Des de l’inici de la crisi, a les Terres de l’Ebre se l’ha considerat un territori amb una incidència més o menys sota control del coronavirus en l’àmbit sanitari. L’endemà de fer-se públics els primers positius (el 14 d’abril) ja es van començar a aplicar les restriccions circulatòries que dictaminava l’estat d’alarma aprovat el 15 d’abril i això, en un territori amb poca densitat de població, amb poc transport públic i fins aleshores amb poca intensitat de mobilitat en relació per exemple amb l’àrea metropolitana de Barcelona -Setmana Santa encara estava lluny i de fet, ha quedat en un no-res- va poder atorgar un baló d’oxigen a les comarques ebrenques. En altres llocs amb poca densitat de població, com el Pirineu lleidatà, la campanya d’esquí ja hauria establert, en canvi, una via d’entrada del virus.
Menys Càrrega Viral
Una menor densitat afavorix també, segons han explicat responsables de l’Agència de Salut Pública del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, una menor càrrega viral en els contagis, i el resultat és que 50 dies després que esclatés la crisi, esta setmana les dades que s’han posatdamunt de la taula per a determinar el ritme de desconfinament de cada regió constaten que les Terres de l’Ebre tenen l’índex més baix de contagiats positius confirmats de tota Catalunya. Atenent a les xifres fins al 4 de maig, a les quatre comarques hi havien 205 casos confirmats per prova diagnòstica PCR o test ràpid, la qual cosa aboca un índex d’11 contagis confirmats per cada 10.000 habitants, molt per sota de la resta de regions sanitàries. Només la del Camp de Tarragona, amb 29 casos per cada 10.000 habitants, s’hi apropa en benevolència.
El misteri dels sospitosos
En canvi, paral·lelament hi ha hagut a les Terres de l’Ebre un increment notable del nombre de casos “sospitosos” de coronavirus, és a dir, persones que presenten símptomes i que un professional facultatiu classifica com a possible cas. A l’Ebre, fins dimecres, se n’havien comptabilitzat 2.828.
Entre el 28 d’abril i l’1 de maig es va registrar un creixement extraordinari d’esta dada, amb més de 100 nous casos sospitosos diaris durant quatre dies i un pic de 272 casos en 24 hores, el 30 d’abril. A més a més, del total de casos sospitosos, més d’una cinquena part (671 amb dades del 6 de maig) són a residències de gent gran o de discapacitats, un àmbit en què l’Ebre havia estat posat com a exemple de contenció perquè només hi ha hagut fins ara 16 positius i 7 morts i sobretot un àmbit en què s’estan practicant tests PCR a tots els residents i els professionals i ja s’han cobert en este sentit la major part de les residències.
El dispositiu per a completar les proves està en desplegament fins al 10 de maig i és cert que els resultats de la PCR no són immediats, però en tot cas la contradicció aparent de les xifres és inqüestionable i fins i tot fonts de l’ICS admeten implícitament que poden haver-hi elements de contaminació de les dades que fa que en este capítol específic les dades ebrenques en resulten unflades. De moment hi han més preguntes que no pas respostes: quan un pacient ha computat com a “sospitós”, si se li arriba a fer el PCR o prova diagnòstica i surt negatiu o positiu, continua computant com a sospitós? Això s’arrossega, de manera que una mateixa persona podria computar alhora com a sospitós i com a positiu confirmat o negatiu? El CatSalut no ha respost la consulta d’esta publicació.
La presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials, la rapitenca Cinta Pasqual, creu que, efectivament, quan una persona ha estat sospitosa, el resultat d’una PCR no l’elimina del recompte de sospitosos. També haurien quedat sense resposta les preguntes que responsables d’alguns geriàtrics de les Terres de l’Ebre van adreçar al Departament de Salut, a partir del moment en què este va rellevar Afers Socials en el control de les residències, en relació a la repercussió dels casos sospitosos.
El 29 d’abril va haver-hi una reunió entre Salut i les residències. Als directors i directores dels centres se’ls hauria convidat a anar formulant per escrit dubtes i preguntes. Segons algunes fonts consultades, totes van obtenir resposta a excepció de les que demanaven pel còmput i la incidència de sospitosos. Entre retrets de falta de transparència al Departament de Salut tutelat per ERC, que han fet seus altres partits polítics incloent-hi Junts Per Catalunya, el cas és que l’eclosió de casos sospitosos a l’Ebre no ha vingut acompanyada, paradoxalment, de més hospitalitzacions amb complicacions respiratòries ni de més morts. Fa 8 dies que, afortunadament, no es reporta cap decés. Tampoc hi ha mort cap persona menor de 40 anys, segons informava este dijous Imagina Ràdio, i s’han donat 118 altes hospitalàries.
