HomeSocietatLes Terres de l’Ebre són una regió atractiva per a la resta...

Les Terres de l’Ebre són una regió atractiva per a la resta de Catalunya

Catalunya tendix a la desconcentració urbana. És un fenomen encara incipient, però al 2021 -un any marcat encara per les afectacions de la pandèmia- es van registrar un total de 280.677 canvis de residència entre pobles i ciutats de l’interior del país.

La majoria dels municipis de més de 50.000 habitants van registrar més sortides que entrades migratòries, mentre que la major part de poblacions de menys de 5.000 habitants va rebre més migrants de la resta del país dels que en van marxar. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística de Catalunya (Idescat), a les Terres de l’Ebre el balanç de migracions internes va ser positiu, amb 1.100 habitants més durant el 2021.

Només tres comarques catalanes van perdre població en este sentit. Es tracta del Barcelonès, el Baix Llobregat -les dos comarques amb més densitat de població del país- i també el Segrià (amb un balanç negatiu de només 100 habitants).

A més, les quatre comarques ebrenques van registrar un saldo de migracions internes positiu. La que més va augmentar en població va ser el Montsià, amb 430 habitants més, provinents de la resta de comarques de Catalunya; seguida del Baix Ebre, amb 390; la Terra Alta, amb 220 i la Ribera d’Ebre, amb 60.

Les dades fan referència als canvis de residència entre municipis de Catalunya, sense incloure el nombre d’immigrants i emigrants de fora del país ni tampoc el creixement natural (la diferència entre el nombre de naixements i les defuncions). Així, es constata un canvi en la percepció dels territoris rurals per part de la resta de Catalunya, i cada vegada són més valorats per la qualitat de vida que oferixen.

Tot i que les quatre comarques ebrenques han rebut més veïns dels que n’han marxat, el creixement migratori no ha afectat tots els municipis de la mateixa manera. Les poblacions de costa han resultat més atractives que les situades a l’interior, i també les ciutats menudes i mitjanes -amb més de 10.000 habitants- han estat més receptores que els municipis més petits.

La Càtedra d’economia local i regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili a les Terres de l’Ebre ja apuntava, al 2019, en el seu estudi La despoblació rural a l’Ebre: un assumpte de política econòmica territorial, que l’accés a grans nuclis de producció que oferixen llocs de faena no és la variable més determinant per a fer front al despoblament. “L’accés als serveis, com el centres sanitaris i educatius, el teixit cultural o alguns llocs d’interès natural o turístic són factors que es valoren cada cop més”, assenyala Josep Maria Piñol, coautor de l’estudi.

Amposta és el municipi de l’Ebre que va tenir millor balanç migratori intern durant el 2021, amb 184 habitants més, i la seguixen, al capdamunt del rànquing, altres poblacions properes a la costa i amb més volum d’habitants, com és el cas de Deltebre, la Ràpita, Alcanar, Tortosa, l’Ampolla o l’Ametlla de Mar.

L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, assegura que “la ciutat està creixent en població des de fa temps” –actualment se situa sobre els 22.350 habitants- “però en l’últim any se n’ha accelerat, fins i tot, el creixement”. “Pensem que el fet de tenir una bona oferta de serveis per a les famílies, com és el cas de l’Hospital, la residència de la gent gran, les llars d’infants municipals i també l’EUSES és un dels grans atractius que veïns d’altres indrets de Catalunya veuen en Amposta”, assegura Adam Tomàs.

A banda d’això, l’alcalde també assenyala que “un teixit associatiu ric i participatiu i l’organització d’esdeveniments, com el VAG, les entitats musicals de la Fila i la Lira, el centre de tecnificació esportiva i la proximitat a indrets turístics de primer ordre” són també “un valor” per a atraure nous habitants.

En concret, durant el 2021, a Amposta van arribar 375 nous habitants, provinents de la resta de Catalunya, un fenomen que s’ha accentuat durant este any.

Durant el que portem de 2022, a la capital del Montsià hi han arribat 546 nous veïns, que s’hi han empadronat, provinents d’altres indrets del país. L’any passat, el lloc de procedència majoritària dels nouvinguts de la resta del país va ser de Tarragona (amb 223 nous habitants), seguit de Barcelona (63 nous veïns i veïnes). “El preu de l’habitatge també és un fet que pot ser diferencial respecte d’altres indrets del país, on són més inaccessibles per moltes famílies”, afegix Adam Tomàs.

Piñol assegura que “fins ara hi havia la sensació que les carreteres o els polígons industrials eren essencials per a poder revertir el despoblament, però no és del tot així”. “És fonamental tenir en compte la variable del ‘projecte de vida’ que escullen les persones o les famílies, i això té molt a veure amb la seua etapa vital. En algunes etapes, els jóvens s’interessen per experimentar el seu talent, formar-se, assolir experiència i plantejar el seu futur laboral. Un cop tenen definit el seu projecte de vida, miren en quins llocs pot encaixar, i després valoren si tornen al territori on pertanyen, si s’instal·len a mitjà o llarg termini a les ciutats o si opten per una zona rural que els done més qualitat de vida”, assegura Piñol.

En este sentit, doncs, apunta que “no només la proximitat al lloc de faena és interessant”, ja que “el talent és mòbil”, i, per tant, “pren importància que els municipis puguen oferir projectes de vida atractius, amb serveis públics, teixit cultural i dinamisme”.

