HomeSocietatNou revés per a la planta de compostatge de Santa Bàrbara

Nou revés per a la planta de compostatge de Santa Bàrbara

El projecte es va aturar a l’abril, quan es va descobrir que faltava l’avaluació mediambiental simplificada. Ara, ha de presentar-ne una d’ordinària amb una sèrie d’estudis addicionals.

 

L’empresa Ecompost de l’Ebre SL i el seu projecte per a instal·lar una planta de compostatge al terme municipal de Santa Bàrbara torna a estar a l’actualitat després que el passat mes d’abril s’acceptés parcialment una al·legació de Gepec, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans, conjuntament amb Amevesaba, Associació Mediambiental de Veïns de Santa Bàrbara, perquè l’empresa no havia presentat l’avaluació d’impacte ambiental simplificada que es requeria. Ara, la Ponència Ambiental del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat exigix a l’empresa una avaluació d’impacte ambiental ordinària per a donar compliment a la Llei 21/2013 amb els requisits mínims que determina l’article 35.

El document ha d’incloure “diverses alternatives raonables” al projecte, inclosa “l’alternativa zero”, que seria la no realització de la planta, entre altres aspectes que explicava l’alcalde de Santa Bàrbara, Antonio Ollés Molias, a La Plana Ràdio: “Volen un estudi de les olors i la dispersió que hi ha a l’aire per a conèixer les conseqüències que poden tindre quan la planta estiga funcionant; volen calcular, per exemple, les emissions de gasos d’efecte hivernacle. O siga, una sèrie d’estudis addicionals que a l’avaluació simplificada no s’havien presentat; i, si amb la simplificada s’ha tardat estat cinc mesos, amb esta es tardarà més”.

Des d’Amevesaba compartixen el retard que això suposarà en el desenvolupament del projecte, com apunta el portaveu Enric Lange Ebri, que ha assegurat que “són molts entrebancs, i això implica un retard de 3 anys per a començar les obres, a més a més de l’augment de costos. Després s’haurà de saber què dirà la Generalitat i, també, s’ha de tindre en compte que hi ha modificacions i que es tornaran a presentar al·legacions de tot”, i que “a part d’alentir el procediment, s’encarix el projecte, perquè es demanen unes mesures que són cares i fins i tot difícils de justificar, com l’abastiment d’aigua”, apuntava el portaveu. A més, l’entitat veïnal sospita que la ubicació de la planta “és estratègica”, per a esperar que es posés en marxa el canal Xerta-Sénia i abastir-se de l’aigua d’esta infraestructura.

Altres demandes de la Ponència Ambiental giren entorn de l’abastiment d’aigua, ja que l’informe ambiental ha d’indicar “l’origen” i l’impacte sobre els recursos hídrics afectats pel projecte, perquè la planta necessitaria 450 metres cúbics l’any per a tractar 25.000 tones anuals de dejeccions i residus, i la documentació aportada a la Ponència indica que serà subministrada per camions cisterna, sense indicar-ne la procedència. Altrament, s’han de preveure “mesures per a no afectar les aigües subterrànies”, fonamentant “sobre un llit de graves accessible des d’una arqueta de registre” les zones de maduració i descomposició, així com les basses de lixiviats i dejeccions ramaderes líquides, i es proposa, també, un “sistema sentinella de rases i tubs ranurats que permeten interceptar i detectar qualsevol filtració que puga afectar els aqüífers”.

 

Discrepàncies entre l’alcalde i Amevesaba

Tot i que el projecte de la planta de compostatge va entrar a l’Ajuntament de Santa Bàrbara el juliol de 2020, no va ser fins a principis de 2021 que no es va escampar per la població i un sector s’hi va oposar, amb la creació de la plataforma “No a la Planta de Compostatge a la Plana del Montsià” i de l’Associació Mediambiental de Veïns de Santa Bàrbara, Amevsaba.

A més a més, des de llavors han sigut nombroses les crítiques a l’alcalde de la població, Antonio Ollés Molias, que l’acusen de ser un “facilitador” a l’empresa, tot i que Ollés explicava a La Plana Ràdio que “este alcalde l’únic que ha volgut fer sempre és fer els tràmits i complir les ordenances tal com s’havien de fer, la normativa tal com està regulada, sense amenaçar ningú i sense anar en contra de ningú”, exposa, i afegix: “Dos anys i tres mesos, portem, i el que queda; o siga que algú, que anteriorment va arribar a criticar de manera gratuïta, s’hauria de menjar les paraules”.

A més, Ollés reconeix que Amevesaba ha sigut molt insistent en les al·legacions i ha lluitat moltíssim perquè tots els procediments fossen com havien de ser, tot i que “la Ponència va requerir que Amevesaba justifiqués si eren part afectada o no, i encara esperen. No van presentar cap justificació, per tant, les al·legacions d’Amevesaba s’han perdut. A vegades parlem molt, però després, a la pràctica, no es fa res”.

Estes paraules han portat el portaveu de l’entitat, Lluc Roig Cardona, a explicar els fets a la mateixa emissora municipal, ja que després de rebre este requeriment “va arribar una documentació en què es deia una cosa que ens va dixar molt perplexos: nosaltres no podíem portar-ho a terme, perquè érem una associació de menys de dos anys d’antiguitat”. Això els va portar a acudir al Gepec per a presentar el recurs de reposició en contra de la llicència ambiental.

Altrament, el portaveu d’Amevesaba criticava les declaracions de l’alcalde quan donava a entendre que l’equip de govern de l’ens planer és qui havia portat la batuta en totes les batalles que s’havien obert, “la qual cosa és, sincerament, mentida. Des d’aquí el convido que algun dia m’ho demostre”. I, recordant que la consulta popular per a saber si el veïnat volia o no la planta de compostatge va ser una aposta que van tramitar amb la secció local d’ERC quan encara formava part del govern municipal, espetegava Roig: “Evidentment, van donar el consentiment i, que jo sàpiga, totes les recollides de firmes han sigut iniciativa d’Amevesaba”.

Finalment, en unes acarnissades reflexions a través de les xarxes socials i, després, amb declaracions creuades a les entrevistes de La Plana Ràdio, l’alcalde recordava que no es volia atribuir el mèrit de res, però que “l’atorgament de la llicència ambiental es va aturar quan un recurs del Gepec va posar de manifest la falta del tràmit de l’avaluació mediambiental prèvia”, a la qual cosa li recordaven des de l’associació veïnal que van ser els mateixos membres els que van pagar un advocat per tal de poder presentar el recurs.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

53 + = 62

Últimes notícies