País

Aquest any he afegit la paraula “Pau” als meus desitjos de felicitat i crec que hem sigut molts els que l’hem emprat per desitjar-nos un bon any. La realitat explica el nostre comportament, l’any que ens ve pot ser complicat, els conflictes i les guerres estan enquistats i amb possibilitats d’anar a més.

L’economia domèstica no mostra dades positives, els percentatges d’atur continuen alts, la inseguretat ciutadana i el vandalisme ben presents… La gent està preocupada per uns problemes que no semblen els mateixos dels nostres polítics, la seva realitat és una altra, viuen en un altre món. Les seves baralles són de poca volada i més pròpies de nens capritxosos i maleducats. No s’escolten, s’insulten, voten en contra de les propostes dels altres i l’única raó pot arribar a ser “el no pel no”. No sembla que la lleialtat sigui un valor. Ara poden dir blanc i després negre i envien el missatge que els pactes estan en funció dels seus interessos i no dels nostres problemes. Acabes pensant que es barallen contínuament perquè són incapaços de fer propostes viables per resoldre conflictes.

La gent està preocupada per uns problemes que no semblen els mateixos dels nostres polítics, la seva realitat és una altra, viuen en un altre món

La justícia, l’alta magistratura, tampoc envia una imatge positiva i la dreta ha engegat una guerra ferotge contra la llei d’amnistia.

Amb tot això llegeixo al País un article arrauxat de Juan Luís Cebrián on carrega contra la política del moment actual a la que, com la diputada Míriam Nogueras també qualifica la política de “putiferi” i li dona menys respectabilitat que a algunes “cases de barrets”.

El periodista es fa portaveu d’intel·lectuals, de polítics, d’antics dirigents i de simples votants per denunciar una suposada renúncia del PSOE als principis bàsics de la socialdemocràcia.
Lloa el Rei com un bon defensor de la Constitució i de la unitat d’Espanya i carrega contra el president del Govern acusant-lo d’humiliar l’estat per pactar una llei d’amnistia amb l’únic propòsit de continuar al poder. El fa responsable d’haver dividit i polaritzat Espanya amb la seva suposada intenció de recuperar la convivència a Catalunya.

Cebrián defensa el règim del 78 com a motor d’una Espanya més lliure, rica, moderna, igualitària i estable i blasma el moment actual com a temps confusos, amb la Constitució amenaçada per les claudicacions del poder executiu. Acusa els nacionalismes de supremacistes i els líders polítics que estan convertint el país en un autèntic “putiferi”.

Cebrián reclama una resposta judicial al desafiament independentista de Catalunya i unes reformes per netejar la corrupció, que qualifica de sistemàtica, i resoldre els problemes crònics que ens han portat al xantatge dels nacionalistes victimistes.

Afegeix al seu escrit un poti-poti de defectes del sistema electoral i del funcionament dels partits que porten a la paradoxa de ser el Govern qui controla el poder legislatiu i no a l’inrevés. Proposa una reforma del sistema de representació electoral amb una nova llei, una reforma de l’Administració de Justícia, un pacte per a l’Educació, per a la Salut i un model federal per substituir el de les autonomies amb un llistat de competències que mai poden ser traspassades.

L’autor acaba el seu escrit citant amenaces a la pau mundial, ratificant-se en la política com a “putiferi” i qualificant al president del Govern “d’estólido” sinònim de: neci, ruc, estúpid, insensat, bobo…

L’amargor de l’escrit de Cebrián se m’endolceix amb la lectura d’un article de J.R. Correal al Diari on suggereix la revisió d’una entrevista a Salvador Espriu que li va fer Joaquin Soler Serrano a RTVE, fa molts anys.

Segueixo el consell, ho faig, la disfruto i m’aporta sentiments oposats: d’optimisme i de pessimisme.

L’interviu al poeta és un clam a la convivència entre les quatre cultures de la pell de brau, nom que el poeta dona a Espanya a la que també anomena Sepharad i s’acaba l’entrevista amb la lectura d’un vers d’Espriu adreçant-se a Sepharad: “Fes que siguin segurs els ponts del diàleg / i mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills. / Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats / i l’aire passi com una estesa mà / suau i molt benigna damunt els amplis camps. / Que Sepharad visqui eternament / en l’ordre i en la pau, en el treball, / en la difícil i merescuda / llibertat”.

El Sr. Cebrian, el del putiferi, l’haurà llegit? Apostaria que no.

Roger Pla
Roger Pla
metge i cirurgià
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies