Temps. És el que possiblement més hem tingut molts durant este confinament (o confitament?). Per cuinar. I per netejar i ordenar. La casa, segur. Almenys en el meu cas. Racons que possiblement ni havia caigut que existien -i que crec que la meua memòria tonarà a esborrar- com una patena han quedat. Però, i la vida? També l’hem netejat i ordenat? El temps ens ha fet pensar. Segur que com feia temps que no passava. Molts ens hem replantejat què hem estat fent fins ara. I segur que molts també ens hem dit: això no pot ser, quan acabi el confinament… (i una llarga llista de propòsits segur que més profunds que els de la crisi dels 30, dels 40, dels Nadals, dels trencaments de parella, etc.). Què, com ho porteu? Ni 24 hores després de tornar a la “nova” normalitat (o vella?), m’he vist amb els mateixos vicis que havien quedat en ‘pit stop’ al març: una mala planificació al meu cap del temps que em porta a fer tard sempre o quasi sempre a tot arreu, voler abastar massa o perdre la noció del temps fins al punt que ni penso que he de parar en algun moment per dinar (Siguem sincers, alguns ni amb confinament els he deixat enrere). Tot molt banal, sí. Però això em porta a pensar que no hem après res. Amb una situació que ens ha deixat les emocions congelades, segurament no som conscients encara del sotrac que ha suposat el que estem vivint. En molts sentits. Famílies s’han trencat d’un dia per l’altre. Lo de les residències de la gent gran, la nostra gent gran, ha sigut i és una autèntica barbaritat i una autèntica vergonya. Però, què hem après? Anirem o seguirem anant a comprar al mercat o a les botigues que tenim a 5 minuts caminant? Les xarxes socials s’han inundat esta setmana de publicacions amb negre. Corregirem les nostres actituds racistes i, per què no dir-ho, també masclistes i homòfobes? En este tema podríem també aplicar el km 0, no? Al fons, sovint em pregunto si al final ens falta més valentia i sinceritat. Amb nosaltres mateixos però també amb els altres.
