HomeSense categoriaPolèmica a Santa Bàrbara pel futur de dues cases d’alt valor patrimonial

Polèmica a Santa Bàrbara pel futur de dues cases d’alt valor patrimonial

El futur de dues cases, històriques i d’alt valor patrimonial, ha generat una onada de polèmica a Santa Bàrbara, una polèmica que està portant coa, i que ja ha desencadenat una disputa entre una part de la població i l’Ajuntament. 

Tot va començar fa tres setmanes, el passat 21 de setembre, quan la teulada d’una casa del carrer Major va esfondrar-se sense causar ferits. L’habitatge es trobava abandonat perquè fa anys que va passar a ser propietat d’una entitat bancària. Però la qüestió és que no es tracta d’un habitatge qualsevol. És una de les cases amb més història del municipi planer, que juntament amb els tres habitatges que la seguixen expliquen part dels orígens i de la creació de Santa Bàrbara. Són cases pairals, de grans proporcions, característiques de la primera meitat del segle XIX, relacionades amb una de les famílies pageses que van colonitzar les planes de la Galera a mitjans del segle XVIII. Malgrat això, i poques hores després de l’esfondrament de la teulada, la resposta de l’Ajuntament de Santa Bàrbara va ser clara: van obrir un expedient de ruïna i proposaven enderrocar completament la casa afectada, coneguda popularment com a casa de Torres, i la del costat, la casa Polo, que també és propietat d’una entitat bancària i que, segons el consistori, presenta danys estructurals importants. 

 

La reacció dels veïns

La reacció d’una part dels veïns de Santa Bàrbara, encapçalada pel Centre d’Estudis Planers, també va ser ràpida. No entenien com l’equip de govern municipal acceptava amb esta rapidesa enderrocar dos habitatges que, com reiteren, tenen un alt valor històric i arquitectònic, i que estan inscrits a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les crítiques contra la decisió del consistori es van fer sentir: “Hem de preservar el poc patrimoni que ens queda”, exigien des del Centre d’Estudis Planers, en un ple en què es va qüestionar la manca de sensibilitat històrica de l’actual equip de govern i dels anteriors. L’entitat, que té una llarga trajectòria cultural a la població i que vetlla, entre altres coses, per la preservació de les tradicions, patrimoni i història del poble, va plantejar la possibilitat de negociar l’adquisició d’estos edificis amb el banc, com a una inversió de futur per a la població, amb l’objectiu d’aprofitar-los com a infraestructures, equipaments o espais municipals per la “seua situació immillorable, el valor històric, arquitectònic i les dimensions que presenten el que avui es designa com a solars”. 

Però la resposta del consistori va tornar a ser clara. “No tenim previst adquirir les Cases del Vallès”, confirmava l’alcalde planer, Alfred Blanch, en una entrevista a l’emissora local La Plana Ràdio. Blanch considerava que la xifra que es demana pels habitatges –80.000 euros, segons l’oposició; 117.000, segons el consistori– és molt elevada, i confirmava que l’enderroc de la Casa Torres “serà imminent”, i el de la veïna Casa Polo continua estudiant-se. 

Dictamen de la comissió cívica del patrimoni L’immobilisme del consistori ha fet apujar el to de les crítiques durant estos darrers dies. I el cas ha transcendit més enllà del municipi del Montsià. Esta setmana, la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre ha emès un dictamen d’urgència en què rebutja la proposta d’enderroc d’estes cases. “L’enderroc d’estes dues cases suposaria una pèrdua patrimonial irreparable en el paisatge urbà de Santa Bàrbara, amb una afectació de la qual no serem conscients fins que no comparem el buit (literalment) que deixa esta dràstica intervenció respecte a la preexistència, i dintre de la memòria col·lectiva a posteriori. Ara som a temps d’esmenar-ho i transformar un infortuni (el col·lapse interior de la casa) en una oportunitat”, argumentaven en el comunicat.  L’entitat, doncs, demanava a l’Ajuntament de Santa Bàrbara “la reconsideració de l’enderroc de les cases” i que “s’opte per una restauració puntual de la zona afectada per l’enderroc i una rehabilitació general de la coberta i consolidació de la casa en general”.

El cas també ha servit perquè diversos veïns recorden i denuncien que Santa Bàrbara, un poble relativament nou, que es va independitzar de la Galera el 1828, no ha sabut conservar la seua història i el seu patrimoni. I que, segons diuen, és en decisions com estes en què es recrea i es preserva esta tònica.

Francesc Millan
Francesc Millan
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

27 + = 35

Últimes notícies