HomeSense categoriaEspecial · La Reserva del Riet Vell, banc de proves per a...

Especial · La Reserva del Riet Vell, banc de proves per a l’arquitectura sostenible

EDICIÓ PAPER // La Reserva del Riet Vell del delta de l’Ebre és un exemple pioner d’agricultura ecològica de l’arròs i de recuperació d’una zona humida. Està ubicada en una finca de més de 10 hectàrees, a tocar a la platja dels Eucaliptus, i de la seua gestió se n’encarrega SEO/BirdLife, una entitat dedicada a la conservació dels ocells i dels seus hàbitats.

Aviat farà vint anys que la Reserva oferix programes d’educació ambiental i fomenta l’ecoturisme, que promou projectes de voluntariat i coordina estades juvenils vinculades als programes de mobilitat europea. Per això és habitual trobar-hi jóvens ornitòlegs, enginyers agrícoles o alumnes de ciències ambientals que s’hi instal·len durant períodes molt variables per a estudiar l’ecosistema tan singular del territori.

Però des de fa una mica més de dos anys, este racó del Delta acull de manera intermitent uns nous inquilins: estudiants de l’Escola d’Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). I és que fruit d’un conveni de col·laboració entre l’agrupació AuS (Arquitectes per la Sostenibilitat) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, de la UPC i el mateix Riet Vell, s’ha impulsat un projecte per a millorar les instal·lacions i els edificis d’esta Reserva Natural.

“S’hi conserven algunes petites edificacions que al segle passat van servir per a acollir els temporers de l’arròs. No eren habitatges d’ús continuat i en conseqüència el seu grau de confort era molt baix. Amb el temps, però, estes cases s’han transformat lleugerament per a acollir els voluntaris, amb un canvi d’usos que requerix una rehabilitació profunda de l’espai”, explica Coque Claret, professor de l’Escola d’Arquitectura del Vallès.

I esta necessitat, precisament, va ser l’excusa per a impulsar un taller d’arquitectura que servís als alumnes de banc de proves durant el seu aprenentatge. “Sovint és difícil que els estudiants d’arquitectura puguen implementar a escala real allò que han dissenyat als plànols. Nosaltres creiem que passar de la teoria a la pràctica és importantíssim des del punt de vista formatiu, perquè és la millor manera de comprendre la complexitat d’un projecte”, assegura Coque. Així, cada curs, una quarantena d’alumnes de l’assignatura Taller d’Arquitectura i Projectes pensen i plantegen les intervencions, amb propostes concretes que es puguen materialitzar al Riet Vell.

S’assigna un grup a cada un dels processos i es treballa en línies dibuixables que pretenen donar respostes a les demandes que hagen sorgit després de l’estudi de l’espai i fruit de les entrevistes a les persones que l’ocupen. “La idea d’este tipus de taller és anar des de la idea inicial fins al final de l’execució. I a més, cal fer-ho amb sistemes respectuosos amb el medi ambient. La gran majoria de materials que utilitzem són orgànics i les intervencions han de ser eficients des del punt de vista energètic”, recorda Coque Claret.

Des que es va iniciar el projecte al final de l’any 2018, una quarantena d’estudiants hi fan dues o tres estades anuals de tres setmanes, que este 2020 s’han vist alterades per l’esclat de la pandèmia. La feina, però, no s’ha aturat. “Este és un projecte especial a la nostra universitat, perquè l’assignatura dura tot el curs i perquè ens permet reproduir a escala real prototips i solucions arquitectòniques. A més, un cop a l’obra apareixen imprevistos, hem d’adaptar-nos a noves realitats i solucionar problemes que en el pla teòric no havíem previst”, explica Adrià de Luna, estudiant d’arquitectura de vint-i-tres anys.

Fins ara, els alumnes s’han centrat en la recerca de solucions per a la rehabilitació dels petits habitatges. Més endavant, en una segona fase, s’ocuparan dels magatzems agrícoles propers que es poden destinar a usos més complexos. “Hi podem imaginar un petit centre de recerca o un centre d’interpretació. Ja ho veurem”, comenta Coque.

“De moment hem reparat les cobertes. Hi hem afegit una capa vegetal que hi aporta aïllament tèrmic a l’hivern i frescor a l’estiu. També hem aïllat les façanes i hem construït una pèrgola desmuntable tancada amb policarbonats durant els mesos de fred i que es pot transformar en un porxo quan arriba la calor”, comenta Marina Capdevita, estudiant d’arquitectura. De moment es tracta d’actuacions experimentals, propostes i prototipus que si funcionen es poden consolidar i replicar en altres espais del Delta de l’Ebre.

“Més que un projecte és un procés, perquè cada any s’hi impliquen nous estudiants que milloren i evolucionen el treball precedent. I el seu futur depèn de molts agents: volem que SEO/BirdLife s’engresca, que l’administració ho veja com una oportunitat per al territori per a definir possibles solucions arquitectòniques respectuoses amb el medi. A mitjà termini els prototips potser seran solucions definitives per a convertir la Reserva del Riet Vell en un espai més confortable”, conclou Jordi Mitjans, professor de muntatge de prototips. 

Imatge virtual d’una proposta de prototipus.

 

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 58 = 66

Últimes notícies

-->