra Alta, on el risc és més elevat -l’habitual en esta època de l’any- segons certifica a esta publicació el responsable d’Emergències dels Bombers a les Terres de l’Ebre, Ricard Expósito. La Terra Alta era dimecres l’única comarca afectada pel nivell 2 (de 0 a 3) del Pla Alfa dels Agents Rurals, un protocol operatiu per a definir les actuacions dels efectius de vigilància i prevenció d’incendis.

L’explicació de la bonança general és que el mes de juny va ser prou generós en precipitacions, però ja els primers episodis d’onada de calor de sud amb posterior entrada de vent de ponent han enfocat també zones de més risc “a la sortida del canal de vent de l’Ebre pel Perelló i l’Ametlla”. Expósito explica que esta franja, juntament amb la del nord de la Terra Alta i també la del nord de la Ribera, són els espais on la vegetació té menys humitat acumulada. Un cop d’ull al mapa de risc d’incendis d’este dimecres permet visualitzar si més no les dos zones de risc alt al nord-oest de les Terres de l’Ebre, però també constata que poc té a veure este mapa amb el dels primers dies de l’estiu del 2019, on ja hi havia algunes zones de perill molt alt.

“La resta del territori, tot el Montsià i gairebé tot el Baix Ebre, està en molt bones condicions des del punt de vista de l’estat de la vegetació. Estem en una situació òptima”, celebra el responsable de Bombers, que en tot cas aclarix que això no vol dir que no es puguen donar episodis meteorològics que puguen complicar l’extinció de qualsevol incendi. D’entrada, en l’última setmana s’han enregistrat els primers ensurts a Móra d’Ebre, Garcia i l’Ametlla de Mar.

Fins ara, l’any ha estat tranquil, amb 24 petits incendis forestals que han cremat poc més de 13 hectàrees, la tercera part en l’incendi que divendres passat, dia 16, va cremar al peu de les serres de Pàndols i Cavalls al terme de Móra d’Ebre.

Més efectius i recursos en els propers anys 

Pel que fa als recursos de prevenció i extinció, Expósito explica que es manté un dispositiu similar al de l’any passat, en què la campanya comptava al territori amb prop d’una vintena de vehicles d’aigua, al voltant de 150 bombers i uns 45 efectius entre auxiliars d’ofici forestal i Equip de Prevenció Activa Forestal. El cap de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre afegix que quan hi ha un epidosi meteorològic de risc, s’incrementen els recursos, incloent-hi el desplaçament d’algun mitjà aeri suplementari, i es garantix l’obertura dels cinc parcs de bombers voluntaris: Benifallet, Batea, Flix, Horta i Tivissa. De professionals n’hi ha set.

Els bombers, que arrossegaven una dinàmica d’obsolescència del material i falta de recursos i d’efectius que va desencadenar el 2019 una vaga d’hores extres, estan ara immersos en l’anomenat Pla Bombers 2025, que ha de suposar la incorporació de més bombers i la contractació de més personal, així com la renovació entre altres de la flota de vehicles. A les Terres de l’Ebre, Expósito explica que ja s’han renovat tres camions, un a Amposta, un a Ulldecona i un a Móra d’Ebre, i preveu que en l’horitzó del 2025 l’objectiu és completar un augment de plantilla de més del 20%: “Dels set parcs professionals, n’hi ha cinc amb tres bombers [per torn] cadascun; un amb quatre i un amb cinc [Tortosa], i el que tindrem és cinc parcs amb quatre bombers cadascun i dos amb set [Amposta i Tortosa].”

En l’àmbit nacional, els Bombers han augmentat els recursos per a afrontar un estiu amb més risc d’incendis, ja que a tot arreu no ha plogut com a les Terres de l’Ebre, i han fet una crida a la responsabilitat ciutadana, recordant que el 54% dels incendis del 2020 van ser intencionats o per una negligència. Si es confirma que el llançament d’una burilla va ser el detonant de l’incendi recent de Llançà, este seria un exemple il·lustratiu i proper en el temps. “Podem determinar què passarà quan hi haurà un incendi, però el comportament de les persones és imprevisible”, reflexiona Expósito.

A més a més la campanya forestal s’allarga cada vegada més. La seua desestacionalització està causada pel canvi climàtic. De fet, el territori on la campanya d’estiu comença abans i s’acaba més tard és el de les Terres de l’Ebre. L’any passat, no va ser fins a l’episodi de pluges del novembre que els Bombers de la Generalitat hi van donar la Campanya Forestal 2020 per finalitzada. Expósito recorda que ja els anys 81 o 95 va haver-hi incendis importants a mitjans de setembre a les Terres de l’Ebre.

D’altra banda, esta campanya, a més a més de la integració del cos d’Agents Rurals al Departament d’Interior a nivell administratiu, serà la segona sense guaites forestals, substituïts l’any passat per càmeres de videovigilància tot i el rebuig generalitzat de les institucions del territori. A les Terres de l’Ebre n’hi havia a nou punts de guaita i ja no en queda cap. Expósito admet que encara no està monitoritzat tot el territori que abans cobrien els guaites, però assegura que, mirant la part positiva, es guanya en eficiència, atenent també a la desestacionalització del risc, perquè les càmeres hi són tot l’any, mentre que els guaites s’hi estaven tres mesos.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 3 =

Últimes notícies