El 20 de setembre, amb la detenció d’alts càrrecs del govern de la Generalitat pels preparatius del referèndum, i l’1 d’octubre del 2017, amb la tensa materialització de la consulta, així com alguns dels actes de mobilització contra l’Estat que s’han fet des d’aquella conflictiva tardor, han deparat diverses causes judicials que han afectat ebrencs i ebrenques.
Forcadell, empresonada, jutjada i condemnada
Tres anys després, es pot afirmar que només s’ha resolt parcialment la més grossa, la causa especial 20907/2017, amb una sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders independentistes a penes d’entre 9 i 13 anys de presó per sedició i malversació. Entre ells hi havia l’expresidenta del Parlament, la xertolina Carme Forcadell, condemnada a 9 anys i 6 mesos per sedició i malversació.
Forcadell és a presó de forma ininterrompuda des del 23 de març del 2018, tot i que el passat mes de juliol, la Generalitat va concedir el tercer grau -permet anar a la presó únicament a dormir entre setmana- als nou presos, a proposta de les juntes de tractament de les presons. Però la Fiscalia hi va recórrer en contra. Set dels presos -tots excepte Forcadell i Bassa- han hagut de tornar a la presó perquè així ho han dictaminat, a instàncies del Ministeri Públic, els jutjats pertinents de vigilància penitenciària. En canvi, un dels magistrats que ha vist els recursos de la Fiscalia, va decidir en el cas de Forcadell i de Bassa no suspendre cautelarment el tercer grau.
El jutge Jesús Ignacio Moncada Ariza considera que la suspensió de grau que demanava la Fiscalia no es pot aplicar en este moment processal i amb este tipus de recurs. A més, argumenta que tot i que el Tribunal Suprem espanyol establís que a partir d’ara els recursos de la Fiscalia suspendrien automàticament els permisos dels presos quan es pogués interpretar que afecten la seua qualificació penitenciària, això no modifica la manera de procedir davant dels recursos contra la classificació en tercer grau “en els quals no s’aplica ni s’ha aplicat l’efecte suspensiu amb caràcter previ al pronunciament definitiu”.
És a dir, que fins que el Tribunal Suprem no resolga sobre el fons del recurs, este jutge creu que no es pot aplicar la suspensió del tercer grau i fer tornar immediatament l’intern a la presó. Dos criteris diferents davant de casos homòlegs. Forcadell ha passat per les presons d’Alcalá Meco, Mas d’Enric al Catllar -una presó d’hòmens amb un sol mòdul de dones on va demanar, però, ser traslladada per ser més a prop de la seua mare, resident a Xerta- i de Wad-ras, on va a dormir actualment. Forcadell ha lamentat la sort dels set empresonats als quals s’ha suspès el tercer grau: “Ens sap molt greu pels companys de Lledoners. Ells són a la presó i la Dolors Bassa i jo som fora tenint la mateixa situació jurídica. Això demostra l’arbitrarietat de la justícia”.
Salvadó i jové com a alts càrrecs d’economia
Un altre dels principals processats ebrencs és el diputat rapitenc d’ERC i exsecretari d’Hisenda de la Generalitat Lluís Salvadó. La magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar a principis d’any interlocutòria de processament contra ell i contra Josep Maria Jové, exsecretari general d’Economia i ara també diputat republicà, pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per la seua participació en l’organització de l’1-O. A més, els imposava unes fiances de responsabilitat civil elevadíssimes -d’1,6 milions en el cas de Salvadó- que van pagar a través de la Caixa de Solidaritat.
Salvadó s’ha de presentar mensualment al jutjat i no pot marxar a l’estranger. Este estiu la sala civil i penal del TSJC mateix va confirmar-ne el processament en rebutjar els recursos presentats per les defenses. L’alt tribunal català va concloure que durant la investigació al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona -l’origen de la causa per un suposat “espionatge fiscal” de la Generalitat als ciutadans- no es van vulnerar els seus drets fonamentals i de defensa, ni tant sols quan se’ls van punxar els telèfons i es van escorcollar els seus despatxos i domicilis el 20-S.
