EDITORIAL // Després de prop de 200 dies de toc de queda, dissabte a mitjanit la gent podrà tornar a sortir al carrer i desplaçar-se. També quedarà sense efecte el confinament perimetral i, per tant, es permetrà entrar i sortir de Catalunya. Les Terres de l’Ebre recuperaran la naturalitat de les relacions amb el Baix Maestrat i el Matarranya. Sembla que les dades de la pandèmia estan consolidant una tendència a la baixa que no hauria de tenir retorn, perquè la velocitat de vacunació comença a ser de creuer. L’habilitament, a partir de dilluns, d’un pavelló per a vacunació massiva a les Terres de l’Ebre, a Tortosa, és un símptoma inequívoc en l’àmbit territorial.
Però ens exposem ara al final d’una excepcionalitat jurídica que no hauria de tenir com a efecte automàtic un relaxament total que tots desitgem i anhelem però sabem que no podem encara permetre’ns d’una forma deslligada, perquè la comunitat científica continua en procés de coneixença de la malaltia, dels seus efectes, dels efectes de les vacunes, i perquè, no ho oblidem, no cal anar més lluny de les Terers de l’Ebre per a comprovar que les xifres encara són preocupants: a les quatre comarques ebrenques encara hi havia este dijous més de 1.200 persones confinades, que no és poca cosa, i 11 ingressats a l’UCI per covid.
Recuperarem ara l’opció de sopar en restaurants i moltes altres i caminem cap a la seminormalitat social, però l’únic que d’entrada podem donar per liquidat és el vaivé que han suposat les diferents onades de contagis durant més d’un any, els passos endavant amb la convicció que a continuació n’hauríem de fer uns quants cap enrere. Ara, se suposa que som a la recta final de la sortida de la crisi sanitària, però encara tenim el sistema sanitari molt condicionat i encara no hem arribat al destí. Això ho hauria de tenir tothom molt clar.
Es mantindran, si el TSJC no diu el contrari, restriccions com ara el límit de sis persones en les trobades, i hem de mantenir mentalment les restriccions preventives bàsiques que ens han anat repetint i afegint i que hem hagut d’assumir com l’abecé de la pandèmia: rentada de mans, distància sobretot en interiors, ventilació d’espais, mascaretes (sí, encara la mascareta). Perquè la velocitat de sortida ha de ser inversament proporcional a l’alt ritme de vacunació. Hem d’anar a poc a poc, amb tots els matisos necessaris, gestionant des de la prevenció i la mesura les incerteses que encara la pandèmia té penjades sobre les nostres societats i les seues maneres de funcionar.
Podem buscar i aplicar ja fórmules per a accelerar també la recuperació econòmica, amb alternatives a les concentracions socials o amb maneres de controlar-les sanitàriament, amb ambició i justícia social. Aquí les administracions tenen molt a dir-hi i ja començaria a ser hora que es forme un nou govern a Catalunya. Però tot això no ens ha de fer abaixar la guàrdia. Personalment, encara hem de sostenir un alt grau de responsabilitat social. Podem celebrar que som al carril que toca, després d’un drama que d’alguna manera ens ha fet descarrilar a tots en algun moment de la travessa, però cal que mantinguem entre tots la intensitat defensiva. No podem esbufegar del tot i ens hem de concentrar a continuar minimitzant els riscos, fins que siga necessari.
