Quan més informació hi ha del feixisme, inclús amb testimonis reals que ens recorden l’horror del segle passat, ara torna a ressorgir. Teníem clar que aquesta ideologia no havia desaparegut, seríem il·lusos de pensar-ho. Però el que sí que creia, almenys jo, és que la ultradreta havia quedat relegada a petits grups de gent. I sí, també hi havia partits que els representaven, però sense la suficient força per entrar a les infraestructures de l’Estat.
Però en els darrers anys han pres un paper protagonista i malauradament ara sí que estan dins. I ho han fet amb força. Els grans discursos d’oratòria que defensen el país del capitalisme, de la immigració, que retalla drets i llibertats està aconseguint adeptes. De veritat? I em pregunto, com és possible? A Espanya després de la nefasta sorpresa de l’entrada de Vox a Andalusia, a les eleccions generals va aconseguir 24 diputats que es tradueixen en 2.677.173. Quasi 3 milions, respecte als 47.182 del 2016!
Potser el fracàs del socialisme, la poca fermesa de la dreta, Catalunya… els politòlegs potser explicaran millor per què ara torna la ultradreta. I el curiós és que està present a països com Itàlia, Alemanya, Espanya… us sonen? Doncs sí, els mateixos on van ‘governar’ Mussolini, Hitler, Franco… i també s’estén a d’altres.
Potser estic sent catastròfica, alarmista… però el que és més preocupant de tot plegat és que gent jove els voti. Gent jove que ha nascut en plena democràcia. I que vota un partit que diu que “no és violència masclista, sinó domèstica” que “els homosexuals s’han de quedar a casa”, que volen aixecar murs a Ceuta i Melilla, “només un govern i un sol parlament per a tot Espanya”, deportar immigrants legals i il·legals, suspensió d’autonomies i il·legalitzar partits i altres barbaritats. A les nostres mans està aturar-ho.