HomeEntrevistesNiño-Becerra · La tendència al teletreball afavorirà les localitats allunyades dels centres...

Niño-Becerra · La tendència al teletreball afavorirà les localitats allunyades dels centres urbans

Per primera vegada, una obra de Santiago Niño- Becerra apareixerà traduïda al català, llengua que parla però no escriu. El famós economista, col·laborador de TV3 (Tot es mou; FAQS; Revolució. 4) i de Versió RAC1, amb el Toni Clapés, entre altres mitjans, publica este llibre, ‘Futur, quin futur? Claus per sobreviure més enllà de la pandèmia’, que s’incorpora al segell editorial Pòrtic, de Grup 62.

Conegut com un dels únics economistes que la van encertar en diagnosticar una crisi de proporcions sistèmiques al seu primer llibre, El crash del 2010, ara llança les seues prediccions per a les pròximes dècades. Per fer-ho, es basa en els estudis de projecció de futur realitzats per l’OCDE, The Economist, uns thinktanks molt autoritzats en esta mena d’estudis.

Les conclusions que en treu Niño-Becerra són una sòlida advertència que tothom hauria de conèixer: joves, petits empresaris de tots els sectors, treballadors autònoms, jubilats.

Esta entrevista es publica en exclusiva als diaris que pertanyen a l’ACPC.

 

A ‘Futur, quin futur?’, vostè afirma que, a causa de l’expansió i la consolidació del teletreball, una gran part de les desenes de persones que treballaven als edificis urbans d’oficines i negocis no tornaran als seus antics edificis; i que passarà el mateix amb els estudiants universitaris. Creu que este fet podria perjudicar l’àrea metropolitana de Barcelona, i beneficiar, en canvi, les ciutats petites, i fins i tot les zones rurals si estan ben dotades de connexió a internet, mitjançant noves tecnologies que no necessiten fibra?

Clarament sí. I hi ha proves d’esta tendència. De fet, als EUA ja s’està produint un desplaçament creixent de treballadors a les zones rurals i costaneres, joves sobretot, que volen treballar online. A Espanya, a Catalunya, les empreses tenen una cultura amb més presencialitat, però molts joves, a les entrevistes de feina, anteposen poder treballar de manera telemàtica a percebre un bon salari. Evidentment, esta tendència anirà afavorint les localitats més allunyades de grans nuclis urbans.

Hi ha dos sectors socials, els joves i els més grans de 50 anys sense coneixements especialitzats en els aspectes que avui requereix la demanda de feina, que seran les víctimes principals del nou període. Aconsellaria a joves i més grans de 50 anys que prenguessen algun tipus de mesura?

Avui, la demanda de feina cada vegada busca i necessita professionals;  1) més especialitzats, 2) més flexibles, 3) més adaptats, 4) més capaços. En canvi, cada vegada importa menys com i on han obtingut els coneixements que es requereixen. Avui una professional ha d’estar en permanent estat de reciclatge dels seus coneixements. Per això, cal tenir accés a la informació necessària, però també capacitat per entendre-la i assimilar-la. Hi haurà persones que en quedaran al marge.

 

D’aquí no gaires anys, afirma vostè, “la tecnologia serà omnipresent i ocuparà tots els ordres de la vida”. Els petits fanàtics de la tecnologia, com els pioners de Silicon Valley, continuaran existint i podran competir des d’un garatge amb els gegants tecnològics?

Precisament per esta omnipresència de la tecnologia, cada vegada serà més car dissenyar, construir i accedir a la tecnologia punta. Esta serà la que marcarà la diferència en competitivitat perquè permetrà augmentar la productivitat. La figura d’un parell d’amics genis dibuixant tecnologies disruptives en un garatge… penso que ja és part de la història perquè pertany als inicis d’un procés que cada vegada necessita més inversió de capital.

 

A ‘Futur, quin futur?’, diu que amb la crisi ininterrompuda que fa temps que patim “Socialment, s’ha generat un abisme entre els de dalt i els de baix, mentre s’accentua la progressiva desaparició de la classe mitjana”. Creu que este canvi durarà gaires anys? Es podria reduir, o més aviat ampliar amb el temps?

Als EUA, el 1928, l’1% més ric de la població controlava el 28% de la riquesa. Després de la Segona Guerra Mundial i les polítiques redistributives desplegades a escala federal, este  percentatge es va reduir fins al 7,5% el 1973. Avui este 1% més ric controla el 34% de la riquesa. La classe mitjana va ser un invent de la postguerra mundial per fer créixer l’estatus d’una classe obrera deprimida, i va funcionar perquè els rics van estar disposats a pagar més impostos per comprar la pau social i allunyar el “perill roig”. Avui la tecnologia necessita més capital cada vegada, i és per això que es tendeix a concentrar-lo. Al mateix temps, cada vegada són menys necessàries les hores de treball i en conseqüència hi ha menys demanda de feina. La desigualtat creixerà, i per això és inevitable posar en marxa una renda bàsica.

Vostè diu que el creixement de les microempreses i corporacions serà imparable. L’empresa petita i mitjana tindrà alguna mena de subsistència en algun sector?

Esta tendència natural cap a la concentració del capital té un corol·lari: la tendència a l’oligopoli, que no és res nou: consubstancialment el sistema Capitalista tendeix cap al monopoli perquè el més hàbil i sagaç, segons la mateixa filosofia capitalista, acabarà imposant-se a tota la competència. Avui, per la complexitat financera i tecnològica, el monopoli no és possible, però sí que ho és l’oligopoli amb repartiment de zones d’influència. A partir d’aquí, i pel que comentava abans, l’escenari estarà constituït per un petit conjunt d’oligopolis i una plèiade de pimes que treballaran per a estes grans corporacions. Entre uns i altres, hi haurà experts en temes molt concrets que treballaran de manera gairebé artesanal.

 

En el camp de les corporacions gegantines, vostè diu que el seu poder serà més gran que el dels Estats Units. Es refereix a estats petits com Espanya, o a estats grans com Alemanya o el Japó?

Als nostres lectors els dic: Queden-se amb una dada. L’any 2019, la suma de la facturació de les vint empreses més grans del planeta va superar el PIB del Regne Unit. A partir d’aquí…

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

19 + = 29

Últimes notícies