Portem gairebé un any i mig de pandèmia, un any i mig estany, d’alts i baixos, de molta feina i, de prendre decisions sempre sabent que el que avui era blau, l’endemà passava a ser verd, però pensant sempre amb allò que és millor per a les persones.
Aquests mesos moltes maquinàries han parat, però moltes d’altres han seguit treballant al cent per cent, no podien parar, si ho feien el factor humà es quedava orfe, i això no ens ho podíem permetre.
Tot i la dificultat del moment, si d’alguna cosa estic agraïda a aquests temps de pandèmia, és de poder viure la política municipal més propera, la política, que, per una part es tornava “freda”, treballant des de l’altra banda de la pantalla, però també ens ha permès, apropar-nos més a la gent del nostre poble, qui ha confiat en tot moment amb l’equip de govern, hem sigut assessors, consultors, amics, panys de llàgrimes… Orgullosa de poder viure aquests temps que la gent ens ha obert les portes de casa seva tot i les pors, orgullosa de guardar als meus i poder ajudar a la resta, orgullosa de formar part de la política de poble, orgullosa del fet que molt dels nostres ciutadans, hagin passat de veure’ns com a polítics, a veurn’s com a persones properes, orgullosa de poder fer la política que a mi m’agrada, la que ajuda, la que treballa amb i per la gent i la que deixa els colors a part.
Temps difícils als quals hem de saber treure-li la part amable.
