El 15 de juny de la setmana entrant es compliran just dos anys de la constitució dels ajuntaments en l’actual mandat. Havia de ser un mandat expansiu, un cop minimitzada l’anterior crisi econòmica; d’impuls a noves polítiques municipals al voltant dels nous reptes que plantejava el segle i que eren ben coneguts per tothom: més serveis socials i més sostenibilitat, amb els deures pendents en matèria de finançament local però amb un impuls renovat, en el cas català amb un compromís inequívoc d’alguns consistoris amb el procés independentista. Dos anys després, es pot concloure que tots aquells reptes i aquella sensació gairebé de canvi de cicle, en què tothom tenia més o menys clares les regles de la partida, han quedat eclipsats per una pandèmia que ha fet trontollar tots els edificis polítics, administratius i socials, i que situa també l’administració local, a l’equador del mandat municipal 2019-23, en una posició que poc té a veure amb la de sortida.
En este context, la demarcació de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat una vegada més un cicle de conferències dels principals alcaldes o alcaldesses, en este cas a Tortosa i Amposta, perquè facen balanç dels dos primers anys de mandat. Un balanç marcat per força per la pandèmia i sobretot per la crisi econòmica i social que se n’ha derivat i que encara té una dimensió desconeguda.
Els ajuntaments necessiten fixar els paràmetres del seu finançament, ja que només representen una petita part de la despesa pública de l’Estat quan, en canvi, són les institucions més properes -en tots els sentits- en cas d’urgència, com ha estat el cas. Necessiten un bon finançament per a tenir més autonomia en casos d’emergència i tant la legislació estatal com l’autonòmica -Catalunya té pendent des de fa temps una nova llei de governs locals- han de posar els fonaments perquè després siguen els alcaldes i alcaldesses, al capdavant dels seus equips, els que articulen solucions adaptades a la situació de cada municipi.
Han estat dos anys -tècnicament 16 mesos- molt complicats i segurament el balanç que faça l’alcalde d’Amposta no s’allunyarà gaire del que ha fet l’alcaldessa de Tortosa: imaginació i bona voluntat per a alleugerir el pes del coronavirus sobre les famílies i les empreses. Queden ara per davant dos anys de mandat en què, si la crisi epidemiològica afluixa, els ajuntaments podran anar reconduint les prioritats, però en tot cas els efectes de la pandèmia continuaran marcant l’agenda de la política municipal i així ha de ser. El principal objectiu dels consistoris, independentment del color polític, ha de ser que cap veí o veïna es quede enrere, però de veritat, no només com a lema propagandístic.