Este dimecres hi havien tan sols 17 hospitalitzats amb Covid-19, cinc dels quals a l’UCI del Verge de la Cinta, on el Pla de contingència de la regió sanitària va preveure triplicar (de 10 a 30) la capacitat de llits per a crítics, però el pic es va situar -ja fa setmanes- en 16 ingressos a cures intensives. Per tant, una altra de les conclusions particulars que es poden extreure per al cas ebrenc és que hi ha una majoria abassegadora de casos lleus. També en este punt té una incidència la menor càrrega viral.
La directora dels Serveis Territorials de Salut, Mar Lleixà, defensava que l’atenció primària ebrenca havia fet una gran faena de contenció i seguiment a domicili -incloent-hi les residències- dels casos lleus o sospitosos que no requerien hospitalització. A més a més, un altre factor a ponderar és que a mesura que ha avançat la crisi els metges que diagnostiquen sospitosos tenen en compte molts més símptomes que al principi, és a dir, que cada vegada hi ha més símptomes (com diarrees) que són compatibles amb la Covid-19 i, per tant, cada vegada hi ha més sospitosos, en un context en què més val prevenir. Això també podria tenir una lectura parcialment aplicable a xifres de les Terres de l’Ebre. Cinta Pascual, que a més és la gerent del grup residencial Onada Serveis -amb molta presència al territori-, confirma esta hipòtesi: “Quan un resident té febra, passa a ser sospitós i se’l posa en quarentena, com quan algú ve de l’hospital. S’està actuant per excés en este sentit i està clar que estem aprenent entre tots, però allò important és que en este moment, per exemple, no hi ha cap contagiat positiu a cap residència del meu grup”, assegura.
A més a més, si es fa la comparació amb altres territoris catalans, el cas és que l’Ebre continua estant per sota de la majoria en percentatge de sospitosos en relació amb la població. Els 2.828 casos suposen un 1,58% de la població ebrenca (si se li sumen els positius, l’1,70% de la població de les quatre comarques estaria infectada), quan a la resta d’àmbits territorials este dada se situa per sobre amb l’única excepció del Camp de Tarragona, amb un 1,41% de sospitosos. La resta està per damunt: un 2,52% a les comarques gironines o un 2,91% a la Catalunya Central, per no parlar de l’àrea metropolitana o de la ciutat de Barcelona (2,14%). Tampoc resulta prou contundent l’argument que han fet servir els sectors més crítics en el sentit que no s’estan practicant prou PCRs (sigles angleses de polymerase chain reaction) a les Terres de l’Ebre.
PCR a un 2% dels Ebrencs
D’entrada, el protocol general preveu la PCR només en persones que tenen símptomes que estan ingressades en un centre hospitalari, en persones que hi han d’ingressar o en pacients que acudixen a urgències perquè han empitjorat. Si a les Terres de l’Ebre hi ha hagut més casos lleus aïllats domiciliàriament, s’han pogut practicar menys PCRs. En tot cas, se’n van practicar fins al 5 de maig un total de 3.674 (un 2% de la població, enfront del 3% a tota Catalunya), de les quals 2.049 corresponien al cribratge que s’està fent a les residències (encara se n’han de fer 761 més) i que ha permès detectar quatre usuàries positives asimptomàtiques.
La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre ha donat esta setmana esta informació, però també és cert que els mapes d’informació sobre el coronavirus de la Generalitat han dixat d’oferir les dades de positius i negatius per municipis. La gerència de l’ICS a les Terres de l’Ebre ha constituït una unitat de presa de mostres ambulatòria i domiciliària integrada per infermeres d’atenció primària, per a organitzar i realitzar la recollida de mostres PCR a professionals i usuaris a domicili i residències. La unitat, ubicada en un annex exterior al Verge de la Cinta, està formada per un coordinador i diferents equips d’infermeria i funciona els set dies de la setmana. L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha tornat a demanar que es facen més testos PCR a la regió. L’Ajuntament de Tortosa ha anunciat que està fent proves diagnòstiques del coronavirus a la plantilla dels dos centres sanitaris de titularitat municipal, la Clínica Terres de l’Ebre i l’Hospital de la Santa Creu. S’haurien fet una ja trentena de proves serològiques, que han donat totes negatiu.
