Una nova amenaça per al delta de l’Ebre. Així es veu des de molts sectors l’estudi d’actualització de les dotacions de reg per a la planificació hidrològica de quart cicle (2028-2033) que ha elaborat la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que proposa reduir un 12,5 % les concessions de cabal dels canals de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre. Este estudi proposa redimensionar els cabals per a regadiu a tota la conca, en resposta a les exigències de la Unió Europea per a adequar el regadiu a les previsions del canvi climàtic. Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) insistixen que si bé és una mesura, a priori, “de sentit comú” per a reestructurar i redimensionar els regadius a la conca, ja que el canvi climàtic fa que cada vegada hi haja menys disponibilitat d’aigua i menys precipitacions, alerten que la reducció de cabals se pot acabar convertint en una nova amenaça en el cas del delta de l’Ebre i s’oposen a la proposta plantejada.
Cabals ambientals
“Hem de tindre clar que la gran amenaça del Delta és la falta de cabal i de sediments”, insistix Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, i alerta que l’única manera de salvar estes dotacions de reg dels canals del Delta és reivindicant el cabal ambiental: “S’ha de fer un pas endavant, reivindicant els cabals ambientals per al delta de l’Ebre, ja que els criteris ambientals són els únics arguments que es tindran en compte en la pròxima planificació hidrològica”.
També les comunitats de regants, els sectors productius i el Parc Natural del Delta de l’Ebre veuen com una “amenaça” la proposta. En un comunicat conjunt, publicat la setmana passada al setmanari l’ebre, recordaven que des de 2020 s’està treballant en el marc del Pla integral de gestió de l’aigua dolça al delta de l’Ebre, el PIGADE, “conscients” que “la riquesa del Delta està estretament vinculada a l’aigua dolça” i que s’ha estat treballant i implementant diferents accions perquè l’aigua més enllà dels arrossars “arribe en la màxima quantitat possible a les basses i, posteriorment, a les badies” complint així la seua funció mediambiental. Els sectors productius del delta (regants, arrossers, productors de mol·luscos, caçadors i pescadors) juntament amb el Parc Natural aprofitaran el “front comú” al votant del PIGADE per a donar respostes coordinades a la possible reducció de dotacions de reg.
També des del GEPEC alerten que les reduccions de les concessions d’aigua de reg plantejades per la CHE, malgrat que poden semblar beneficioses a primer cop d’ull per al medi ambient, “no ho són en absolut en el cas dels canals que reguen el delta de l’Ebre”, segons recull el grup ecologista en un comunicat. Des del GEPEC demanen un tractament diferenciat en cas delDelta, “ja que té unes característiques i problemàtiques pròpies que, afegides als efectes del canvi climàtic, fa que este siga un espai vulnerable”. Recorden que una disminució del cabal d’aigua dels canals implicaria “no només menys aigua per al cultiu de l’arròs, sinó també menys aigua per al manteniment del Delta i dels seus ecosistemes”. Per exemple, assenyalen que “els problemes de salinitat fan necessària una aportació d’aigua dolça el més elevada possible, i el pas de l’aigua pels canals fa que es redistribuïsca per tot el Delta i per les badies de forma molt eficient”. Una distribució de l’aigua que veuen també necessària per a fer front a la subsidència, ja que permet repartir els sediments que porta l’aigua de reg, “encara que molt escassos”, per tota la plana del Delta. Per tant, conclouen els ecologistes, “l’aigua que circula pels canals actua també de cabal ecològic, amb la qual cosa no s’hauria de disminuir”.