HomeTerres de l'EbreLes víctimes de l’exili · Magdalena Escoda - "Aniré al cementiri a...

Les víctimes de l’exili · Magdalena Escoda – “Aniré al cementiri a explicar-li a la tieta que ja saben on va morir el seu fill.”

TERRES DE L’EBRE // Un dels noms que apareixia al llistat publicat pel BOE el març del 1940 era el de Julio Estivill Escoda, de ca Climent de la Torre de l’Espanyol.

Julio figurava a la base de dades del Cost Humà de la Guerra Civil, si bé constava com a mort en camp de concentració de l’Espanya franquista. La seua localització al llistat consular feia evident que, tot i que la seua família no ho va saber mai, havia fet exili i havia finit els seus dies a Perpinyà, on va morir el 20 de maig de 1939 a l’Hospital Militar.Tenia només 19 anys quan va morir, lluny dels seus pares i del seu únic germà, Ricardo, que no van saber mai què li havia passat i per què no havia tornat a casa. Ricardo també va fer la guerra al bàndol republicà. Va ser empresonat, segons explica la família, i finalment va tornar al poble, però a Julio se’l va empassar la terra.

A la Torre de l’Espanyol, hi viu una neboda, la Magdalena Escoda. El seu avi i la mare de Julio, Carme Escoda, eren germans. El testimoni de Magdalena és colpidor perquè té registrada a la consciència, des que tenia “entre 5 i 7 anys”, sempre la mateixa imatge de Carme: “Una dona primeta, vestida de negre i amb un mocadoret al cap” que tot just permetia que se li veiés la cara, amargament dolguda de no saber què se n’havia fet del seu fill: “Ai, que no trobaré mai lo meu fill! On és Julio, no sabem on és Julio!”, era el plany que repetia entre llàgrimes cada cop que anava a casa de la Magdalena i que ella recorda com si fos ara. De fet, a la nena Magdalena el desconsol de la tia l’havia impressionat molt. Així és que quan Noemí Riudor, coautora del llistat, li va fer arribar la notícia que Julio havia estat localitzat, Magdalena va plorar d’alleujament: “Vaig plorar només de pensar que sabia on era lo tiet Julio; a sa mare, aniré un dia al cementiri i li diré: tia, ja sabem on és el seu fill, pot acabar de descansar tranquil·la”.

Tant Carme Escoda com Ricardo Estivill, el seu altre fill, estan enterrats al cementiri de la Torre de l’Espanyol. Magdalena recorda que van tenir cura de Ricardo quan es va fer gran, ja que era solter, a petició expressa de Carme. En conversa amb esta publicació, Magdalena, que ara té 69 anys, insistix que la troballa la fa estar “molt contenta” perquè “es tanca per a la família un cercle que ha estat dur”.

L’exemple de Julio Estivill il·lustra com la llista de morts a l’exili pot aportar llum a casos particulars que havien caigut en la incertesa més cruel. La historiadora Noemí Riudor afegix que estan tenint molt retorn a partir de la publicació.

Per a donar o demanar informació, es pot contactar amb els tres historiadors a través de l’adreça electrònica: jolival@uoc.edu, mrtpicas@gmail.com i nriudor@gmail.com. 

 

Notícia relacionada 

 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

85 + = 86

Últimes notícies