Les atencions per conductes suïcides en població infantil i adolescent han augmentat en un 15% després de la pandèmia a les Terres de l’Ebre, un repunt que, segons dades de la fundació Pere Mata, podria ser conseqüència de l’aïllament social patit durant el confinament.
“El fet de tallar les relacions socials, limitar els contactes i reduir la interacció entre infants i adolescents ha tingut un impacte en el seu benestar emocional i ha afectat especialment aquells que ja es trobaven en una situació més fràgil”, explica Toni Coello, director mèdic de la Fundació Pere Mata a les Terres de l’Ebre.
Les dades en l’àmbit de Catalunya mostren que el suïcidi constituïx la principal causa de mort no natural entre jóvens de 15 a 34 anys, una situació que Coello qualifica de “problema de salut pública” i apel·la a la prevenció i la visibilització com dos de les principals eines per a reduir el nombre de casos. Coello afirma que “parlar de suïcidi no induïx el suïcidi, s’han de trencar tabús i abordar esta qüestió sense estigmatitzar”, però reconeix que encara “costa molt dialogar obertament al voltant de salut mental”.
Actualment, només el 30 % de les persones amb conductes suïcides rep atenció mèdica, mentre que la resta de casos no estan en consulta. Segons Coello, d’estes persones que presenten conductes suïcides, el 90 % patixen algun tipus de malaltia mental per diagnosticar, com per exemple, depressió, esquizofrènia, trastorn bipolar o trastorns de conducta alimentària. Estes patologies són les que s’associen amb més freqüència al suïcidi, però també pot ser un factor de risc l’abús de tòxics, especialment els trastorns derivats del consum d’alcohol.
L’Escola, eina de prevenció
Els centres educatius juguen un paper clau a l’hora de poder prevenir els suïcidis i donar visibilitat als trastorns mentals entre la població infantil i adolescent. Coello apunta que “és molt important que tinguem l’oportunitat de parlar sobre el suïcidi obertament, amb la família, amb els amics i els professionals, però sobretot a les escoles”. Els centres educatius poden ser una eina fonamental a l’hora de detectar possibles canvis conductuals que puguen amagar tendències suïcides d’un adolescent.
“És important que els professionals sanitaris col·laborem amb els instituts i escoles, que estiguem presents en estos espais”. Alguns dels senyals que ens poden alertar de possibles alteracions mentals en l’infant o adolescent són, per exemple, canvis conductuals, en els patrons de son, d’alimentació o de socialització.
L’altre gran pilar per a una bona detecció de malalties mentals són els professionals de la salut, és a dir, pediatres, metges de capçalera i tot el circuit d’atenció primària. “El sistema de salut cada cop està més preparat per a la prevenció i per a oferir una bona resposta en cas d’intent de suïcidi” explica Coello. “Tenim un codi risc suïcida, que s’activa després que una persona haja comès un intent de suïcidi i que permet, per una banda, agilitzar tots els procediments i, per l’altra, fer un seguiment periòdic del suïcida”.
Paral·lelament a este repunt de casos registrats en població infantil i juvenil, també han augmentat lleugerament les dades d’intents de suïcidi en la població general. “Els mesos immediatament després del confinament es va registrar un augment de casos, però ara ja s’ha estabilitzat, fins a tornar pràcticament als índexs del 2019”, apunta Coello, i reconeix que preocupa el pronòstic per a estos propers mesos. “La inestabilitat econòmica, la crisi social…, tot són factors que alteren el benestar emocional de la societat, i això afecta especialment persones que es troben en situació vulnerable”.
Coello també apunta que cal continuar treballant amb les famílies, amb les persones properes que hi ha al voltant d’un suïcida. “Els supervivents, és a dir, familiars o amics de persones suïcides, són també població de risc i per esta raó cal que s’aborde el tema, perquè estes persones s’han de poder expressar, han de poder parlar sobre la seua pèrdua sense tot el tabú que envolta el suïcidi”.
En este àmbit, Coello destaca el paper de les associacions de supervivents, que han anat creixent estos darrers anys i que han permès poder crear debat i diàleg al voltant del suïcidi malgrat el silenci forçat al voltant d’esta qüestió.
Amb tot, Coello reconeix que hi haurà morts que no es podran evitar: “Hi ha patologies mentals que, malgrat posar totes les eines a disposició del malalt, del suport familiar, de les amistats, de l’escola i dels professionals de la salut, són resistents, i el suïcidi serà molt difícil que es puga evitar”.
