Qui i què educa els infants i joves?

Primer que res, us he de dir que jo ja he passat l’època de mare d’adolescents fa temps. Com tanta gent, ho vaig fer com vaig poder, el millor que sabia; això sí, amb moltíssims dubtes i interrogants, com la majoria de mares i pares, suposo, però intentant fer-ho de la millor manera. Comptat i debatut, em considerava una mare normal, amb defectes i virtuts com la majoria. Però, ara que ja són grans, us he de dir que no em penedeixo d’haver estat una mica “sergent”, d’haver imposat algunes regles.

Els mestres i pedagogs diuen que les famílies educadores reflexionen, dubten i, sobretot, actuen. Segons ells, són les que arriben a fer-ho millor i que, fins i tot, se’n surten.

No s’ha de dimitir mai d’educar, és un esforç diari important, però que dona tantes satisfaccions! El fet de veure el creixement saludable i positiu de noves persones és impagable.

Tanmateix, els esforçats actors de l’educació cada vegada neden més contra corrent. Abans els pares tenien l’autoritat a casa, a vegades massa autoritària, però ara pareix que hem passat a l’extrem contrari. Es qüestiona o no s’accepta l’autoritat dels pares, dels mestres, dels educadors. L’educació es fa cada vegada més difícil, ja que massa sovint pateix interferències negatives.

Qui o què educa els nostres infants i joves avui? La majoria coincidiríem que els pares i mares. Com a mínim, els que no “dimiteixen”. Una obvietat: les xiquetes i els xiquets, els i les joves, han de venir a l’escola educats de casa, cosa que no sempre s’entèn així; fins i tot es culpa l’escola de la “mala educació”.

Educar avui és haver de lluitar contra un autèntic exèrcit de despropòsits: xarxes socials, pel·lícules i sèries violentes, programes i publicitats sexistes, conciliació difícil de la vida laboral, social i familiar, modes patètiques, pornografia violenta a l’abast, nocturnitat amb mil perills, com l’alcoholisme, les drogues, abusos sexuals i un llarg etc.

Malauradament, hi ha massa casos d’abusos amb menors implicat i/o víctimes. I em torno a preguntar què o qui educa?

L’educació és una bé molt preuat (hauria de ser-ho), hauria d’estar protegida per un ampli consens social, perquè, segons una dita africana (que a mi m’agrada molt), els infants els educa “la tribu”. És a dir, tota la societat ha de ser educadora, començant per la família i l’escola i acabant per tota la resta.