El volcà Vesuvi (Itàlia) va sepultar l’any 79 la ciutat de Pompeia. El vòmit en forma de lava va fer desaparèixer en un tres i no res la ciutat de la costa del mar Tirrena en plena esplendor.
Avui dia les restes l’antiga Pompeia (tenia uns vint-i-cinc mil habitants) rep gairebé tres milions de turistes a l’any i és un dels indrets més visitats del món. Trenta-cinc prostíbuls formaven part del teixit social d’aquesta comercial vil·la romana. No en va una de les coses que crida l’atenció dels visitants és precisament les restes d’aquests bordells. A Pompeia la prostitució no estava prohibida i eren els esclaus (homes i dones) els que exercien l’ofici.
Un salt en el temps a la Venècia del segle XVI (en ple Renaixement) una figura adquireix una notabilíssima fama, la cortesana Verónica FRANCO. Dona amb una futurible visió dels drets del gènere femení, molt culta, poeta, model de pintors i que la seva exquisida bellesa va fer que estiguès molt festejada. Pot ser per aquesta última qualitat la llegenda popular (i l’enveja) la va estigmatitzar com a prostituta de luxe. Per saber més de la història fascinant d’aquesta seductora, es pot llegir el llibre La cortesana fiel d’Isabel Rábago.
Un altre saltiró en la cronologia -i pel cognom comú dels protagonistes- ens porta a la prostitució de la postguerra a la Barcelona dels anys quaranta, on el dictador FRANCO la castigava i la prostitució es triplicava. L’Ajuntament de Barcelona ha editat el llibre de Paco Villar Cuando la riqueza se codeaba con el hambre. Vida nocturna en la Barcelona de la postguerra (1939-1952). Una exhaustiva i documentada radiografia dels “meublés” (en nombre de 383 enregistrats) i el seu entorn de la capital catalana. El popular barri “Xino” va ser reclam addicional del turisme internacional. Un clar exemple on la doble moral d’una puixant i pròspera Barcelona es reflectia en la vida nocturna.
En l’àmbit local, en la Tortosa dels anys seixanta-setanta, la prostitució era un complement gens menystingut i hipòcritament acceptat. Darrere la catedral era un lloc de “pelegrinatge” per alguns tortosins i gent del territori que venia a la capital de compres i per serveis i que aprofitaven per algun xato i alguna carícia a la xata de torn.
Ja a principis dels anys noranta, un home d’empresa tortosí tenia la teoria que: 1) Tortosa necessitava les putes per al seu desenvolupament econòmic. 2) Que els bars de prostitutes estiguessin prop de les esglésies tenia una raó de ser (fent-ho curt: preservar el matrimoni).
I ja de manera recent els serveis sexuals (cobrant i per tant exercint la prostitució) d’una actriu porno han esquitxat al possible futur president dels EUA; tot i que la seva repercussió (càsting) política no ha estat la que calia esperar. I ves per on, l’elecció del “putero” en qüestió, (juntament en altres trenta-tres delictes comesos), pot tenir conseqüències desastroses per al món en general.
Hi ha dos sèries de televisió que mostren la cara B del món de la prostitució. El rostre que cal visualitzar per a poder entendre millor el que comporta aquest món estigmatitzat. La producció britànica Harlots: Cortesanas (Netflix) ambientada en l’apogeu de les dones de la vida del Londres de mitjans del segle XVIII. Extraordinària recreació, en tots els aspectes, del món de les prostitutes. I The Deuce (HBO/MAX i Movistar) que a més de mostrar les dones fent el carrer parla dels inicis de la legalització i consolidació del món de la pornografia en el Times Square de Nova York. Excel·lent producció nord-americana de quatre temporades.
Quan vaig llegir fa uns mesos que un tal “Alvise” havia creat un partit polític amb el nom de SE ACABÓ LA FIESTA pensava que era algú que només pretenia acabar en l’ofici més vell del món.
Salut! i que la festa… de la democràcia… segueixi.
