Veure joves formant-se per a fer de pagès en una comarca envellida com la Terra Alta és esperançador.
A l’Escola Agrària de Gandesa formem gent que es vol dedicar al sector primari en sentit ampli.
Això inclou pagesia i agroalimentació en l’especialitat de vins i olis. Fa molt de goig veure exalumnes obrint cellers i convidant-te a tastar els seus primers productes.
Quin impacte té sobre el territori la formació d’estos jóvens?
El 80% dels cellers de la Terra Alta estan en mans d’exalumnes del centre.
Ha crescut l’interès per treballar en este sector?
Cada curs tenim més gent i procedent de llocs més diversos. Penseu que l’escola agrària més propera està al Penedès. Hem notat la vinguda de persones que vivien a la ciutat i s’han traslladat aquí, bé siga per la pandèmia, perquè volen recuperar les arrels o per la voluntat de provar la feina al camp. Però continua havent-hi molta gent de la comarca que marxa a fora.
L’escola ajuda a frenar el despoblament?
Som la millor cola per a enganxar gent al territori. La majoria dels nostres alumnes es queden a la
comarca una vegada acaben els estudis.
Abans, moltes famílies vivien com un fracàs que els fills es quedessen a treballar la terra.
Este ha estat el gran problema del despoblament a la Terra Alta. Els pares els deien als fills “tu fes el que siga menys de pagès”. El boom de la construcció va portar molts d’estos jóvens a fer diners ràpid. Amb la crisi, ara han tornat a treballar al camp, però sense la formació necessària.
Quin és el perfil del nou pagès?
N’hi ha que tenen l’explotació familiar de tota la vida i volen continuar la tradició. Estos són majoria. Altres són acabats d’arribar a la zona i volen aprendre un ofici. La veritat és que cada vegada obren més cellers, entre dos i tres cada any a la comarca, i això genera força feina. Amb els nostres alumnes no cobrim la demanda.
Els alumnes comencen al setembre veremant i acaben curs posant l’etiqueta a l’ampolla. Viuen el cicle complet del vi.
Això fa que els nous inicien les classes ja de cop a la vinya, trinxant, tirant llevats… Seguim les tendències del mercat i n’obrim de noves.
Quina mena de productes elaboren?
Fins a disset de diferents. Diverses varietats de vi, mistela, vermut, olis d’empeltre verd i madur,
arbequí, cervesa artesana, vinagres balsàmics…
El vi i l’oli són el pal de paller al territori. Hi ha marge per a introduir altres productes?
La climatologia permetria treballar força bé la tòfona, el safrà o la marihuana per a ús terapèutic, sempre com a complement dels conreus tradicionals. No oblidem, però, que el turisme rural, vinculat a la gastronomia, el vi, l’oli i la Batalla de l’Ebre, és el principal complement de les explotacions agrícoles.
Amb el vi es poden ampliar estudis, però amb l’oli no hi ha una especialització.
No hi ha professionals del món de l’oli i el sector ens ho està demanant. Estem treballant amb
l’objectiu d’obtenir un grau superior que combine el vi i el de mestre d’almàssera. El 80% de la formació que oferim és sobre vi. Necessitem ampliar els ensenyaments en oli.
Este és un sector tradicionalment molt masculinitzat. Ha crescut la presència de la dona?
La Terra Alta és plena d’enòlogues. Les coses han canviat. A l’escola hem arribat a tenir anys de paritat d’alumnes.
L’agricultura ecològica ha dixat de ser cosa d’uns pocs per a esdevenir tendència.
El mercat ho demana, especialment Europa. I no és un tema de costos. Has d’estar-hi més a sobre. Enguany, per exemple, amb el mildiu, potser ha castigat menys la vinya ecològica perquè obliga a fer constantment tractaments preventius.
Aquí es conrea vinya i olivera en un paisatge carregat d’història, cultura i patrimoni. No sé si ho hem sabut fer tan bé com francesos o italians a l’hora de vendre’ns.
Històricament potser no, però això ha canviat en els últims deu anys. La Toscana és la Terra Alta però amb més glamur. Res més. El paisatge és molt semblant. Els nostres vins estan despuntant i darrere del vi hi anirà l’oli, perquè la seua qualitat és excepcional i el canal comercial és el mateix.
Treballar al camp conferix un caràcter especial? La vida es veu d’una altra manera?
Parlem de gent amb caràcter perquè han de ser lluitadors i resistents. Però treballar al camp és llibertat i fer-ho per a un mateix encara és més gratificant. N’hi ha que ho han deixat tot per a emprendre a la terra i convertir-ho en un projecte de vida. Aquell vi o oli que elabores pot fer la volta al món. I qui el consumix voldrà saber de tu, de com l’has creat, de la terra que l’ha vist créixer i de tota la història que l’envolta.
