TORTOSA // El serial sobre el monument franquista de Tortosa continua deparant cops d’efecte. El 2016 per primera vegada una administració, en este cas l’Ajuntament, n’abordava el futur amb una controvertida consulta popular -obviant la Llei de memòria històrica del 2007 que determinava la supressió dels símbols franquistes de l’espai públic- en què el 68% dels votants va apostar per mantenir-lo i reinterpretar-lo. Després, ni l’equip de govern ni l’oposició, que havien avalat molt majoritàriament la consulta, van fer cap pas per a donar compliment al resultat fins que el setembre del 2018 el Govern de la Generalitat, en mans d’ERC i Junts, va anunciar una nova Llei de memòria democràtica que permetria explícitament retirar el monument, promogut per Franco però jurídicament de titularitat desconeguda. L’any 1986 l’estàtua, dissenyada per l’escultor Lluís Maria Saumells, va ser desproveïda dels símbols franquistes més evidents -el Victus i algunes plaques- però encara en conserva d’altres, com l’àliga o la inscripció de la pilastra que honora les víctimes d’un bàndol -A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro- en detriment de les de l’altre.
Ja el 20 de novembre del 2020, en l’aniversari de la mort de Franco i amb les eleccions catalanes a la cantonada, amb la nova llei encara pendent de tramitar però apel·lant a la legislació vigent en matèria de memòria històrica, la consellera de Justícia, la republicana Ester Capella, explicava quan i com la Generalitat trauria el monument de l’espai públic. La data: l’estiu del 2021, ara ja a tocar. El monument tenia els dies comptats. Al gener, el plenari va avalar la descatalogació del monument, inclòs al POUM des del 2006, amb l’únic vot contrari de Cs. Tots els grups que havien avalat la consulta -feta abans de l’esclat del procés independentista durant la tardor del 2017- se’n desdeien per omissió. Al febrer, entre retrets polítics, l’Ajuntament va atorgar a la Generalitat la llicència d’obres per a retirar el monument i el govern va adjudicar-ne els treballs, que consistixen a desmuntar el monòlit de ferro peça a peça i conservar-ne els elements artístics.
Corembe recull firmes per a dur-les al ple i fer valer el resultat de la consulta del 2016
Ara, però, ha emergit un agent que al novembre ja va irrompre per a demanar la reinterpretació del monument com a espai de diàleg per a explicar què va significar la guerra i el franquisme: el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l’Ebre (Corembe), amb la marca Tortosins pel Monument.
Si la setmana passada va transcendir que havien presentat un recurs contenciós administratiu contra l’adjudicació de les obres de retirada per part de la Generalitat, en considerar que no n’és la propietària i, per tant, no en pot disposar per molt que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i el govern espanyol donessen viu lliure, ara han explicat que han engegat una recollida de firmes per a aturar el procediment. Pretenen recollir-ne més de 400 -xifra assequible atenent que més de 5.000 tortosins van votar a favor de mantenir-lo i reinterpretar-lo- perquè la iniciativa popular puga ser debatuda al ple ordinari del mes de juny. Es pot aconseguir i signar l’escrit al Facebook de l’Associació Tortosins pel Monument.
Justícia defensa que el debat és mantenir o retirar, no pas reinterpretar o retirar
A través de la iniciativa popular demanen, segons van resumir dimarts en una compareixença de premsa, que es respecte la voluntat ciutadana expressada en la consulta del 2016; que es mantinga i es contextualitze el monument i que l’Ajuntament demane al Departament de Justícia que la partida pressupostària per a la retirada -els treballs es van adjudicar per 201.404 euros- es destine a la reinterpretació. Fins i tot demanen que es torne a catalogar el monument per a posar en valor els seus actius artístics i patrimonials, posant l’accent en el fet que la seua monumentalitat al mig del riu el pot convertir en un referent mundial de “pau, solidaritat i reconciliació”. “Si s’enderroca, serà una oportunitat perduda”, avisa Albert Curto, historiador, que no qüestiona el caràcter d’exaltació feixista del monument però que advoca per “donar-li la volta” i obrir un debat sobre les opcions de reinterpretació. “Hem de perdre la miopia que no ens dixa vore allò que pot ser”, va concloure.
El col·lectiu va explicar que també està recopilant informació per a reivindicar el valor artístic “inqüestionable” de l’obra de Saumells per a fer-ne arribar un informe a les institucions. Els defensors de l’obra de Saumells, formada per dos piràmides que estan buides per dins, han argumentat que no era en cap cas una obra estèticament canònica des del punt de vista franquista, sinó una mostra de l’expressionisme espiritualista de l’artista tarragoní, i que les icones feixistes haurien estat posteriorment afegides pel règim.
Corembe aborda així un darrer intent de salvar el monument del riu. “La política ens ha utilitzat. I natros què?”, es preguntava el coportaveu del col·lectiu Joan Otero reivindicant la veu dels tortosins i tortosines que van anar a votar i que no veuen en el monument un símbol franquista. “No som òbviament una ciutat franquista i ens hem de traure este estigma”, afegia. Creu que l’Ajuntament i els partits s’han dixat portar pels “impulsos de fora” i haurien d’haver defensat la consulta en lloc de donar-li a la Generalitat “l’espasa per a matar el bou”.
En este sentit, el col·lectiu també va presentar un recurs de reposició contra l’atorgament de la llicència municipal d’obra per a la retirada, però la resposta del consistori argumenta que “l’atorgament de llicències és un acte reglat, per la qual cosa l’Ajuntament no pot fer altrament que atorgar-la si es complixen a l’efecte els requisits establerts per la normativa aplicable, sense que dispose de facultats per a analitzar cap altre fet o circumstància”.
Mesures cautelars
Els impulsors de Corembe -entre els quals gent significada d’esquerres com l’exregidora de Movem i mestra Cinta Galiana, que s’aferra al caràcter pedagògic de la reinterpretació- estan disposats a tot per a provocar un nou cop d’efecte en esta història, però el cas és que no tenen la connivència de gairebé cap grup polític a excepció de Ciutadans, que també ha reivindicat la consulta de fa cinc anys. Albert Curto va parlar d’un “gir copernicà” en relació amb el context polític del 2016. Ara, els hereus dels grups que van avalar la consulta -Junts, ERC, Movem i el PSC- han acceptat -i en alguns casos aplaudit- la intervenció de la Generalitat i han reclamat que s’utilitze la pilastra que sosté el monument per a fer una passarel·la per a vianants.
Sense socis polítics de pes, Corembe tampoc té constància que el contenciós haja estat admès a tràmit, tot i que van manifestar que confien que la justícia ature la retirada amb mesures cautelars fins que resolga les qüestions de fons del contenciós, que també s’empara en la protecció de monuments amb elements artístics i que qüestiona que l’empresa pública CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) siga l’òrgan competent per a licitar i adjudicar el desmuntatge del monument.
Per la seua banda, fonts oficials del Departament de Justícia sostenen que no tenen constància de la presentació del recurs i que continuen treballant amb la idea de fer els estudis geotècnics a principis d’estiu, quan el cabal del riu Ebre ho permeta, i procedir a la desmuntada.
En relació amb la iniciativa de darrera hora de Corembe, les mateixes fonts argumenten que “el debat no és reinterpretar o retirar. Quan diuen reinterpretar, volen dir mantenir. El debat és mantenir o retirar”, tanquen.
