Dissabte passat, 4 de febrer, va morir el prestigiós escultor Santiago de Santiago, als 97 anys, al seu domicili de Madrid.
Nascut a Navaescurial (Àvila), l’escultor té una immensa obra repartida per tot el món, i ha dixat immortalitzats des de bustos de la família reial, passant per actors o cantants -com Lola Flores, Carlos Gardel i el tenor Alfredo Kraus-, pintors -com el de Francisco José de Goya per al Museu Puixkin de Moscou (Rússia)- fins a escultures de persones anònimes. La seua obra va arribar a les comarques ebrenques, ja que és l’autor de les 23 escultures que hi ha, a l’aire lliure, als Jardins del Príncep de Tortosa, inaugurats el 1991 per l’aleshores príncep Felip, i d’aquí el nom de l’espai verd. L’Ajuntament de Tortosa i també l’alcaldessa de la ciutat, Meritxell Roigé, van lamentar este dilluns la mort de l’escultor a través de les xarxes socials, i van recordar la figura de José Celma Prieto, que va permetre disposar d’estes obres a Tortosa.
De Santiago va fer la carrera de Magisteri i va començar la d’Enginyeria, però la seua afició per l’escultura va portar-lo a dixar estos estudis i a investigar el terreny artístic, i va passar hores i hores a l’Institut Anatòmic Forense representant cadascuna de les articulacions, ossos i músculs dels cadàvers. Tot i que és considerat un autodidacte, va realitzar cursos d’escultura a França, Itàlia i al Marroc, i, també, d’anatomia.
La seua primera exposició va ser el 1959 a Madrid, i tres anys més tard va presentar part de la seua col·lecció a París. A la dècada dels seixanta va assolir un gran èxit i prestigi, i als setanta ja havia creat més de 2.000 obres en fusta, marbre, pedra calcària, argila i pedra volcànica.
Durant la seua trajectòria ha exposat als Estats Units, a Mèxic, a la Xina i al Japó, on va ser guardonat amb el Premi Especial de l’Exposició Internacional Gran Premi Kotaro Katamura per L’amor salva; i té repartides escultures per Dinamarca, el Japó, Rússia, la República Txeca o Grècia, entre d’altres, però, especialment, a Espanya. De Santiago va rebre la Creu Militar amb distintiu blanc de primera classe i la medalla al Mèrit en el Treball, entre d’altres reconeixements.
