Els militars sempre apareixen en defensa del seu cap, en el cas d’Espanya del monarca. Primer varen ser còmplices d’en Joan Carles, simulant un colp d’estat en un moment complicat després de la mort del dictador. El 23 F va ser una de les pantomimes mes matusseres i absurdes que mai he vist, això sí, va calar entre els seus súbdits i va servir perquè avui encara el disculpen per les seves barrabassades de tot el seu regnat.
Lo dels tancs del general Milans dels Bosch només s’ho va creure el poble ignorant, atemorits per la nova dreta del moment (UCD i AP) i els que es preparaven per a saltar al poder (PSOE, els de les jaquetes de pana i avui col·locats en portes giratòries i clavats al passat). Manipularen el tonto de Tejero per entrar per la força al Parlament espanyol.
Per fer-ho més creïble varen introduir com a apuntador, i per fer de testimoni neutral, Jordi Pujol, a qui el Borbó va dir “tranquil, Jordi, tranquil”, no fos cas que emboliqués la troca.
Llavors el cap d’estat i dels exèrcits va trucar a totes les regions militars i va dir als generals allò que ens deien al servei militar “póngase firmes”. I en tremolor de cames, varen dir sense excepció “a sus órdenes”.
Ara, davant el deteriorament de la institució monàrquica, han tornat a sorgir els vells militars per fer una carta al rei posant-se al seu costat i, utilitzant el missatge de l’assassí dictador, li proposaren acabar en los rojos i separatistes davant el paredó. Això no s’ho creuen ni ells, senzillament perquè són pares i iaios i aquestos no els ho comportarien i senten vergonya aliena del seu comportament, però han tornat a sorgir els galons i la seva disciplina.
Estic segur que darrere d’aquest moviment de militars jubilats estan els patibularis seguidors de la casa reial. És impensable que als països com França, Alemanya, Itàlia, inclús Anglaterra, puguin tolerar militars com aquestos. Estes nacions depuren i s’ho miren molt abans d’ascendir als sospitosos.
I el que em fa cruixir la columna vertebral és sentir que aquestos pro nazis representen molt poca cosa. Això és una entelèquia, un capità mana una companyia de 100 soldats, un coronel un regiment de quatre companyies i un general de divisíó fins a 10.000 militars. Així que, parlant de militars, hem de distingir entre un soldat ras i un cap. Un recluta no té cap perill però un general sí.
És clar que això últim és anecdòtic perquè del que menys hem de tenir por és d’un cop real militar. Tot és un sainet ben assajat.
Suposo que en Felip V + I sortirà a dir alguna cosa, com per exemple que aquestos militars no representan a las fuerzas armadas i …bla, bla, bla.
