La modificació de l’impost nuclear manté en peu de guerra ERC amb Junts, PSC i Comuns. La proposta d’ampliar la repercussió del fons al territori al 50 %, però el radi dels municipis beneficiaris a 30 km al voltant de les centrals nuclears i el canvi de l’organisme de gestió s’havia de votar dimecres -dia 23- per a iniciar-ne la tramitació mitjançant la lectura única, però el tràmit s’ha paralitzat després que ERC haja portat la modificació al Consell de Garanties Estatutàries. Totes les formacions reconeixen que els impediments podrien fer trontollar els 24 milions d’euros que haurien d’arribar a l’Ebre de cara al proper any. Amb el recurs davant el Consell de Garanties Estatutàries, des d’ERC han volgut “instar el PSC a reflexio- nar” i “donar marge” perquè rectifiquen la seua proposta, segons ha afirmat la diputada ebrenca Maria Jesús Viña.
El recurs dels republicans es basa en el fet que, ampliant els municipis que es poden beneficiar a un radi de 30 km de les centrals nuclears, s’inclouria també quatre municipis de l’Aragó. Este fet “ataca” el sistema de finançament de la Generalitat, segons ha destacat la diputada. La reacció dels socialistes no ha tardat a arribar i, també, des del Parlament, la portaveu Alícia Romero ha titllat de “filibusterisme” l’actitud dels republicans d’“allargar la tramitació i evitar que puga entrar en vigor al 2022”.
La modificació es tramita amb la Llei d’acompanyament dels pressupostos, i canviaria l’aplicació de la Llei 5/2020 que crea el fons nuclear, format pel 20 % de la recaptació total del nou impost a les centrals. Tot i això, fons dels socialistes han assegurat que “no hi han recorregut” en el recurs d’ERC, ja que “és del tot lògic que l’aplicació de la reglamentació de la Generalitat s’aplique úni- cament a Catalunya”, i confien que en pocs dies el CGE tombe el recurs.
D’altra banda, des de Junts, la diputada ebrenca al Parlament, Mònica Sales, també ha titllat de “filibusterisme” ERC. “Fan una maniobra parlamentària que perjudica i atura els recursos econòmics per al sud de Catalunya i les Terres de l’Ebre”, ha lamentat Sales. Segons la portaveu, Junts tenia preparades una sèrie d’esmenes “pensant en el territori” que ara també queden parades.
FONS QUE PERILLEN
El fons nuclear, ideat pel republicà Lluís Salvadó, havia d’entrar en vigor l’any vinent. La recaptació del nou impost a les centrals ja s’ha fet i, dels 120 milions anuals, 24 s’havien de destinar a polítiques de diversificació econòmica a l’àrea de les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs, el 20 %. Ara, amb la modificació del PSC, Junts i Comuns, l’aportació al territori augmentaria fins a 60 milions cada any, un 50 % del total de la recaptació.
Tot i això, els municipis que es podrien beneficiar d’estos fons no serien els de 10 km a la rodona, tal com es plantejava en l’actualitat, sinó que s’arribaria als 30 km i s’hi inclouria poblacions com Reus, Cambrils, Salou, Tortosa o Vila-seca.
L’ampliació ha encès els ànims al territori més proper a les centrals nuclears, que confien en el fons nu- clear per a tirar endavant noves polítiques i augmentar la seua competitivitat respecte ciutats de cos- ta, properes a l’AP-7 i amb l’economia diversificada. Per això, des dels Consells Comarcals de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Priorat i el Baix Camp han format un front comú institucional per a reclamar que no s’augmente el radi dels municipis que poden rebre finançament del fons nuclear.
“Seria desvirtuar l’impost i el fons nuclear associat, que no aniria a diversificar l’economia al voltant de les centrals sinó a finançar altres projectes que no són de reindustria- lització”, argumenta la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim. “Pensem que el fons nuclear havia de servir per equilibrar les àrees de les centrals respecte les zones que són més competitives perquè tenen més a prop el Corredor Mediterrani i que ja han atret inver- sions importants”, afegia Carim.
En la mateixa línia, la presidenta del Consell de la Terra Alta, Neus Sanromà, va destacar que “la discriminació positiva desapareix”, tot i que es mantinguen 24 milions d’euros al territori de les centrals, si també hi ha fons per a les poblacions més allunyades. “Si les inversions poden anar a al- tres polígons i altres poblacions, les empreses no tindran incentius per a venir a diversificar les àrees nuclears”, destaca Sanromà.
Per la seua banda, el president del Baix Ebre, Xavier Faura, ha criticat també el nou organisme de gestió que planteja la modificació, i que estaria presidit pels Ajuntaments d’Ascó i Vandellòs. “Pensem que és un error, este nou organisme. Caldrà gestionar per concurs públic unes inversions milionàries, i els municipis petits no solen tenir la capacitat tècnica per a fer-ho, i hauria de fer-ho la Generalitat”, ha destacat Faura. A més, han alertat que la tramitació del nou organisme podria fer perdre el fons del proper 2023 i han demanat “respecte” per la gestió en què s’estava fent del fons, “que es portava treballant des de fa nou mesos” i que es trobava a exposició pública.