Les acusacions de prevaricació es fonamenten en el conveni entre Vicepresidència i l’Idescat per a accedir a dades del cens per a elaborar suposadament el cens electoral per al referèndum independentista, mentre que a Salvadó se li imputa que el programa per a millorar la hisenda catalana preveiés escenaris post-referèndum fins i tot quan ja el Tribunal Constitucional havia recordat que la Generalitat no podia gestionar impostos no cedits.
Salvadó mateix, en declaracions recents a Canal 21, va preveure que la instrucció del cas es tanque definitivament este mes d’octubre i que el judici oral es podria fixar per a principis del 2021. “Intentarem explicar que un referèndum no és il·legal, segons la mateixa Constitució, i que les millores introduïdes a la Hisenda Catalana eren imprescindibles per a qualsevol escenari de futur [i no només la independència, com acusa la Fiscalia] i una prova és que els 800 treballadors contractats estan donant un servei i les noves eines tecnològiques han millorat la lluita contra el frau”, argumenta el rapitenc, que de tota manera no confia gaire a convèncer el tribunal perquè se sent víctima d’un judici polític: “Sentenciaran basant-se en criteris polítics”.
Tres alcaldes i un tinent d’alcalde encausats
Altres encausats ebrencs en càrrecs de responsabilitat política actualment són els tres alcaldes dels tres municipis on paradoxalment la policia espanyola va carregar l’1 d’octubre.
Qui durant el procediment judicial contra ell va haver de digerir una acusació més greu va ser l’alcalde de Roquetes, Paco Gas, a qui el jutjat número 3 de Tortosa ha investigat per sedició, malversació de fons, desobediència i calúmnies. Finalment, però, Gas anirà a judici només per desobediència -per haver fet cas omís dels dos requeriments que li va trametre la Delegació del govern espanyol a Catalunya advertint-lo que, d’acord amb el Tribunal Constitucional, no podia dur a terme accions per a permetre la preparació i la celebració del referèndum -i es van arxivar les acusacions contra la resta d’encausats a partir d’una denúncia de la Guàrdia Civil a Roquetes: els regidors Josep Codorniu i Sisco Ollé, el treballador municipal Ivan Garcia, que ho estaven per desobediència i malversació; un dels membres de la Mesa, Joan Hierro, per desobediència, i tres agents dels Mossos per falsificació de document públic, van quedar lliures sense càrrecs.
Gas mateix recorda que la Fiscalia li demana inhabilitació per a càrrec públic d’un any i tres mesos i una multa de 12.000 euros. “Soc un més de la causa general contra l’independentisme”, lamenta. Admet que si l’inhabiliten, no tindrà més remei que acatar-ho, i especula sobre la data del judici i la sentència: “Potser ho endarrerixen perquè així ja no em puga tornar a presentar a unes eleccions”.
També podrien anar a judici l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i la seua mà dreta i regidor Albert Salvadó, imputats pel mateix jutjat d’Amposta que investiga agents de la guàrdia civil pels seus excessos a la Ràpita en la jornada de l’1 d’octubre.
La Fiscalia els atribuïa inicialment els delictes de desobediència, malversació i prevaricació pel seu paper de suport a l’1 d’octubre, però finalment, en la interlocutòria del jutge del novembre del 2019 en l’inici del procediment abreujat contra ells -segons recorda el seu advocat Josep Canicio- va caure el delicte de malversació, que comporta unes penes més greus. El cas està pendent que la Fiscalia o l’Advocacia de l’Estat presenten escrit d’acusació. També va anar a declarar, en este cas al jutjat de Falset i investigat per presumpta prevaricació, l’alcalde de Móra la Nova, Francesc Xavier Moliné, per haver facilitat l’obertura del pavelló municipal per a fer les votacions. Moliné explica que no n’ha sabut res més després d’anar a declarar: “No ens han tornat a notificar res, tampoc l’arxivament”.
En canvi, la Fiscalia va arxivar anteriorment les diligències contra els alcaldes de Tortosa, Ferran Bel; Deltebre, Lluís Soler, i Amposta, Adam Tomàs, derivades de l’ofensiva total contra els alcaldes encetada per qui era fiscal general de l’Estat en el moment de l’1-O, José Manuel Maza, que va morir només dos mesos després a Buenos Aires a conseqüència d’una sèpsia.
