Al juliol de 1989 el CAT iniciava el subministrament d’aigua a 26 ajuntaments de la demarcació i 15 d’indústries del Camp de Tarragona. La infraestructura ha anat creixent fins al punt que el Consorci actualment subministra aigua a 63 ajuntaments (11 a les Terres de l’Ebre) i 26 indústries de la província de Tarragona, la majoria del Camp de Tarragona. En este àmbit industrial, l’estudi assenyala que la garantia de subministrament d’aigua per part del CAT esdevé un factor de competitivitat associat al territori. En este sentit, el pes de les empreses consorciades en termes de generació de PIB territorial és del 31% al Camp de Tarragona i, en canvi, només del 2,5% a l’Ebre, mentre que en termes d’ocupació industrial la incidència es queda en el 22% i el 2,3%, respectivament. Un símptoma de l’escàs desenvolupament industrial de les Terres de l’Ebre en favor del territori receptor de l’aigua de l’anomenat minitransvasament.
L’estudi també recull la incidència econòmica del CAT a les Terres de l’Ebre. En primer lloc, té en compte les inversions del CAT territorialitzables, que des del 2006 han significat uns 45,7 milions d’euros. Pel que fa al cànon amb destí a les Comunitats de Regants del marge dret i esquerre del riu Ebre -un cànon que paguen els consorciats per fer ús del canal i contribuir al seu manteniment-, la xifra desemborsada des del 1989 seria d’uns 92,2 milions.
En tercer lloc, la xifra d’inversions a les Terres de l’Ebre associades al Cànon de Derivació –que es paga a les administracions hidràuliques de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i l’Agència Catalana de l’Aigua- des de 1989 fins a l’actualitat haurien estat de 163,47 milions. La suma dels tres factors situa l’impacte en uns 9,8 milions d’euros si es té en compte la mitjana anual del període 2014-2017. L’equivalent a un 5,3% de la inversió industrial estimada a les Terres de l’Ebre.
Obrint l’enfocament, la incidència econòmica del CAT a tota la província es pot traçar a partir de la seua pròpia xifra de negoci, el valor afegit brut i els possibles efectes multiplicadors associats. En este sentit, les dades indiquen que el valor final de la producció va arribar l’any 2017 a significar uns 28 milions d’euros, que posats en context suposarien el 0,23% del PIB total de la demarcació, on el grau de dependència de la demanda turística en relació amb el subministrament del CAT és molt important. Per exemple, segons les estimacions realitzades a través de l’estudi, el 92% de les places hoteleres de la Costa Daurada es veurien afectades, així com el 52% de les places hoteleres a les Terres de l’Ebre. que seria del 90% si només prenem destinacions turístiques costaneres ebrenques, com Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar o l’Ampolla.
En segon lloc, l’aigua incidix sobre el benestar de la població afectada. En terme bruts els subministraments del CAT es relacionarien amb 666.000 habitants, o el que és el mateix un 84% de la població total provincial. Al llarg d’estos 30 anys de servei, la població a la demarcació de Tarragona ha crescut un 45%. El creixement demogràfic, econòmic i turístic requerix una disponibilitat d’aigua i una seguretat de subministrament, i encara més en regions mediterrànies amb un clima força càlid i poc plujós.
En termes de PIB municipal les xifres serien d’uns 14.700 milions d’euros bruts afectats (75% PIB provincial) i 10.900 nets (56%).
