Paco Palmer és ramader i president de l’Associació de Criadors de Braus de les Terres de l’Ebre
L’entrada al Parlament de la nova proposició de llei per prohibir les modalitats del bou capllaçat, l’embolat i els bous a la mar, ha tornat a revifar la polèmica al voltant dels correbous. Com ho veieu des del sector ramader?
Era previsible que hi hagués este intent, i, de fet, l’esperàvem. S’ha de tenir en compte que fa un any i mig, va entrar al Parlament francès una proposta de llei per part del lobby animalista per a prohibir l’espectacle taurí a França. El Parlament francès va tombar-la perquè allí el bou no té discussió, no es negocia. Després, a Espanya, el lobby animalista, a través de Podemos, van impulsar una llei per a prohibir els bous i la caça; i s’ha acabat fent una llei animalista que ho toca tot menys els bous i la caça. Entenc que les entitats animalistes, que reben molts diners d’Europa, necessiten justificar d’alguna manera estos diners que reben, i la manera de fer-ho és atacant a Catalunya, que és la que té la carència identitària, el complex, que quan els diuen maltractadors, s’ho creuen. Era previsible que entrés, però penso que no anirà a més.
També s’ha tornat a posar sobre la taula el debat entre el maltractament animal que suposa este tipus de festejos.
Si mirem els bous de les Terres de l’Ebre, el tipus de criança que se’n fa que és en extensiu, el que aporta a l’ecosistema, sent un gestor de la biodiversitat, del sotabosc, de la prevenció d’incendis… Si mires el bou en context, que se li fan fer unes quatre o cinc actuacions per any, cosa que estem parlant d’una mitjana d’una hora anual; que és un animal que, entre sanejaments, desparasitar, deslletament i festes, es manipula uns quinze dies a l’any i els 350 restants viu en llibertat a les finques de les Terres de l’Ebre… Clar, si ets una mica honest, veus que este debat no existix, que és un debat estèril i avorrit, del que ells estan intentant tirar fil per a demostrar que d’alguna manera poden atacar el món del bou, tot i que no han pogut ni a França ni a Espanya, on no hi ha debat identitari. El problema del bou a Catalunya és la bandera que porta al darrere o la simbologia que se li ha donat.
Simbologia espanyola, entenc…
Sí, fa 40 anys que Catalunya està intentant crear un imaginari col·lectiu desvinculant-se d’Espanya i, per tant, del toro de lídia. Però han passat 40 anys, som Catalunya, no som Espanya, no fa falta continuar amb este relat. Els animalistes s’agafen a què el bou patix, però jo et poso una dada damunt la taula: França fa 9.000 espectacles taurins, València 9.000 més i Aragó 1.600. Estem parlant de 20.000 espectacles cruents a la perifèria de Catalunya, enfront dels 370 espectacles que es fan a les Terres de l’Ebre on no hi ha sang, ni es ferix directament l’animal, i resulta que quan diuen maltractadors, Catalunya és l’única que s’ho sent. És hora que Catalunya dixe de ser víctima del seu relat i que mire el bou sense connotació identitària, sinó pel que és l’animal i la qualitat de vida que té: amb una mitjana de vida de 20 a 26 anys en el cas de les vaques, i de 15 a 18 anys els bous. Són animals que moren de vells a les finques, viuen en semillibertat i se’ls manipula 15 dies a l’any. Si poses això al costat de l’animal destinat al consum humà, que és una cadena molt dura, amb una cria intensiva sense sensibilitat i en poc espai, amb una vida molt curta, destinada a l’engreix per a morir a escorxadors, i exportar-se… Llavors de què estem parlant? És un debat ideològic.
Considera, doncs, que no s’està enfocant bé el debat?
Si s’ha d’abordar el maltractament animal, s’ha d’obrir el debat i parlar de tot el maltractament animal que hi ha a Catalunya: parlar de com viuen els animals destinats al consum, dels animals domèstics, i comparar-los amb el bou brau de les Terres de l’Ebre, amb les seues arrels, la seua criança i realment quina faena fa. I analitzar si esta faena és tan dura com perquè ens criminalitzen com a col·lectiu i com a territori des de fa tant de temps. Si hi ha alguna cosa que ens unix a tots els territoris de l’Ebre són la jota, els bous i l’aigua. Som sis comunitats autònomes amb este denominador comú.