El “líder” tortosí dels aldarulls a Tarragona
D’altra banda, la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra van detenir al febrer del 2020 un jove tortosí, Arnau Martí, en considerar-lo “un dels líders” dels disturbis de l’octubre del 2019 a Tarragona.
El jove és militant de la Forja-Jovent Revolucionari del Baix Ebre i s’enfrontava als càrrecs de desordres públics, atemptat contra els agents de l’autoritat i coaccions. La Policia Nacional ho va explicar a través d’una nota de premsa de la Subdelegació del govern espanyol, per la qual cosa el seu advocat va demanar empara al Jutjat per vulneració del dret a la presumpció d’innocència. Segons explica el seu advocat, l’Audiència Provincial de
Tarragona ha de determinar si el cas l’instruïx el jutjat número 1 o el número 6 de Tarragona, i mentrestant les diligències estan aturades. Martí, però, es troba en llibertat provisional i ha de comparèixer en seu judicial els dies 1, 15 i 30 de cada mes.
Durant les setmanes de major mobilització contra la sentència del Suprem, l’independentisme i altres veus antirepressives van acusar el sistema policial i judicial d’abusos en les detencions i de mantenir empresonats sense càrrecs concrets alguns jóvens arreu del país.
Mitja dotzena de procediments i un condemnat a sis mesos de presó per atemptat contra l’autoritat
Durant les manifestacions i talls de carretera convocats al territori contra els empresonaments dels líders del procés o la sentència del Suprem, s’han identificat activistes que han estat o estan sent investigats per delictes de desordre públic o en algun cas d’atemptat contra l’autoritat o coaccions. “Com a conseqüència de la regressió de drets i llibertats fonamentals de la ciutadania de Catalunya”, l’abril del 2018 es va constituir a les Terres de l’Ebre l’entitat Juristes per la Llibertat, que ha assistit fins a 32 d’estes persones identificades sobretot en talls de carretera arran de la sentència condemnatòria del Suprem, d’entre la cinquantena d’ebrencs que es calcula que han arribat a estar citats a declarar per les manifestacions contra l’alt tribunal espanyol. Segons l’advocada de l’associació Isa Castells, en relació amb estos talls de via s’han obert fins a mitja dotzena de causes.
Es troben en fase d’instrucció, al jutjat número 4 de Tortosa, les diligències pels fets del 15 d’octubre a l’autopista AP-7 al terme de l’Aldea: les declaracions dels investigats estan previstes per al febrer del 2021. També s’instruïxen, al jutjat número 1 d’Amposta, diligències pels talls a la mateixa autopista i el mateix dia, però a Amposta: la jutgessa ha demanat als Mossos d’Esquadra que informe de la manera en què es van identificar les persones participants al tall.
En el mateix jutjat d’Amposta s’ha resolt el sobreseïment provisional de dos causes més (una es va arxivar al febrer i l’altra, al maig) per talls produïts a la carretera N-340 entre el 15 i el 17 d’octubre del 2019, ja que la jutgessa considerava que no hi havia “indicis solvents de criminalitat” en recordar que el desordre públic requerix violència contra les persones o les coses que no es va donar. Este és el principal argument que posava en valor Juristes per a pensar que també s’arxivaran les diverses diligències activades pels mateixos fets o fets homòlegs al jutjat de Tortosa.
Més transcendència va tenir el cas concret del jove de Móra d’Ebre Maurici Sabater, que ha estat jutjat enguany per atemptat contra l’autoritat arran de la seua participació, el 21 de febrer del 2019, en un tall de l’autopista AP-7 a l’Ampolla, en el marc de la vaga general convocada per la intersindical CSC amb motiu de l’inici del judici per l’1-O al Suprem. Tot i que el col·lectiu La Forja i convocants de l’acció asseguren que la mobilització va ser en tot moment pacífica, el cas és que el jutjat de Tortosa l’ha condemnat a sis mesos de presó i la seua defensa ha interposat un recurs davant l’Audiència Provincial. Sense antecedents, encara que es confirmés la sentència no ingressaria a presó.
