La pregunta suscita més preguntes que respostes. Existeix? És lícita? I la més important, ha de tenir límits? ?
Jo penso que no, independement de la ideologia de qui l’exerceixi. Per molt que em pesi, crec que és igual de lícit opinar que el rei és un lladre com que Franco era un gran home.
A fi de comptes les opinions són paraules i les paraules no són més que això, paraules. Per mi la injustícia només arriba si les opinions es tradueixen en fets.
Parla sense por, però vigila els teus actes perquè com deia Sartre la teva llibertat acaba on comença la dels altres.
És per això que me pareix inadmisible que algú com Pablo Hasel hagi de pagar amb la presó les seues paraules. Per gruixudes que alguns les troben.
Pablo canta les seves opinions, i aquestes són tan respectables com les d’un franquista o un etarra. Perquè si no és així, quines idees són bones i quines no? Quines són lícites i quines no?
Si el fet de raonar ens diferencia dels animals, per què hauríem de limitar el nostre pensament per instintiu i desagradable que sigui?
