Quanta gent és al·lèrgica a alguna cosa?
Entre un 20% i un 25% als països desenvolupats.
Als països pobres n’hi ha menys?
Molts menys. Les al·lèrgies són una epidèmia d’Occident.
La higiene ho explica tot?
És una de les explicacions més consistents. Passa que el sistema immunològic de les persones en els països industrialitzats està “avorrit” perquè no hi ha infeccions, evitem els refredats, tothom es vacuna i tot al nostre voltant està net. En este escenari, les nostres defenses es distreuen buscant enemics on no n’hi ha. Llavors es desencadenen les al·lèrgies.
Avui hi ha més al·lèrgics que fa uns anys?
Segur. Molts no han arribat mai a diagnosticar-se. Hi ha asmàtics que en cap moment de la seua vida s’han fet proves d’al·lèrgia. Una bona part de la població al·lèrgica ho ha descobert els últims anys.
Encara n’hi ha que patixen sense caler?
M’arriben persones que han pres molt d’antibiòtic o ibuprofé quan amb un antihistamínic haurien pogut resoldre el seu problema molt abans. Si vigilen bé l’estacionalitat dels símptomes poden sospitar que és una al·lèrgia.
Quines són les més habituals?
Dermatitis i les respiratòries. Les alimentàries estan creixent. En adults l’habitual és desenvolupar al·lèrgies als pòl·lens. La majoria d’al·lèrgies infantils són als àcars i als fongs ambientals. També poden desenvolupar-ne als animals domèstics.
Complicat haver de treure el gat o el gos de casa?
He vist veritables drames per este motiu. De tota manera, tenir mascota a casa pot ajudar a prevenir futures al·lèrgies en infants no al·lèrgics. Està
demostrat.
Tenim la primavera a tocar. Comença la temporada alta per als al·lèrgics?
Veiem malalts durant tot l’any, però la primavera continua sent una punta important. La pluja del darrer temporal va anar bé per a tirar el pol·len en terra. Però el xiprer torna a estar en màxims, i este és un pol·len complicat. La parietària també ha fet implosió de cop durant el febrer.
Les al·lèrgies s’hereten?
La càrrega genètica és un factor de risc. Però l’entorn és determinant.
Puc tornar-me al·lèrgic en qualsevol moment?
Sí. Les al·lèrgies genètiques acostumen a manifestar-se de menut. Altres poden aparèixer al llarg de la vida. Per exemple, les picades d’insecte o les sensibilitzacions a medicaments poden desencadenar l’al·lèrgia sense genètica pel mig.
De la mateixa manera, puc deixar de ser al·lèrgic?
No és l’habitual. Pot desaparèixer si deixes d’estar en contacte durant un llarg període amb la font de l’al·lèrgia. En infants, l’al·lèrgia a la llet o a l’ou acostuma a ser limitada en el temps, per una qüestió d’immaduresa immunològica. Però en adults ho és per a sempre.
La lactància materna és una eina de prevenció?
Et blinda davant les al·lèrgies, encara que no completament. Però està comprovat que les prevé.
Les al·lèrgies van per territoris?
Al Camp de Tarragona, per exemple, n’hi ha molta a l’avellaner, com és lògic. A l’Eixample de Barcelona, al plàtan d’ombra.
I a les Terres de l’Ebre?
Aquí, el riu i la humitat provoquen moltes al·lèrgies als fongs. La del pol·len està molt distribuïda entre diferents espècies. Al litoral és la parietària. A la Terra Alta hi ha una herba que creix entre la vinya que dona problemes. I també en tenim al Perelló a les picades d’abella.
Entre els apicultors?
No. Els apicultors acostumen a estar immunitzats perquè reben moltes picades. A algú que mai no li piquen tampoc tindrà al·lèrgies. El problema ve amb els familiars dels apicultors, aquells que reben unes quantes picades a l’any. Estos tenen moltes possibilitats de fer al·lèrgia.
Qualsevol cosa pot provocar una al·lèrgia?
Les fonts són moltes i sovint se’n descobrixen de noves que afecten pocs individus.
Hi ha gent que se sol confondre?
La majoria. L’al·lergologia és un gran calaix de sastre. La gent estornuda o té mocs i pensa que té al·lèrgia. Potser sí. O potser només és una rinitis no al·lèrgica.
Deu haver vist molts casos curiosos.
Vaig tractar un suec que va instal·lar-se aquí fugint dels bedolls del seu país. Tenia una al·lèrgia molt potent. Es posa a viure aquí i es fa al·lèrgic a la parietària. Se’n va haver de tornar a Suècia.
Diu que hi ha molts al·lèrgics als àcars.
A banda dels tractaments habituals, té una altra solució. Situar-te a més de 1.200 metres d’altitud. Els àcars no hi sobreviuen.
Les al·lèrgies són un mal menor?
Malauradament no. Hi ha persones que patixen molt. I s’han de medicar constantment. Algunes al·lèrgies fan anafilaxi i poden acabar en xoc. Hi ha al·lèrgics que sempre han de portar a sobre un injectable d’adrenalina. Els pot salvar la vida.
