Aquest cap de setmana he viscut un retrobament que ha estat especial: després de massa temps sense veure’ns, vaig poder compartir un dia amb Anna i Maite, dos amigues amb les quals la vida ens va unir a Barcelona quan érem joves, i que són d’aquelles amistats que duren per a sempre. La pandèmia havia provocat que no ens haguéssim pogut trobar durant els últims dos anys. Però, a més, quan ho havíem pogut fer abans, sovint era a meitat de camí, per la qual cosa feia molts anys que no venien a passar un dia a Tortosa, així que era gairebé obligatori que les convidés a venir. I van acceptar-ho encantades.
Ens vam trobar de bon matí, amb un dia radiant que jugava a favor nostre. Com no podia ser d’altra manera, vaig fer de guia per la meua ciutat, amb ganes que veiessin tot allò que tenim de bonic per ensenyar, i com ha canviat la ciutat des de l’últim cop que hi havien estat. Vam fer la visita als principals llocs d’interès. Alguns ja els coneixien, però d’altres tot just els hem creat recentment. És el cas de la nova plaça de la Catedral. Els va impressionar veure la façana, tan imponent, sense aquells edificis que n’impedien la visió.
I, a més, amb la façana netejada, lluent, i amb l’escultura de la Mare de Déu de la Cinta presidint la part central. El canvi respecte de com recordaven aquell espai els va sobtar: “ara teniu una imatge molt potent d’aquest lloc”, em deien. Estant allà, calia passar també per l’interior de l’equipament Cota 0, una proposta que encara els va fer embadalir més, per la combinació de les importants restes arqueològiques i els audiovisuals i panells que condueixen la visita.
Sortint-ne, vam pujar cap al castell de la Suda. Primer, aturant-nos a la plaça de l’Absis, que van trobar molt canviada des de l’última vegada: “això ho recordo ple de cotxes, no?
Ara és més bonic, amb el conjunt patrimonial que hi ha a l’entorn”, afegien abans de remarcar el fet de poder tenir un petit auditori a l’aire lliure en un espai arquitectònicament tan destacat. Després ens vam enfilar cap a dalt, al barri del Castell, passant pel nou passeig de les Cultures, un altre avenç urbanístic important, que posa més en relleu el Castell de la Suda. De baixada, passada pel Centre d’Interpretació del Renaixement i, novament, sorpreses en veure el vídeo que recrea com era Tortosa al segle XVI.
De camí cap al centre vam passar per la renovada plaça de l’Ajuntament i vam comprovar la vida que hi havia en aquell espai, amb gent a les terrasses i xiquets i xiquetes jugant i corrent. “Que gran que es veu ara, aquesta plaça!”, comentaven. L’últim cop que hi havien estat va ser el dia que vaig prendre possessió com a alcaldessa. D’allà, cap al refugi antiaeri. I després al parc, on també van destacar com de bonica llueix la font que abans estava a la plaça de l’Ajuntament a la seua nova ubicació. Just després vam anar cap al riu per pujar a bord del llagut Lo Sirgador, una experiència que els va encantar: poder navegar per l’Ebre i contemplar el nostre patrimoni natural i històric, així com la façana fluvial, des d’un punt de vista tan diferent. I des d’allà, comprovar com han canviat els dos ponts: el de l’Estat, amb les voreres molt més amples i amb carril bici, i l’antic pont ferroviari, reconvertit en passarel·la de vianants i bicicletes.
Va ser una jornada molt profitosa, per a les tres amigues i per a les respectives famílies: perquè van gaudir molt de la visita a Tortosa i d’haver redescobert la ciutat amb els seus nous espais. Per a mi, també, perquè vaig poder comprovar, una vegada més, que la nostra ciutat té un gran encant per a la gent que ens visita. De fet, vaig poder constatar que tots els turistes amb els qui vaig compartir la sortida pel riu havien quedat admirats de la bellesa de Tortosa, un fet del qual els tortosins i les tortosines hem de ser conscients, perquè som els primers que podem ajudar a fer valer allò que som, allò que tenim i allò que podem mostrar. Aquesta és una tasca que des de l’Ajuntament, i jo, com a alcaldessa, mantenim com una de les primeres prioritats: per seguir generant nous espais, per seguir potenciant els existents i, en definitiva, per seguir impulsant i fent més bonica Tortosa.
