Aquest any s’han aplicat dos mesures estrella per a reduir la contaminació a Catalunya. La primera és la taxació: aplicar un impost de circulació més alt en els cotxes contaminants, que afectarà més de 3,5 milions de vehicles. Una segona mesura és la prohibició permanent de la circulació en dies laborables dels vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT en la zona de baixes emissions (ZBE) de l’àmbit de les rondes de Barcelona.
El nou impost
Catalunya és la primera comunitat d’Espanya amb un impost al carboni. Més de 3 milions i mig de vehicles pagaran impostos pel CO2 que emeten a l’atmosfera: els més vells i més contaminants pagaran més. Es començarà a pagar a partir del novembre del 2020, tot i que els rebuts tindran data a 31 de desembre del 2019.
De moment, tan sols hauran d’assumir l’impost els turismes i les furgonetes; les motos ho faran a partir del 2021. Els vehicles que emeten menys de 120 grams de C02 per quilòmetre quedaran exempts del pagament durant el 2019, però hauran de fer front al tribut a partir del 2020. Els vehicles que emeten 140 grams de CO2 per quilòmetre pagaran 11 euros el 2019 i aquest any, 34 euros i mig. Els totterrenys i similars que n’emet 170, pagaran 32 euros pel que fa al 2019, i 66 i mig el 2020. Els vehicles que encara contaminen més -218 grams per quilòmetre- pagaran 76 euros el 2019 i 128 euros el 2020. Amb esta mesura, la Generalitat preveu recaptar 40 milions d’euros el 2020, que és quan es cobrarà l’impost referent al 2019. Segons fonts de la conselleria de Territori, estos diners es destinaran a polítiques contra el canvi climàtic i la millora del patrimoni natural i la biodiversitat. La xifra es podria doblar el 2021 i arribar als 80 milions d’euros, ja que se sumaran a l’impost els vehicles que contaminen a partir de 95 grams de CO2 per quilòmetre, que estan exempts el primer any.
Zona de baixes emissions
L’Ajuntament de Barcelona estima que durant el primer mes de funcionament de la zona de baixes emissions ja s’han expulsat uns 40.000 vehicles sense etiqueta ambiental, és a dir, els que més contaminen. L’objectiu fixat per al primer any d’aplicació de la mesura és expulsar 50.000 cotxes sense este distintiu. El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, apuntava que si el 2017 -les últimes dades disponibles- un 20% dels vehicles que circulaven per la ciutat ho feien sense etiqueta ambiental (dièsel anteriors al 2005 i gasolina anteriors al 2000), ara este percentatge se situa entre el 8% i el 10%. Així, tot i que les sancions no es començaran a aplicar fins a l’abril, molta gent s’ha avançat als canvis i la meitat dels cotxes més contaminants ja no circulen per la ciutat.
No obstant això, estes dades no van acompanyades d’un descens tan notori del volum de trànsit. Segons dades del consistori, parlem d’una baixada de l’1,9% als accessos a la ciutat, un 4,9% a les rondes i un 3,6% al centre de la ciutat, tenint en compte els cotxes que hi circulen els dimarts, dimecres i dijous. I és que segons el regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, la ZBE està contribuint a accelerar la renovació del parc mòbil. El regidor també ha apuntat que s’ha registrat una baixada del 19% de les emissions de diòxid de nitrogen, que és el contaminant més associat al trànsit, i ha destacat que la ZBE està aconseguint l’objectiu perseguit: evitar que circulen per la ciutat els vehicles que generen més emissions.
Barcelona, ciutat 30
A la ZBE s’hi han sumat altres mesures, com la nova tarifació ambiental per a aparcar a la ciutat, que encarix l’àrea verda i l’àrea blava per als vehicles contaminants, i la velocitat limitada a un màxim de 30 km/h al 67,7% dels carrers de la ciutat. Des de l’1 de març, en totes aquelles vies que no tenen una senyalització específica de 50, s’ha rebaixat el límit de velocitat. L’objectiu és pacificar la ciutat i reduir-hi els accidents. L’altre canvi important que ha iniciat l’Ajuntament, en el marc de la iniciativa Obrim carrers, són els talls de caps de setmana en vies principals de la ciutat, com els carrers Gran de Gràcia, Via Laietana i Aragó, una de les principals artèries de la ciutat. Amb estes mesures restrictives es vol reduir la contaminació i guanyar espai per a la vida veïnal.
Mesures insuficients
Però estes mesures no són ni de bon tros innovadores. La zona de baixes emissions ja s’ha aplicat a 280 ciutats europees i, només a Alemanya, està vigent a les 57 ciutats més importants del país des de l’1 de gener del 2010. A més, els experts les consideren insuficients. En este marc, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha ideat un pla de millora basat en cinc mesures.
En primer lloc, proposen una millora del transport públic metropolità: que la gent que vulga venir a Barcelona no haja d’agafar el cotxe. En segon lloc, plantegen col·locar un peatge urbà, com a Estocolm o a Milà, on s’ha aconseguit reduir en un 30% i en un 20% el nombre de cotxes respectivament. En tercer lloc, i com a mesura complementària, la zona de baixes emissions, ja esmentada. La quarta mesura fa referència a la distribució urbana de mercaderies, com Amazon, taxis, camions… Plantegen que durant els 3 primers anys s’haurien de prioritzar les subvencions a vehicles elèctrics o híbrids a este tipus de transports de mercaderies, que són els que fan més quilòmetres i, per tant, contaminen més la ciutat. Per últim, la cinquena mesura consistix en la redistribució urbana i la configuració de superilles: zones de dins la ciutat on es prohibisca la circulació de vehicles, com ara les zones properes a les escoles.
