A mesura que s’allarga el confinament, no deixa d’augmentar el nombre de graduats de la Universitat de Gestió de Pandèmies Mundials. En esta reputada institució acadèmica, però, cal diferenciar dos corrents enfrontats. Primer hi ha aquells que són experts en pandèmies (des de la pesta del s. xiv fins a la grip espanyola de 1918) i que saben anticipar-se i corregir les mesures que prenen els governs, i a fer-ho preferentment en la línia de més mà dura. En contra d’aquesta visió, hi ha els de tendència més filosòfica. Veuen sempre foscos interessos polítics darrere de les indicacions de les autoritats i consideren que la població som presa d’una histèria alimentada per (també foscos) interessos empresarials i mediàtics. Els representants d’aquestes dos línies de pensament només coincideixen en un punt: ho estem fent tot malament.
Però fora d’aquest món de saberuts, hi ha qui, sense creure que tot anirà bé, sí que pensa que ho estem fent el millor que podem. Gent que entén que mai ens havíem trobat en una situació semblant i que cada dia toca desbrossar el camí.
Evidentment que cal assenyalar els errors que s’han comès. Els governs, i algú ha pogut tenir la temptació, no poden aspirar a esborrar qualsevol indici de “clima advers” a la seua gestió. Però els ciutadans tampoc podem cobrar-nos gratuïtament el dret a criticar. Hem de fer la nostra part, i no és només el deure de complir religiosament el confinament. També hauria de ser el d’estar informats. Tenim les eines per llegir als experts, comparar dades, analitzar què fan altres països… i malgrat això, sembla que no podem derrotar la pandèmia de la desinformació. Ens deixem contagiar pel “diuen”, no usem mascareta a les xarxes socials i no ens rentem les mans contra les fake news. Tant de bo descobrim que ja tenim una vacuna i que es diu
periodisme.
