Entre els més de 1.000 fulls que té la sentència dels atemptats terroristes del 17 d’agost, la Sala Penal de l’Audiència Nacional reconeix que “les víctimes han estat les grans oblidades” de tot el procés. El jutge Félix Alonso Guevara carrega contra la instrucció del cas, a la qual atribuïx la impossibilitat de determinar l’abast real dels atacs de Barcelona i Cambrils i l’explosió d’Alcanar Platja. Descriu la investigació com una “acumulació de denúncies i informes mèdics” en què es barregen les de diferents víctimes. I afegix que en la investigació judicial es van obviar els danys materials provocats pels terroristes més enllà dels que consten en els atestats policials dels Mossos.
La sentència que condemna a penes de 53, 46 i 8 anys de presó per als tres acusats, també intenta posar una xifra final de víctimes: un total de 338 persones, entre morts, ferits i testimonis amb seqüeles psicològiques. Són gairebé el triple del que va reconèixer com a víctimes del terrorisme el Ministeri de l’Interior, 116 en l’últim balanç (12 per les explosions d’Alcanar). El jutge demana per estes víctimes “el reconeixement que esta condició comporta, a més de la compensació econòmica per via administrativa i l’encara més essencial dret a la memòria històrica”.
Esta situació, que ara reconeix la sentència, és la que han estat denunciant des de l’inici del procés els representants de les víctimes. La Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ja advertia l’agost del 2019 que només 9 de les 29 víctimes de les explosions d’Alcanar Platja havien estat acceptades per l’Administració com a víctimes. “El problema és que els llistats que té l’Audiència Nacional, el Ministeri de l’Interior o els que tenim nosaltres no poden coincidir perquè seguixen criteris diferents”, assegura Robert Manrique, assessor de l’UAVAT, en una entrevista a Canal Terres de l’Ebre. Per això considera un fet remarcable que el jutge haja escrit a la sentència que les víctimes han estat “oblidades”: “Per fi hi ha un jutge que s’atravix a dir-li a l’Administració que han fet la feina malament i no han ajudat les víctimes, ni les han buscat ni assistit”.
D’acord amb la sentència, el balanç final de les dos explosions al xalet ocupat pels gihadistes a la urbanització Montecarlo d’Alcanar és de 35 persones ferides i una afectada psicològicament. D’estes, 13 ho són de la primera detonació, la de la nit del 16 d’agost quan el xalet va saltar pels aires per error en la manipulació dels explosius que els terroristes emmagatzemaven. La resta van resultar ferits en la segona explosió, que va tenir lloc durant la tarda del 17 d’agost, mentre els serveis d’emergència movien la runa i la retroexcavadora va provocar la reacció dels altres explosius que s’havien mantingut intactes.
El jutge va més enllà en la valoració de les víctimes pels fets d’Alcanar i condemna Mohamed Houli i Driss Ouakabir per 29 delictes de lesions pel fets d’Alcanar. Això eleva la pena de presó a 14 anys més de presó del que havia demanat la Fiscalia. El magistrat dixa ben clar que les dos explosions al xalet es van produir per la “falta absoluta de perícia” dels terroristes alhora de confeccionar el TATP, la potent substància explosiva que volien fer servir per a atemptar.
A més d’alguns veïns de la urbanització, bona part dels ferits eren bombers o Mossos d’Esquadra que tres anys després encara arrosseguen serioses conseqüències tant físiques com psicològiques, tal com van poder testificar durant la fase oral del judici. L’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, reclama que un cop tancat l’expedient judicial no s’obliden les víctimes. “Està clar que les víctimes mortals i els seus familiars són les que més han patit, però no ens podem oblidar dels que han patit seqüeles psicològiques, encara que la sentència ja haja sortit”, demana Roig.
INTERROGANTS I FETS PROVATS: La sentència, de fet, es limita a jutjar els fets d’Alcanar (des de la formació de la cèl·lula terrorista a les explosions fortuïtes de la nit del 16 d’agost), ja que cap dels tres acusats va participar materialment dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Els representants de les víctimes i les acusacions particulars lamenten que finalment als tres acusats no se’ls haja condemnat també pels 16 assassinats i els centenars de ferits dels dos atacs que van dur a terme els seus companys, tots ells abatuts per la policia. “La nostra tesi és que els que estaven al mateix grup terrorista són tant responsables com els que estan morts”, explica Manrique. La UAVAT i l’Associació 11-M, que exercix una de les acusacions particulars, es van reunir diumenge passat i van anunciar que estudiarien un recurs en este sentit, un cop hagen consultat tots els seus representats.
L’altre retret que han expressat algunes de les acusacions, víctimes i afectats com els ajuntaments de Ripoll o Alcanar és que el relat judicial no fa ni una menció a la ja contrastada relació entre els serveis d’intel·ligència espanyols i Abdelbaki Es-Satty, catalitzador del grup de jóvens mujahidins. “Una vegada tancada la part judicial ens agradaria que s’esclarís tota esta informació”, afegix l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig.
El jutge no entra en cap de les teories exposades per les acusacions i en tot cas desmunta la que va exposar l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, insinuant que Es-Satty podria haver escapat d’Alcanar abans de l’explosió. En 30 pàgines, el magistrat detalla el minuciós procés de recollida de “restes cadavèriques” de l’imam de Ripoll a les restes del xalet d’Alcanar i les diferents proves genètiques practicades.
Per tot plegat, l’Audiència Nacional conclou que Es-Satty i un altre dels jóvens de Ripoll, Youssef Aalla, van morir al xalet ocupat en explotar accidentalment els explosius que preparaven per a atemptar. Que això va precipitar els plans i va forçar la resta dels membres del grup a improvisar, primer, un atropellament massiu a la Rambla de Barcelona i, després, un atac amb armes blanques al passeig Marítim de Cambrils. Que tots els membres de la cèl·lula van morir a excepció dels tres condemnats. Un d’ells, Mohamed Houli, es va salvar de l’explosió d’Alcanar perquè estava fora de la casa rentant els plats. Un altre, Driss Ouakabir, es va fer enrere a últim moment, però havia llogat la furgoneta emprada a la Rambla. I l’últim, Saïd Ben Iazza, va ser detingut dies després a la seua botiga de Vinaròs per haver facilitat als terroristes la compra del material necessari per a fabricar explosius en diferents establiments ebrencs.
