EDITORIAL // Quan es va posar damunt de la taula un informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments que apostava sense embuts per suprimir el cos de guaites forestals i encomanar la vigilància forestal a càmeres de vigilància, esta mateixa publicació va posar en valor la notícia -intuint que podia tenir recorregut i controvèrsia perquè ens semblava transcendent- amb un ampli reportatge de Primera Plana que, a través del testimoni de diversos guaites, esgrimia els arguments que ara s’han generalitzat en defensa del cos i en contra de la supressió. És a dir, bàsicament, que les càmeres poden ser un complement idoni però no poden interpretar ni situar exactament sobre el territori una columna de fum, i que en temps crític a conseqüència de l’emergència climàtica, no tenia massa sentit renunciar a recursos que han estat importants, per molt que l’esmentat informe del director general de Prevenció, Manel Pardo, ho posés en dubte en afirmar que només 37 dels avisos d’incendi de l’última dècada procedien dels guaites, que ho neguen amb una rotunditat que fa pensar si més no que abans de res hauria pagat la pena escoltar-los. Perquè és obvi que la Generalitat, en este cas el Departament d’Interior, ha pres la decisió de forma absolutament unilateral.
És més, la mateixa excepcionalitat actual al voltant de la crisi del coronavirus, que hauria pogut fer
pensar als responsables de Prevenció que potser el millor era ajornar les decisions per a després
de l’estiu, ha estat un dels arguments que va fer servir el Govern a l’hora de comunicar als guaites
que este estiu no compta amb ells. A les Terres de l’Ebre hi ha 9 punts de guaita, és a
dir, la cinquena part dels que quedaven operatius a tot Catalunya, i la reacció d’ajuntaments, partits polítics com Movem i la CUP, grups ecologistes i consells comarcals ha estat contundent. Més enllà de les lectures polítiques -totes les administracions locals que s’hi han manifestat estan presidides per ERC i Interior, està en mans de Junts per Catalunya-, el Govern ha de prendre decisions tècniques despolititzades, hauria de reflexionar, obrir el debat -que ara entrarà per fora al Parlament amb una proposta de resolució dels comuns-, ajornar determinacions definitives i buscar el consens amb el territori, perquè tot just parlem de protegir-lo, literalment.
