El total de persones empadronades als municipis de les Terres de l’Ebre a 1 de gener de 2023 és de 184.497 habitants, segons les dades oficials que acaba de fer públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Esta xifra representa un increment de població empadronada de l’1,53% (2.789 habitants) en relació amb les dades de l’any anterior, un percentatge inferior al registrat al Camp de Tarragona que passa de 648.367 habitants empadronats a 663.069, és a dir un 2,26% més. El 45,40% de la població ebrenca viu en els quatre municipis de més de 10.000 habitants (Tortosa, Amposta, la Ràpita i Deltebre) mentre que un 13,2% residix en els 23 municipis de menys de 1.000 habitants.
En el període d’aquest últim any, tots els municipis de la regió de l’Ebre han augmentat el nombre d’habitants a excepció de 13 que en perden. Es tracta de Benifallet, Paüls i Tivenys, al Baix Ebre; Mas de Barberans, Sant Jaume d’Enveja i Santa Bàrbara, al Montsià; Bot, la Fatarella i Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta; i Flix, Tivissa, Benissanet i Rasquera, a la Ribera d’Ebre. Les dades de Flix cal destacar-les perquè és el municipi de les Terres de l’Ebre que percentualment (-2,42) i també en nombre d’habitants (83) ha perdut més empadronats en l’últim any. A l’altra cara de la moneda hi trobem Freginals que la seva població ha augmentat en un 5,92% (23 habitants més), seguit de Garcia, la Torre de l’Espanyol i Caseres.
La seqüència històrica de dades del padró que aporta l’INE permet constatar les tendències en l’evolució de la població per municipis. Així, en el que portem de segle XXI Amposta duplica el percentatge de Tortosa en creixement de població empadronada. Mentre a la capital del Baix Ebre, entre 2001 i 2023, l’augment del nombre d’habitants és d’un 16,15% a la del Montsià és del 32,87%, una diferència de gairebé 17 punts. (Vegeu quadre per a més detalls).
Una tendència que l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs (ERC), atribuïx a l’encert que ha tingut la capital del Montsià en crear serveis. “Hem estat capaços de donar contingut a Amposta amb una gran quantitat de serveis, especialment en l’àmbit educatiu i cultural. Per exemple, tenim dues llars d’infants municipals i anem cap a una tercera i Tortosa no en té cap. Tenim dues escoles de música, un centre de tecnificació esportiva, una escola d’art municipal, dos centres de formació d’adults…”.
Tomàs, que numera una llarga llista de serveis, també destaca les polítiques que el seu govern municipal (ERC) ha fet en els últims 8 anys en matèria d’habitatge: “És la primera ciutat de les Terres de l’Ebre que ha fet un projecte d’habitatge públic amb gairebé 160 vivendes”, apunta. I també remarca “el dinamisme més alt” que presenta Amposta gràcies a les polítiques de suport al petit empresariat. “Hem estat capaços de créixer molt en afiliats a la Seguretat Social gràcies a la petita i mitjana empresa”, recorda. Així mateix, Tomàs destaca la ubicació geogràfica d’Amposta. “No tenim tantes infraestructures com Tortosa però estem més ben comunicats, amb accés directe a la N-340”, assenyala.
El cas de Roquetes
Una dada d’interès que aporta les xifres oficials de l’INE és la de Roquetes que ha passat de tenir 6.437 habitants el 2001 a 8.302 el 2023, fet que significa un increment poblacional del 28,97%. Tenint en compte que Roquetes forma part de la mateixa conurbació urbana de Tortosa, a què s’ha d’atribuir que gairebé duplique en termes relatius el creixement poblacional de la capital del Baix Ebre?
L’alcalde de Roquetes, Ivan Garcia Maigí (ERC) considera que l’oferta d’un habitatge a un preu més assequible és la principal raó per la qual el creixement poblacional de Roquetes i Tortosa ha estat tan dispar. “El boom de la construcció dels anys 2005 i 2006 ens va convertir en una ciutat dormitori tot i que treballem per revertir aquesta situació”, explica Garcia que apunta també a “una qualitat de vida més gran i serveis a tocar” el fet que molta gent haja triat Roquetes per viure-hi. L’alcalde també atribuïx l’augment d’empadronaments a urbanitzacions com la dels Pilans, desenvolupada ja en un 85%, o al fet de gent que després de passar la pandèmia en disseminats s’ha quedat a viure-hi de manera definitiva. En aquest sentit, l’Ajuntament estima que unes 1.600 persones viuen actualment en cases de camp i altres construccions unifamiliars repartides pel terme municipal.
Tortosa, amb 34.639 habitants, continua sent el municipi amb més població de la regió de l’Ebre tot i que Amposta, amb 22.270 habitants, continua retallant distàncies. La Ràpita és el tercer municipi, amb 15.046, i s’allunya cada cop més del quart que és Deltebre, amb 11.818. Seguixen el llistat Alcanar, Roquetes, l’Ametlla de Mar i Ulldecona.
L’evolució del nombre d’empadronats en els vuit municipis amb més població de les Terres de l’Ebre ha estat desigual durant aquest segle. Lideren el creixement els municipis costaners de l’Ametlla de Mar (45,13%), Amposta (32,87%) i la Ràpita (31,01%) mentre que Tortosa (16,15%), Deltebre (13,84%) i Ulldecona (13,15%) tenen registres positius més moderats.
L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan (Movem) qualifica el creixement de la capital del Baix Ebre com a “significatiu”, però reconeix una oferta insuficient d’habitatge assequible. “Tenim un mercat residencial tensionat i això dificulta el creixement demogràfic“, afirma. Per revertir aquesta conjuntura, el govern municipal, explica Jordan, impulsa la creació de nous habitatges de promoció pública perquè la gent jove aposte per viure al municipi. A més, també promou la creació d’altres serveis com és el cas de la construcció de dues llars d’infants públiques.
La Terra Alta, la comarca ebrenca que patix més el despoblament, ha recuperat en esta darrera actualització del padró un total de 64 habitants i registra 11.472 empadronats, un 6,2% menys que els que tenia en començar el segle.
Creixement minso
La revisió del padró constata un creixement molt minso en l’últim any a la comarca de la Ribera d’Ebre que passa de 21.920 habitants a 22.028, és a dir un 0,49% més i un 0,51% superior si comparem aquesta xifra amb la de 2001. En el que portem de segle són els municipis més industrialitzats els que han patit un descens de població a causa del tancament d’empreses. Flix ha perdut des de 2001 un 18,89% d’habitants, seguit de Riba-roja d’Ebre amb un 13,46% mentre que Ascó només ha baixat en un 3,24% la població. A l’altra cada de la moneda hi trobem Móra la Nova que en aquest període de 23 anys ha incrementat el seu padró en un 19,48% i Móra d’Ebre que ho ha fet amb un 17,98%.
Una altra dada a destacar surt de la comparativa de l’evolució poblacional durant aquest segle a les dues regions que integren avui la província de Tarragona. Les comarques del Camp de Tarragona gairebé tripliquen el creixement de les de l’Ebre. Les xifres del padró constaten este important desequilibri. Mentre que en estos 23 anys, la població ebrenca ha crescut un 16,18% (ha passat de 158.797 habitants el 2001 a 184.497 el 2023) la del Camp de Tarragona ho ha fet en un 46,27%, és a dir, ha passat de 453.289 habitants el 2001 a 663.069 el 2023.
