En els últims tres anys la costa ebrenca ha patit cinc episodis meteorològics extrems que han provocat danys materials importants i que s’expliquen, en part, pel context d’emergència climàtica actual: els aiguats de l’octubre del 2018, especialment importants a la zona litoral, però, també, en punts de l’interior (van caure 312 l/m2 al Parc Natural dels Ports; 266, a Alcanar; i 170, Ulldecona, en dos dies); el temporal Glòria, que el gener de 2020 va inundar el delta de l’Ebre i va destrossar la barra del Trabucador tal com la coneixíem fins al moment; la borrasca Filomena, que va afectar tot Europa i també va dixar la seua petjada al Delta i precipitacions abundants de neu en cota 0; la pluja torrencial del setembre d’enguany, que va dixar 250 l/m2 en poques hores a Alcanar; i la llevantada d’esta setmana.
Les pluges, que van arribar amb força durant la matinada de dilluns a les Terres de l’Ebre, sobretot al Montsià i al Baix Ebre, es van intensificar durant el matí, amb dades sorprenents per intensitat i per acumulació. L’Observatori de l’Ebre va recollir 202.6 mm de precipitació durant l’esdeveniment complet, la tercera xifra més elevada dels darrers 120 anys.
“Els cinc episodis atmosfèrics són temporals que tenen un mateix fil conductor: el canvi climàtic”, sentencia el geògraf i analista del risc Miquel Alonso, també director dels Serveis Territorials d’Interior a l’Ebre.
Este incrementa la freqüència i la intensitat dels fenòmens, com la DANA, que es coneix popularment com a gota freda, a causa de l’augment del contrast de temperatures. “El mar està més calent durant més temps a causa de l’escalfament global, fet que provoca que hi haja més vaporació. Este aire humit i calent es refreda quan arriba a la terra i es precipita en forma de fenomen meteorològic extrem”, detalla.
En esta línia, l’expert defensa que arribarà un dia que dixarem de parlar de fenòmens meteorològics extrems i extraordinaris perquè estos ja seran freqüents.
Fragilitat, la nova normalitat
Davant este escenari, és inevitable plantejar-se si el sud de Catalunya està rebent més els efectes del canvi climàtic que la resta del país i per què. “Les Terres de l’Ebre no som més vulnerables a patir fenòmens meteorològics adversos. El problema, com a territori, és que la façana marítima és molt més fràgil que a la resta de Catalunya. Tenim 120 quilòmetres de costa i estem sobreexposats als temporals de llevant”, matisa Alonso.
De fet, alguns estudis científics parlen del delta de l’Ebre com la zona 0 de la crisi climàtica a Catalunya, pel gran impacte que hi generen els fenòmens atmosfèrics adversos a causa de la fragilitat de l’ecosistema deltaic.
Este escenari dibuixa la necessitat de repensar el front litoral de Catalunya, així com les polítiques públiques de seguretat i emergència dirigides a assegurar que el territori siga menys fràgil. “El perill cada cop augmentà més, i la vulnerabilitat, també, sobretot en l’àmbit dels temporals de llevant i els episodis de mala mar. Cal que els òrgans competents es posen les piles per a reforçar la façana marítima”, apunta Alfonso, i afegix: “Si no hi ha certs canvis socials, econòmics i culturals, anem evolucionant cap a un escenari que d’aquí poc dixarà de ser gestionable”.
A més, els experts constaten la necessitat de fer pedagogia sobre esta realitat, que tenim a tocar. “Els fenòmens adversos són molt més potents que abans, i el que fins ara funcionava, ja no ens val; ens cal replantejar la planificació territorial i entendre que hi ha d’haver una corresponsabilitat entre ciutadania i institucions”, conclou.
En este sentit, els experts advertixen que els mapes de zones inundables són públics i cal que la gent siga conscient de la situació de perill.
