MONTSIÀ // L’assassinat de la jove d’Ulldecona Mari Carmen Castell Vidal, filla de l’exalcalde del municipi Jeroni Castell, tornarà a commocionar la societat ebrenca, i en especial els habitants d’este municipi del Montsià, quasi quaranta anys més tard després d’un dels crims que va marcar la crònica negra de les Terres de l’Ebre dels anys 80. L’exitós programa de ràdio i televisió Crims -que compta amb una mitjana de més de 450.000 espectadors per capítol- en què s’expliquen casos reals d’assassinats que han passat a Catalunya, abordarà este cas en els dos pròxims capítols, els dilluns 3 i 10 de maig, que tancaran esta segona temporada.
El 14 de febrer de 1982, Mari Carmen Castell, de 18 anys, celebrava, com la resta de veïns i veïnes d’Ulldecona, les festes de Carnaval a l’antic cinema Victòria. En acabar, va enfilar el camí cap a casa -havia de creuar el poble, ja que vivia prop de les escoles-, però no va arribar-hi mai. El cos sense vida de la jove, desproveït d’algunes peces de roba i el cap colpejat, amb signes de violació, va ser localitzat l’endemà al matí per un veí que passejava prop del castell d’Ulldecona, a dos quilòmetres del poble. Tot apuntava que la víctima va ser colpejada amb una pedra de grans dimensions després de resistir-se als intents del seu agressor sexual.
Setze anys de silenci. La família de Mari Carmen Castell va haver d’esperar 16 anys fins que la justícia, el 15 de maig de 1998, va decretar presó per a Ramon Pascual Barranco de Amos, de 41 anys i veí de la mateixa localitat, com a autor de l’assassinat. Durant anys, es sospitava que Barranco havia estat l’autor del crim, sobretot després que protagonitzés alguns successos pels quals se li va aixecar denúncia. Segons recollia L’EBRE, “dos noies van afirmar que Ramon Pasqual Barranco havia intentat violar-les i fou llavors quan molts veïns van relacionar les històries. Però cap prova l’incriminava, entre altres coses, perquè algun dels indicis cabdals -com ara pèls del cuir cabellut trobats a les ungles de la víctima [o inclús la pedra amb què es va cometre l’assassinat]- van desaparèixer sorprenentment de l’Institut Anatòmic Forense al mes i mig d’haver-hi arribat després dels fets, teòricament perquè ningú va reclamar-los”.
Malgrat les investigacions policials i tot i que l’acusat va ser cridat a declarar més d’una vegada, la Policia Nacional no obtenia cap detall revelador ni confessió de cap tipus. L’entrada en escena de Luis Frontela, un catedràtic de Medicina Legal i Forense de la Universitat de Sevilla, que va presentar-se el 1993 a Ulldecona amb un equip de cinc investigadors, per a exhumar el cadàver i fer-li una necròpsia, tampoc van servir per a incriminar Barranco ni van transcendir els resultats d’estes proves.
Quatre anys abans que el cas hagués prescrit, la Guàrdia Civil va rebre un anònim -que després es va conèixer que era del seu cunyat- que afirmava que Ramon Pascual Barranco era l’autor del crim de Mari Carmen Castell. Tot seguit, la justícia va autoritzar diverses punxades telefòniques i també la presa de declaració a la mare del presumpte assassí. Així, entre el 9 i el 12 de maig de 1998, van detenir Barranco, però també les seues germanes -Adela i Neus-, i un dels seus amics de joventut, Joan Agustí R.O. “La declaració d’una de les germanes ha estat clau […] La dona va confessar que el dia dels fets el seu germà va acudir a casa amb els pantalons tacats de sang i que els havia explicat que va trobar el cos de Mari Carmen, ja sense vida, prop del castell, però que només l’havia mogut”, recull L’Ebre. Les germanes i l’amic van sortir en llibertats amb càrrecs de presumptes encobridors del crim, i Barranco va ser empresonat.
La sentència, però, no arribaria fins al febrer de l’any 2000, divuit anys i dos dies després de l’assassinat: trenta anys de presó per a Barranco -20 per homicidi i 10 per violació en grau de temptativa. Esta va ser la sentència que va dictar l’Audiència Nacional de Tarragona, després que el jutge, Antonio Carril, considerés “falses” totes les dades proporcionades en les vistes per l’acusat. Segons el relat de Barranco, que va defensar en tot moment la seua innocència, “amb tot un seguit de detalls i noms, va explicar que la seua única participació en els fets va consistir a ajudar quatre dels seus amics, als qui va trobar dins d’una casa propera, a carregar el cos de Mari Carmen dins d’un vehicle, sense saber si era viva o no”, s’explica a la mateixa capçalera.
El tribunal va considerar-ho tot fals, així com va descartar la participació de terceres persones en l’autoria dels fets. El jutge va aclarir que “Barranco va ser l’autor de l’homicidi de Mari Carmen i d’una violació que no va poder consumar per la forta oposició que li va presentar la noia. […] La va fer pujar al seu vehicle per a dirigir-se als voltants del castell de la població, un lloc solitari i de difícil accés, i allí la va colpejar repetidament amb una pedra fins que va matar-la perquè no el delatés per l’agressió sexual que li acabava de fer”.
La família va acollir la sentència amb un estrany sentiment de satisfacció, malgrat que van lamentar que les germanes i la mare sortissen tan ben parades, tot i que el jutge reconeixia la seua participació en l’encobriment.
