“El sud de Catalunya és el territori que més energia està generant, i justament el lloc on el PLATER assigna que s’ha de seguir produint més energia”, denuncia Xavier Jiménez, president del GEPEC-EdC. És la reivindicació que ajuntaments, consells comarcals i entitats —tant històriques com de nova creació— esgrimixen per a rebutjar el Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER), que promou el Govern de la Generalitat. Per tal d’arribar a l’objectiu que el 2050 pràcticament tota l’energia que es consumisca a Catalunya provinga de fons renovables, el pla establix els megawatts de potència eòlica i solar que cada municipi hauria d’aportar i, de nou, les Terres de l’Ebre serien el territori català amb més energia eòlica. “No s’ha comptat amb els ajuntaments ni amb la gent, ens trinxa el territori. S’ha de tirar enrere i començar de nou”, assegura l’alcalde de Miravet, Miquel Morales.
El PLATER situa a l’horitzó 2050 que Catalunya ha de tindre instal·lats prop de 62.000 MW d’energia renovable, i establix quina ha de ser l’aportació de cada municipi tenint en compte la seua extensió territorial, l’orografia, zones protegides o les hores d’irradiació solar. Cada terme municipal compta amb una aportació d’energia solar que ha d’assumir —ja siga en producció comercial o d’autoconsum— i, alguns, també amb energia eòlica.
L’objectiu del Govern ha sigut fer una planificació ordenada del territori per al desplegament de les renovables en els pròxims 25 anys i arribar a cobrir tota la demanda energètica del país sense produir emissions d’efecte hivernacle ni residus nuclears. A la vegada, se volia acabar així amb el desequilibri que s’ha generat en la proliferació de centrals elèctriques, com és el cas de les Terres de l’Ebre, mentre que a altres demarcacions, com a la província de Girona, no hi ha encara ni un sol aerogenerador en funcionament i es manté a la coa en generació d’energia renovable.
Tot i això, el PLATER seguix preveient que el 2050 les Terres de l’Ebre siguen el territori de Catalunya que produïsca més energia eòlica. En concret, les comarques ebrenques concentrarien un 25,5 % de la potència eòlica instal·lada a Catalunya, duplicant la demarcació de Girona, que seria la segona, amb un 11,44 %. Un fet que ha encés les alarmes als municipis ebrencs, sobretot a la Terra Alta, on l’impacte dels parcs eòlics ha sigut més rellevant.
Segons el pla, la Terra Alta es convertirà en la tercera comarca amb més potència eòlica. Això implicaria quadruplicar la que té actualment i situar-se en 1.792 MW. La seguirà la Ribera d’Ebre com a quarta comarca amb més implantació, amb 1.745 MW, i haurà de multiplicar per vuit la potència eòlica que té instal·lada actualment. El Baix Ebre serà la vuitena, amb 1.206 MW, i el Montsià, la desena amb 889,9 MW.
Tot i això, el PLATER no establix el nombre d’aerogeneradors que tindrà cada comarca sinó la potència instal·lada. Això vol dir que no necessàriament les comarques hauran de multiplicar els parcs eòlics actuals, ja que els nous aerogeneradors tenen una potència molt superior a la de la gran majoria dels que actualment hi ha en funcionament a l’Ebre. Un exemple és el del parc de les Colladetes, al Perelló, que en l’últim any s’ha repotenciat i de les 54 màquines que tenia en funcionament des de l’any 1999 s’han reduït a sis, mantenint la mateixa potència del parc, 36,6 MW. Les noves màquines tenen unes dimensions més grans, amb 120 metres d’alçada i un rotor de 158 metres.
Pel que fa a l’energia solar, les Terres de l’Ebre haurien d’aportar 1.545,8 MW, i serien la demarcació amb menys potència instal·lada després de l’Aran i l’Alt Pirineu. El PLATER també preveu la construcció de la central hidràulica reversible entre Flix, Ascó i la Fatarella com un projecte estratègic d’emmagatzematge d’energia.
El territori, en contra
El PLATER va sortir a informació pública el passat 29 d’abril i ha comptat amb tres mesos de període d’al·legacions, fins a este passat dimecres. Ajuntaments, consells comarcals, entitats i altres institucions de les Terres de l’Ebre han presentat al·legacions contra el pla.
