Veient els pressupostos participatius sobta trobar propostes com posar una font a una pista poliesportiva, una altra font a un parc, permetre que les persones amb mobilitat reduïda puguen accedir a un pavelló, arreglar voreres, o posar una marquesina a una parada de bus, entre altres.
D’entrada diria que quasi tots i totes estareu d’acord que són propostes sensates i que l’obligació d’un Ajuntament hauria de ser fer estes actuacions sense que ningú les demane.
En això s’han convertit els pressupostos participatius a Tortosa. La ciutadania fa el que no fan els seus governants municipals. Detecta mancances, però per ser escoltades ha de pidolar i acudir als pressupostos participatius. Mentrestant, els governants només estan pendents de veure quines grans obres poden fer. Em pregunte si serà pel 3%, i més ara que darrere no tenen partit.
Un altre exemple. Fa unes setmanes em comentaven que l’alcaldessa i el seu equip havien arribat a una associació de veïns i veïnes amb una proposta de gran inversió per al barri. Els veïns i veïnes els van dir que consideraven que el barri tenia altres prioritats. Resposta de l’alcaldessa: «Gràcies, no ens interessa. Farem la inversió en un altre barri». Serà que en una gran obra és més fàcil rascar el 3%?
Els més de 30 anys de governs convergents han convertit en això la participació ciutadana. «Escolteu-me, volem fer això, doneu-me les gràcies perquè hem pensat en vosaltres. I ara voteu-me». A Tortosa és més efectiu trucar per telèfon directament a alcaldia que treballar des d’una associació o entitat. Si ets de la corda, clar. Si no, pidola als pressupostos participatius.
Per a la CUP, la participació ciutadana i uns pressupostos participatius són tot el contrari. Si hi ha diners per fer inversions en un barri, el primer que s’hauria de fer és parlar amb l’associació de veïns i veïnes, recórrer el barri per a parlar amb la gent, fer assemblees obertes… «Mireu, tenim tants diners. Què considereu que és prioritari?» Perquè les idees i propostes surten de la gent que hi viu, no d’un despatx. I potser no cal fer una gran obra, així els diners es poden destinar a diverses millores per tot el barri.
Per això, al programa portem la proposta de crear la figura de tècnic/a en participació ciutadana. Si et creus la participació ciutadana, no has d’esperar que la gent vinga al teu despatx, has d’anar al carrer a buscar-la, pensen com tu o no.
I el mateix passa amb les polítiques socials. Dos exemples. Des de l’Ajuntament de Tortosa s’han fet dos bons plans municipals, el de joventut i el d’igualtat. Han participat tècnics/es de l’Ajuntament i d’altres administracions, s’han fet entrevistes individuals, trobades grupals… En general, els dos plans estan prou bé. On està el problema? Doncs que els plans es fan bé, s’aproven i després es queden a un calaix. Fins d’aquí 4 anys que s’han de tornar a fer perquè ho diu la llei.
Però cal dir que fins aquí no s’ha arribat només amb regidors i regidores convergents. A les llistes d’ERC i de Movem-PSC tenim persones que han format part dels últims governs i que, per tant, han sigut còmplices d’estes polítiques. Perquè simplement no s’han atrevit a canviar la roda o perquè simplement han callat.
Per això des de CUP Tortosa insistim tant que no és suficient amb un canvi. Que sí, és necessari, però cal més si volem un canvi que transforme les polítiques socials. A estes eleccions ens presentem amb un programa que en diverses àrees es treballa a partir de processos comunitaris, com serveis socials, joventut, gent gran, igualtat… on les persones s’impliquen en la diagnosi, en les estratègies, però també per a valorar si han funcionat o si cal fer canvis.
Necessitem que el canvi siga transformador i real. I això, sense una CUP forta, com a mínim, serà més difícil.
