HomeSense categoriaL'univers irreverent de Kikol Grau

L’univers irreverent de Kikol Grau

Dibuixos de micos i vincles amb el món del còmic, cintes de vídeo, màquines de videojocs vintage, portades de discos, cartells, fotografies

Tot traspua un estil descarat i molt punk, i és que probablement la paraula irreverent és una de les que millor defineix la trajectòria del realitzador audiovisual Kikol Grau (Barcelona, 1971), un esvalotador cultural de llarg recorregut que ara aterra a les Terres de l’Ebre.

Fins al 23 de febrer es pot veure a l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa la mostra Dame pank y dime tonto, una exposició produïda per la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, que ja es pot visitar per primer cop a l’Escola d’Art tortosina fruit d’un acord de col·laboració entre ambdues institucions.

Dame pank y dime tonto és un recull de l’obra de Kikol Grau, des dels seus inicis a TV Clot i BTV a mitjans dels 90 fins a les seues produccions més recents. L’exposició, comissariada per Valentín Roma, és en certa mesura una radiografia de la història política, televisiva i musical entre els anys vuitanta i el present, amb un èmfasi particular en el panorama audiovisual alternatiu i independent de Barcelona.

A la mostra es pot veure (i escoltar i observar, també a través d’uns ordinadors), l’imaginari impactant, riquíssim i alternatiu de Grau, on tenen especial importància uns micos bojos traçats a mà que protagonitzen gran part de l’univers iconogràfic de l’autor. “L’origen dels micos bojos cal buscar-lo en les hores que vaig passar jugant al Donkey Kong de dues pantalles quan tenia uns cinc anys”, explica Grau a la mostra. “Un psiquiatre em va receptar: que pagués els autònoms, que prengués tant de diazepam com pogués i que em dediqués a adorar Satanàs. No em curaria, però em convertiria en un tros d’artista”, ironitza.

Dame pank y dime tonto també incorpora nombrosos materials extrets de l’arxiu personal de Grau, com cartells o còmics que li han servit d’inspiració per a realitzar pel·lícules i muntatges audiovisuals, i també els seus dibuixos que apareixen a pòsters, fanzins o guions.

 

L’exposició s’estructura en tres grans apartats.

El primer recull els curtmetratges i muntatges audiovisuals dels inicis de Kikol Grau com Impenetreibol escroto (1992), K-fre! Desde Plutón con amor (1994-1995), Docutrola: Cómo convertirse en un pirata de la televisión (2001-2002) o El señor de los gramillos (2010), a més d’un conjunt de videoclips experimentals realitzats per Kikol Grau per a grups de música com Tu madre, Tarántula o Ktulu. En un segon apartat, la mostra compila la seua producció televisiva a partir de programes emblemàtics com Por la Kara TV (1994-1998) o Gabinete de crisis o 3 minutos para el fin del mundo (2017), miniprograma creat per a web. Per últim, el tercer apartat fa un recorregut per la filmografia de Kikol Grau, amb pel·lícules com Objetivo Gadafi (2013), Las más macabras de las vidas (2014), Inadptados (2015), No somos nada (2016), Magnicidios españoles y Poe (2017) o Moctezuma-Grau. Descendencia mortal (2017)

Oscar Meseguer
Oscar Meseguer
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

20 + = 22

Últimes notícies

-->