A les 5 de la tarda de dimarts, 23 de novembre, després d’una nit i un matí infernals per la intensíssima pluja acumulada sobretot al Baix Ebre i el Montsià -el 112 va rebre unes 150 trucades només d’estes dos comarques-, el compte de Twitter de l’Observatori de l’Ebre publicava una dada molt simptomàtica de la violència de l’episodi, batejat com a temporal Cèlia.
S’havien recollit, en menys de 24 hores, 202,6 litres per metre quadrat, la qual cosa el convertia en el tercer registre més important des de 1901, per darrere dels 265 mm del 19 de setembre de 1943 i dels 224,8 mm del 30 de setembre de 1901. A més a més, els 202,6 mm d’ara eren fruit de l’observació manual, perquè l’automàtica era menor a causa de les altes intensitats registrades en alguns moments puntuals, una alta intensitat, acompanyada puntualment de calamarsa, per exemple, entre Vinallop i Santa Bàrbara, que va obligar a tallar carreteres, va destrossar camins rurals, va danyar oliveres i garrofers, va fer desbordar barrancs i va provocar el caos en hores punta, a primera hora de la jornada laboral i lectiva a Tortosa o al migdia, a Deltebre. A Deltebre mateix, a Alcanar i al Poblenou s’hi van suspendre les classes, i el Consell Comarcal del Montsià també va suspendre la ruta escolar entre Godall i la Galera per a anar a l’institut de Santa Bàrbara a causa del temporal.
Altres registres destacats van ser els 154 mm, al Perelló; 143, als Alfacs; 137, a Aldover i el Parc Natural dels Ports; 134, a Deltebre; 114, a l’Aldea; i 110, a Amposta, Paüls o el Mas de Barberans. A la Ribera d’Ebre i la Terra Alta van ser menors, però algunes localitats també es van apropar als 100 mm en poc més de 12 hores, com Tivissa, amb 97, i Horta de Sant Joan, amb 89.
El temporal va provocar el tall de la carretera C-12 al seu pas per Tortosa i de l’antiga carretera a València a causa d’inundacions i esllavissades, fet que va obligar a desviar-ne tots els vehicles. A la capital ebrenca, també van estar tallats puntualment a la circulació els barrancs del Rastre i de Remolins o la plaça de la Unió. A Roquetes, s’hi va haver de tallar l’accés al Polígon Pla de l’Estació a causa de les inundacions.
Barrancada per dins del poble a Santa bàrbara
A la comarca del Montsià, s’hi va veure afectada la via TP-3311 entre la Galera i Santa Bàrbara, però l’impacte més espectacular va ser el que es va provocar al barranc de la Martinenca, a Santa Bàrbara.
L’ensurt va ser gran, de matinada, quan el barranc va començar a travessar el poble amb més d’un metre d’aigua. Alguns veïns intentaven obrir els desguassos, que de seguida van col·lapsar-se, pel fang, l’arena i les branques que arrossegava l’aigua.
Segons van explicar els veïns, no va ser fins a les 9 del matí, que es van fer els primers avisos al poble perquè es retiressen els vehicles estacionats, però en alguns casos ja havien estat arrossegats o inundats de vegetació.
“Estic dels nervis. Ningú m’havia avisat que era una zona inundable, on ens han posat l’estacionament de minusvàlids”, va explicar la Judit a l’Agència Catalana de Notícies. L’Ajuntament té previst iniciar en breu la vuitena fase de les obres de canalització del barranc, un projecte que va començar el 2014.
Tornados al poblenou i a l’ametlla
D’altra banda, un possible tornado va causar danys de diversa consideració en propietats i va arrancar arbres de grans dimensions a l’Ametlla de Mar.
La mànega, que sembla que es va formar durant l’episodi de mal temps, podria haver entrat, procedent del mar, per la zona de la urbanització de Roques Daurades –al sud del nucli urbà-, i va afectar principalment elements exteriors d’habitatges, segons l’alcalde, Jordi Gaseni.
Posteriorment, deixant un rastre perfectament visible del seu pas, sembla que es va dirigir cap a l’interior per la partida del pla de la Barrera i fins a arribar prop de la zona de l’antiga N-340, a uns sis quilòmetres del nucli urbà. No va ser l’únic tornado del dia a l’Ebre, ja que durant el matí també van aparèixer imatges d’un altre possible fenomen similar al Poblenou del Delta.
Fins i tot va circular un vídeo en què s’apreciaven peixos estesos al llarg d’una carretera del Delta. El digital Aguaita explicava que este fenomen es produïx quan un petit tornado aspira peixos d’un riu o d’un canal i els transporta fins a un núvol tempestuós i, finalment, amb la tempesta, els peixos són descarregats juntament amb la pluja.
Deltebre, pitjor que el Gloria
Deltebre va ser un dels municipis que més fortament va patir les conseqüències de la intensitat de pluges. El municipi va registrar 134 litres de precipitació acumulada en molt poques hores, fet que va provocar-ne el col·lapse dels sistemes de drenatge. La situació viscuda dimarts al matí a Deltebre, en plena tempesta, va ser “d’autèntic malson”, segons va admetre l’alcalde Lluís Soler, que va definir una situació “fins i tot molt més agressiva que en el temporal Glòria”.
El col·lapse del sistema de drenatge va provocar la inundació de molts carrers del municipi i l’Ajuntament novament es va veure obligat a fer servir sistemes de bombament per a extraure l’aigua del desguàs del Préstamo, que recull les aigües pluvials de tot el municipi.
A més dels vials, les inundacions van afectar alguns equipaments municipals, com la Biblioteca o les tres escoles del municipi, l’Assumpció, Riumar i Sant Miquel. En esta, s’hi van inundar tots els accessos i es va viure un autèntic col·lapse, dimarts al migdia, a l’hora de la sortida de l’alumnat del centre, ja que només hi havia, accessible, un únic carrer de sortida. Davant la possibilitat de noves pluges, es van suspendre les classes, dimarts tarda i dimecres, als tres centres escolars de primària del municipi.
L’afectació va ser també molt important en habitatges particulars. De fet, els bombers van rebre en molt poques hores fins a 39 trucades, només del municipi de Deltebre, sol·licitant ajuda. De nou, la zona més afectada va ser la pròxima al desguàs del Préstamo, el carrer Sant Miquel i la zona dels Torreros. Soler ha lamentat les nombroses afectacions a particulars “que no tenen cap culpa que el sistema hidràulic de Deltebre tingue estes condicions infrahumanes”, i va tornar a reclamar ajuts per a resoldre el sistema d’evacuació d’aigües pluvials amb el recobriment i condicionament hidràulic del desguàs del Préstamo.
Primera nevada al port
La situació d’emergència -sense danys personals- va donar pas, dimecres, amb la baixada de les temperatures, a la primera nevada de la temporada als Ports.