El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) —amb representació del PSC— ha presentat al·legacions i ha reclamat, a través d’una nota, una planificació de les energies renovables “més equilibrada i participativa”. El Consorci ha demanat que el Govern “incorpore criteris objectius” d’equitat territorial i que prioritze “el desplegament sobre infraestructures ja exitents”, a la vegada que demana una especial protecció per a territoris declarats Reserva de la Biosfera, com és el cas de les Terres de l’Ebre. El COPATE també ha fet públic un mapa amb la superfície de les Terres de l’Ebre que seria apta per a acollir centrals fotovoltaiques i eòliques. És gran part de la superfície agrària i forestal de les quatre comarques, exceptuant les grans zones de protecció del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), com són els Ports, la serra de Cardó Boix, les muntanyes de Tivissa o les serres de Pàndols i Cavalls, a més del delta de l’Ebre.
Alguns municipis, com és el cas de Tortosa, han organitzat jornades informatives obertes a la població sobre el desplegament que preveu el PLATER. El passat dilluns —dia 27—, el Centre Cívic de Ferreries se va omplir, i l’Ajuntament va donar a conèixer les possibles afectacions que podia tindre el pla sobre la capital del Baix Ebre. Dimecres, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà —-en una compareixença conjunta amb representants de l’EMD de Jesús, Bítem, Campredó, els Reguers i Vinallop— va expressar “el desacord” amb el PLATER i va argumentar que les al·legacions reclamen “equitat i justícia territorial, protecció del sòl agrari i corresponsabilitat a la resta del país”. En la mateixa línia, han presentat al·legacions altres ajuntaments ebrencs, com Corbera d’Ebre, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Horta de Sant Joan o Benissanet.
Està previst que, pròximament, s’òbriga un segon període per a poder presentar noves esmenes. Des de l’Ajuntament de Tortosa s’han compromès a recollir les al·legacions de la població mitjançant instàncies genèriques, que es poden fer tant de forma presencial a l’ajuntament com a través del web municipal.
Des del Consell Comarcal de la Terra Alta, el seu president, Joan Aubanell, ha criticat que el COPATE “trinxa de nou” el territori, i el Consell de la Ribera d’Ebre ha presentat 25 al·legacions i ha reclamat una moratòria per a nous projectes energètics a la comarca.
El govern demana “tranquil·litat”
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha reconegut “el malestar”, que ja han expressat diferents institucions i entitats socials del territori. Tot i això, ha assegurat que el Govern “fa allò que demanaven ajuntaments i institucions: planificar el desplegament de les energies renovables” i “evitar que alguns territoris se blindessen contra el desplegament” de noves centrals. D’altra banda, el delegat ha reiterat que “es mantindrà l’autonomia municipal a l’hora de concedir llicències” per a construir noves centrals dins les àrees aptes. També ha argumentat que els titulars dels terrenys “podran mantindre’n la propietat”. A la vegada, Gonell ha reiterat la necessitat que les Terres de l’Ebre puguen aprofitar el desplegament de renovables per a generar noves activitats econòmiques. “L’Ebre ha de ser capaç de generar energia renovable i també d’oferir-la a bon preu” als consumidors, ha assegurat Joan Castor Gonell.
Noves protestes a les portes de les eleccions municipals
Representants d’entitats socials, ecologistes, sectors econòmics i també representants municipals se van reunir este dimarts a Miravet per a escenificar el seu desacord amb la planificació de les energies renovables del Govern.
L’acte va comptar amb la presència dels alcaldes de Viladasens, Xavier Sánchez, i Vilademuls, Àlex Terés, que estan impulsant una plataforma de municipis en contra del PLATER, que ja compta amb gairebé 300 adhesions. Volen constituir-se com associació per a fer front al pla.
Defensen que el PLATER serà un dels principals assumptes de govern durant el pròxim curs polític, que acabarà amb les eleccions municipals del maig. Per això, volen fer sentir la veu dels municipis rurals davant el Govern en mesos que poden ser decisius.
D’altra banda, la Plataforma Orta va organitzar una concentració el passat dilluns, a la Delegació del Govern de Tortosa, per a presentar les 550 al·legacions que ha reunit contra el PLATER. La portaveu de la Plataforma, Susanna Chertó, ha assegurat que pròximament organitzaran mobilitzacions, “fins que el pla siga retirat”. La Plataforma Orta també ha anunciat que aprofitarà els mesos d’estiu, quan el municipi rep molt turisme, per a intensificar la tasca de sensibilització i donar a conèixer els efectes que, segons denuncien, tindria el PLATER sobre el territori.