Així, el causant de la polèmica al voltant dels correbous és la voluntat de Catalunya de trencar amb la identitat espanyola?
Històricament sí, però el bou ha sobreviscut a l’Ebre perquè som fidels a les arrels. El 2010 es va fer un manual de bones pràctiques arran de la prohibició de les corrides, i Catalunya va blindar els correbous. D’aquell any fins ara s’ha seguit modèlicament este reglament. A les Terres de l’Ebre hi ha un compromís total d’aficionats, ramaders i gent del món taurí en fer les coses bé. No ens mereixem que 13 anys després es vinga a prohibir estes tres modalitats. Perquè si això respongués a un canvi en la sensibilitat de la societat, doncs mira, però respon al fet que els animalistes no se n’han sortit ni a França ni a Espanya i necessiten pegar un cop damunt la taula i dir que són competents per tal de justificar els diners que reben d’Europa. Catalunya necessita un debat seriós i sense simbologies per a poder parlar de bous, perquè mentre el debat vinga manipulat des del moviment animalista, i vinga amb este complex i carència que té cap al món del bou, és un debat que no tenim res a fer. És trist, perquè no ens ho mereixem.
I si la polèmica fos causada per este canvi en la sensibilitat de la societat, des del sector taurí estaríeu disposats a tenir esta conversa sobre què és el que vol la gent?
Si s’ha de fer un debat o s’ha de parlar, ha de ser en condicions. El tema del maltractament animal, abordem-lo, sense filtres: parlem de les granges en intensiu i també dels animals de companyia. I quan haguéssem parlat de tot això, parlem dels bous capllaçats i embolats de les Terres de l’Ebre, que són 170 actuacions a l’any. Però no siguem tan ridículs de pensar-nos millors persones i diferents de la resta per prohibir l’embolat i el capllaçat, i en això tenir-ne prou per a dir que nosaltres no maltractem, quan ens mengem els filets, els “xuletons”, i la costella de porc sense coneixement. No home, no. Apostem per la cria en extensiu i l’agricultura ecològica. Este és l’èxit que podrà tenir la nostra societat: apostar per l’animal que pastura i pel consum responsable; i no anar a prohibir una tradició local perquè encara fa olor a Espanya.
Hi ha alguna manera de millorar la festa?
Podem donar-li més visibilitat, que Catalunya la integre, enfocar-la més al turisme i professionalitzar-la; però no podem acabar amb esta polèmica perquè el relat animalista no respon ni a la festa ni a l’ús que es fa dels animals. Respon als interessos que hi ha al darrere: al màrqueting i als diners que reben per atacar-la.
Quina valoració feu del front comú amb què han respost alcaldes i representants polítics?
Que estan defensant el territori, la gent que representen, estan sent valents, conseqüents i s’estan dixant la pell. Des de la prohibició de les corrides, a les Terres de l’Ebre han sortit cinc associacions en defensa de la festa dels bous. Un territori tan poc dens demogràficament com Terres de l’Ebre trau cinc associacions, a banda de les locals, per a defensar esta festa. Què està dient la gent taurina del territori? Que lluitarem. El col·lectiu taurí ha vist perillar la seua festa i s’ha unit.
En tot cas, si la proposició de llei prosperés, quin impacte tindria per a les ramaderies de bous braus?
Bé, les ramaderies vivim en crisi des que vam nàixer. Casa nostra fa 140 anys d’història enguany, som cinc generacions, en moltes ganes, il·lusió i orgull, però l’únic que té el bou de bonic és la vida que et dona, diners te’n dona ben pocs. Els ramaders resistiríem. Si es prohibixen podem fer vaquetes per a jóvens de 14 a 25 anys, i quan el Tribunal Constitucional tombe esta barbaritat, tindríem més afició. El que està clar és que no tirarem la tovallola.
De fet, el sector taurí defenseu que és inconstitucional prohibir estes modalitats.
Catalunya no té competències per a prohibir els correbous; i si ho fa, el Tribunal Constitucional ho acabarà tombant, tal com va fer amb les corrides.
