HomeSense categoriaLes EMDs de Tortosa milloren la capacitat de despesa corrent amb...

Les EMDs de Tortosa milloren la capacitat de despesa corrent amb els nous convenis a vuit anys

EDICIÓ PAPER // L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i els alcaldes-presidents de les EMDs de Jesús, Víctor Ferrando; Campredó, Damià Grau, i Bítem, Lurdes Domènech, van signar l’últim dia de l’any, el 31 de desembre, el conveni que regula i actualitza la relació econòmica entre l’Ajuntament i les EMDs del municipi per als propers vuit anys. La signatura arribava després que el ple de l’Ajuntament de Tortosa aprovés els nous convenis el dimecres 23 de desembre, amb 20 vots favorables i l’abstenció de la CUP, i que les EMDs l’haguessen aprovat als seus plenaris. 

“És una aposta d’equilibri territorial i estic contenta perquè era difícil arribar a un acord”. Meritxell Roigé (alcaldessa Tortosa)

Els nous convenis permeten millorar l’impacte econòmic a les EMDs amb dos transferències anuals que amplien la recaptació d’ingressos. D’una banda, la fórmula de transferència corrent afegix nous conceptes d’ingrés: IBI rústica, IBI de característiques especials, taxa per ocupació del domini públic per a empreses subministradores d’energia i per a prestadores de serveis de comunicacions, IAE -de tot el territori municipal incloent-hi els polígons i no només del nucli principal de l’EMD com fins ara- i cànon de parcs eòlics -fins ara només hi participava Bítem-. És aquí on es produïx l’increment substancial, amb una pujada progressiva dels percentatges de participació en la recaptació, fins a arribar el 2024 al 15% i el 2026 al topall acordat del 16% de tots estos impostos (els nous conceptes d’ingrès) en funció de la població de cada EMD.

Entre 44.000 i 147.000 eurosmés
Segons calcula Roigé, agafant els números de la liquidació del 2019, això suposarà per a Jesús uns 147.000 euros suplementaris; 48.000 per a Campredó i 44.000 per a Bítem. En tot cas, més enllà de l’import exacte, la millora ha de permetre’ls prestar serveis d’una forma més propera o ampliar-ne.

“En ingressos corrents estàvem en una situació agònica i hem canviat la manera de finançar l’EMD”. Damià Grau (Campredó)

El nou acord econòmic té efecte a partir del dia 1 de gener, de manera que enguany les EMDs ja començaran a percebre recursos procedents de la liquidació de l’exercici del 2020. La magnitud de la injecció per a les finances de les EMDs dependrà naturalment de la recaptació de l’Ajuntament en època de crisi, però siga com siga, i com reconeix tant l’alcaldessa com els màxims responsables de les EMDs, l’increment conceptual de la capacitat de despesa corrent de les EMDs era la principal reivindicació dels governs de les entitats descentralitzades, que per a fer inversió -objecte de l’altra transferència anual que reben, la de capital- ja tenen alternatives com són els ajuts finalistes d’altres administracions, sobretot la Diputació de Tarragona.

En canvi, per a gestionar el dia a dia depenen dels recursos corrents, més limitats. “En això estàvem en una situació agònica”, recorda Damià Grau. “A més a més, els diners per a despesa corrent que no utilitzes, els pots destinar a inversió, però a l’inrevés no és així”, comenta Víctor Ferrando.

“És un acord positiu que respon al que havíem demanat per a millorar la gestió del dia a dia”. Lurdes Domènech (Bítem)

Pel que fa al capital per a inversió, les EMDs tenen assignada una part del préstec que anualment acostuma a contractar l’Ajuntament, la qual cosa suposaria ara uns 300.000 euros per a Jesús i 78.000 i 73.000 euros per a Campredó i Bítem respectivament, però amb la novetat que, en el cas que en un context de crisi no es formalitze este préstec, les EMDs rebran igual un mínim fix: 75.000 euros, Jesús i 17.500 per a Campredó i Bítem, segons concreta Roigé. 

Deu anys de campredó i Bítem
L’EMD de Jesús data del 1994, mentre que Campredó i Bítem es van constituir en EMD el febrer del 2011, ara farà deu anys. Fa prop de dos anys les tres entitats havien de renovar el seu conveni -Jesús ja acumulava uns anys de pròrroga-, però es va acordar negociar-ho després dels comicis municipals del 2019 per a fugir d’electoralismes. Després, com relata Roigé, es van crear tres comissions mixtes, amb representació de tots els partits, i es va posar fil a l’agulla.

“Tots voldríem més, però és d’agrair l’acord en plena crisi. La despesa ordinària ens ofegava”. Víctor Ferrando (Jesús)

La pandèmia va encallar les negociacions, i finalment han estat les quatre alcaldies les que d’una forma més directa han ultimat i rubricat l’acord. “Vam començar a negociar sense coronavirus, i hem acabat entre incerteses, però és molt important tenir nou conveni”, destaca Ferrando, de Junts. “Són acords per a vuit anys que afecten diferents colors polítics i estic molt contenta de la faena feta perquè era difícil arribar a un acord”, valora Roigé, també de Junts i qui reivindica l’aposta del seu govern “pels pobles i per l’equilibri territorial”. “Natros volíem més, però és un acord on no hi han vencedors ni vençuts i és un bon acord en el context del Pla d’estabilitat de l’Ajuntament de Tortosa vigent fins al 2023”, destaca Grau, d’ERC, que afegix: “Canviem la manera de finançar l’EMD, que amb la participació en gairebé tots els impostos
s’apropa a un ajuntament amb municipi propi”
. Grau i Ferrando destaquen que pel que fa als serveis, com ara la recollida de la brossa i l’enllumenat, a partir d’ara tindran la potestat de desvincular-se dels contractes de Tortosa si preveuen l’opció de prestar-los millor des de la proximitat.

Els convenis també inclouen la descentralització del servei d’urbanisme, portant este servei a l’atenció del ciutadà de cadascun dels pobles, cosa que agraïxen especialment els alcaldes de les EMDs. Lourdes Domènech, de Junts, agraïx “la bona entesa i la receptivitat de l’Ajuntament de Tortosa a les nostres demandes”. Domènech creu que és un punt d’inflexió tenir un tècnic d’urbanisme a Bítem, a disposició de la ciutadania, “un matí cada 15 dies”. Així mateix, en el cas de Campredó, s’afegix una nova competència, que ja tenia Jesús, pel que fa a la gestió de llicències d’obres menors. 

 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 2 =

Últimes notícies