N’hi ha un fart!

El Barça ja és campió de la tercera Supercopa de l’Aràbia Saudita!

Futbolísticament parlant, comencem el 23 en un context com el viscut a finals del 22, és a dir, portant el futbol de primer nivell mundial a l’Aràbia Saudita , continuant així el blanqueig de les dictadures de l’Orient Mitjà a canvi d’uns 40 milions d’euros. De fet, a alguns dels jugadors Culers no els hi venia gens de nou, ni tampoc al Més que un Club que no fa moltes temporades (2010-2016) fins i tot va posar l’escut, la seva major insígnia, als avions de Qatar Airways.

I el Real Madrid i la seva cort segur que es va sentir com a casa! Un Club recordo, i no em cansaré de fer-ho, que alguns consideren “senyor” quan en ple S. XXI encara no ha condemnat el franquisme ni se’ls espera, que no ha renunciat ni ho farà mai a tots els beneficis i privilegis que li va proporcionar com el d’algun jugador robat a l’etern rival i una bona quantitat de títols en blanc i negre, i també, en color dels que encara en fan bandera, i fins i tot, el mateix estadi Santiago Bernabéu que encara no han pagat ni pagaran mai perquè va ser un regal del règim. Aquest és el Real Madrid “senyor” a qui el Barça, tot sigui dit, va tornar a ballar i a golejar com en els millors temps del Cruyff jugador, del Dream Team i del Pep Team, i reconec ple de contradiccions, que vaig gaudir de veure-ho des de la petita pantalla i fins i tot de celebrar-ho.

A l’Aràbia Saudita també hi destaca l’acollida del ral·li Dakar i el ferm propòsit dels saudites d’intentar organitzar el Mundial de futbol del 2030 i fins i tot d’organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern. En la línia de Qatar tot depèn de fer tot allò al seu abast, és a dir omplir de sacs de petrodòlars a les diferents institucions i organitzacions esportives internacionals (cada cop més vergonyants) per comprar l’esport mundial. Uns saudites, per nomenar només una de les seves moltes atrocitats, implicats des de fa anys en la guerra civil del Iemen on són més que evidents els continus crims contra la població civil.

Mentrestant a casa nostra ens entretenim dedicant hores i més hores de publicitat gratuïta a un serial, que té unes simples banyes com a protagonistes, i del que no en tinc cap dubte de què els seus protagonistes el tenien ben estudiat, ben dissenyat, ben mesurat, ben calanderitzat, per descomptat ben pactat i preparat i que si més no els ha portat a fer caixa i més caixa a dues bandes. I tot plegat amb el suport incondicional d’una societat cada cop més anestesiada i d’uns mitjans de comunicació públics que bé farien de dedicar almenys el mateix temps a les mancances, als problemes i a les sentències judicials injustes, que no són poques, de l’educació, de la sanitat, de la cultura, de l’esport de base…, i també, per conèixer on van a parar realment i de com s’administren, o no, els pressupostos que mai s’acaben complint i de la necessitat real d’aquelles partides dels mateixos pressupostos que sí que sempre s’acaben complint.

Una societat la que estem construint, la nostra, la meva, gens empàtica amb allò que realment és rellevant. Capaç de donar l’esquena a les guerres, a les morts de la Mediterrània i de les trinxeres dels estats, com la de Melilla, a la violència de gènere, a les desigualtats més profundes, a la desbocada i trepidant inflació clarament administrada i regulada…, als continus abusos de poder dels de sempre i a la contínua i sagnant pèrdua de valors, de drets i de llibertats.

Una societat cada cop més deshumanitzada que serà del tot impossible que possibiliti i que garanteixi el benestar dels nostres infants i joves. Uns infants i joves que s’han d’educar a casa i als que no s’educa, als que s’aparca, als que s’ignora, però als que massa sovint se’ls hi exigeix sense cap mena de sentit ni de criteri…, pensant que això d’educar és només (que no) cosa de les escoles, dels instituts i de les universitats. Així anem sumant fracassos i desenganys que aboquen a estats emocionals negatius (amb la consegüent apatia, depressió, falta de motivació i disminució de l’autoestima) que conduiran a les noves generacions a viure únicament amb la immediatesa del present. Prescindint de l’exploració, el descobrir, el crear, l’avorrir-se que també és saludable i creatiu i el gaudir dels molts camins que et pot oferir la vida. Descuidant d’una manera alarmant la fonamentació, la inspiració i la construcció del seu futur.

PS1 19G i sempre! Ni França Ni Espanya, Països Catalans! Demà ens retrobem a les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch al Parc de Montjuïc de Barcelona. Trenquem el Tractat dels Pirineus i reparem la mutilació de Catalunya!

PS2 “Fi de festa – La gent vol viure en pau”
Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra
parlaria a tothom del seu alè constant
tornaria a parlar amargament de tanta guerra
parlaria a tothom dels gemecs del mar
cap on sigui que giro el cap i per tot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa
sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana

Companyia Elèctrica Dharma

PS3. NO a cap Guerra al Món!

Ignasi Caballé Caire
Ignasi Caballé Caire
Professor d’educació física i emprenedor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 7 =

Últimes notícies