Una excepció és el cas de Corbera d’Ebre, que és el segon municipi amb millor balanç de migració interna. L’alcalde, Antonio Álvarez, reconeix que la xifra de 175 nous habitants és “desmesurada”, i assegura que “té molt a veure amb població itinerant, que canvia sovint de lloc de residència i que sol treballar com a temporera en diferents cultius al llarg dels anys”.

Este fenomen ha suposat un increment fictici al padró de Corbera d’Ebre, ja que no es tracta de població estable, i també en altres indrets de les Terres de l’Ebre, on afecta de forma inversa, amb temporers que abandonen el municipi per a desplaçar-se a altres llocs i treballar en la campanya agrària, i que també pot suposar un moviment migratori negatiu desproporcionat.

Tot i això, Àlvarez assegura que, en els últims anys, el municipi també ha rebut noves famílies, que han adquirit habitatges o s’han establert en masies “per a poder instal·lar-se en l’àmbit rural després de viure anys a les ciutats”. “També, algunes persones que tenien propietats familiars han volgut tornar al poble i viure aquí de forma estable”, afegix.

 

La gran oportunitat del treball a distància

Per a atraure nous habitants a les zones rurals i també per a arrelar la població, un dels factors fonamentals és facilitar la possibilitat de treballar a distància. D’esta manera, persones que treballen en altres indrets del país o fins i tot en empreses internacionals poden teletreballar i establir el seu lloc de residència a les Terres de l’Ebre o en algun altre àmbit rural del país.

Des del col·lectiu Diàspora Ebrenca, que agrupa persones de les quatre comarques que viuen fora, asseguren que el territori “oferix moltes possibilitats” per a instal·lar-s’hi i desenvolupar un projecte personal o familiar amb “molta qualitat de vida”. Tot i això, Josep Sabaté, membre del col·lectiu assegura que “el retorn de població i l’atracció de noves famílies podria ser més elevat si s’implementessen polítiques actives per a fomentar el treball a distància i l’arrelament de població al territori”. “Hem de ser més ambiciosos”, assegura.

Des de Diàspora Ebrenca, per mitjà d’una enquesta, van detectar que prop de mig miler de professionals es van poder traslladar a les comarques ebrenques per a treballar-hi al 2020.

Durant el 2021, van elaborar el Pla per la promoció del teletreball a les Terres de l’Ebre, en col·laboració amb l’Institut per al desenvolupament de les comarques de l’Ebre (Idece), i que recull, en base a una anàlisi del territori i amb entrevistes a responsables polítics, administratius, emprenedors i experts, tota una sèrie d’objectius per a desenvolupar el treball com una eina de futur per a les comarques ebrenques.

“Fan falta iniciatives que desenvolupen este pla de teletreball, de retorn i d’arrelament de la població, i per això és necessari que s’hi treballe des de molts àmbits, i no només que es facen estudis. Cal una aposta decidida per part d’administracions locals i supralocals, i la cooperació amb entitats, col·lectius i particulars, i a hores d’ara això no s’està fent”, destaca Sabaté

Tot i això, des de Diàspora Ebrenca destaquen que “s’ha de trencar amb la idea que els centres de coworking són només sales amb connexió a Internet a disposició dels treballadors”. “S’ha de treballar perquè siguen veritables centres de treball cooperatiu, on professionals de diferents àmbits situen gran part de la seua activitat i es puguen crear sinergies i col·laboracions i que en sorgisquen noves activitats econòmiques, culturals o col·laboratives”, destaca Josep Sabaté. En este sentit, apunten que la Zona Líquida de Riba-roja d’Ebre i l’espai Kowo d’Amposta en són els grans referents al territori.

A banda de l’impuls del teletreball, des de l’entitat assenyalen que també cal treballar per la millora de les connexions i les infraestructures al territori. En este sentit, Sabaté apunta que “la manca d’un tren ràpid -com era l’Avant- o el servei deficient de les línies R-15 i R-16 són mancances importants al territori”, i que “les administracions locals haurien de treballar conjuntament per a exigir una solució” i que es puguen escurçar distàncies amb les ciutats de Tarragona i Barcelona per als treballadors que s’hi han de desplaçar de forma habitual. “També caldria donar a conèixer la possibilitat que la gent torne, els serveis que hi ha i difondre que hi ha persones que ja, a distància, treballen des del territori”, remarca Sabaté.

 

Canviar el relat

Tot i el canvi de percepció general al voltant de la ruralitat, Josep Maria Piñol destaca que “la percepció no és uniforme” en tots els indrets de Catalunya.

“La percepció dels territoris de més al nord del Montseny seguix sent més positiva que la de la població que les terres del sud, tot i que cada cop l’Ebre és més conegut i valorat per la població en general”, destaca Piñol.

Sobretot, les noves generacions tenen una millor percepció de la vida rural i, si cada vegada l’Ebre és més conegut trobem una oportunitat que s’ha d’aprofitar. Per això serà fonamental, però, que hi haja una col·laboració, sobretot entre municipis propers i amb característiques comunes, que impulsen noves polítiques per a ser atractius i atraure la població, i per a oferir noves oportunitats professionals i de bona qualitat de vida”, afegix.

A la vegada, destaca la importància de “ser comunicatius i donar a conèixer a la resta del país la realitat dels pobles de l’Ebre”, un altre “factor clau” per a impulsar el repoblament i el creixement econòmic del territori.

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 2 =

Últimes notícies