Els canvis, tan necessaris i urgents, que el món necessita passen per canviar el model econòmic. S’equivoquen els governants que volen superar l’actual crisi amb el mateix model competitiu i consumista, ja que és una crisis sistèmica, de model econòmic, i no ens en sortirem si no el canviem. Cada cop hi ha més economistes de prestigi que s’adonen d’això. N’esmentaré tres dels quals ja he parlat en els meus escrits.
Giorgos Kallis és partidari de passar a una economia del “decreixement” degut al fet que no es pot créixer de manera il·limitada en un planeta amb recursos limitats. Defensa una economia que no es basi només en el PIB sinó que es tingui en compte també un indicador que mesuri el grau de benestar de la gent.
Serge Latouche, ideòleg de l’esmentada economia del decreixement, critica que estiguem arrossegats per l’economia de l’acumulació i consumim el que no necessitem.
I, per últim, Cristian Felber, entrevistat a l’informatiu de Telecinco el passat 1 de juny, creador de l’economia del “bé comú”, proposa reduir les activitats econòmiques més contaminants i afavorir les empreses que protegeixen el clima i defensen els drets humans.
Totes aquestes economies alternatives al capitalisme lliberal que van sorgint: verda, ecològica, social, sostenible, del decreixement, del bé comú… tenen com a objectiu el respecte al medi ambient i aconseguir el benestar de tots i no només d’una part de la població mundial. Com que això és el que volen la immensa majoria de les persones, crec que els canvis vindran i no trigaran gaire.
La pressió social, pacífica, que ja ha començat en contra del canvi climàtic, anirà en augment per tal d’exigir una vida digna per a totes les persones.
Aquesta pressió de la gent farà possible el canvi de model econòmic. Ens encaminem cap a una “Primavera Àrab” a escala global. Temps al temps.
