Tenia tota la intenció de dedicar esta columna a la intensa activitat cultural que ha caracteritzat l’estiu de les quatre comarques ebrenques.
És impossible, i no cal, fer referència a les moltes activitats programades, de la mateixa manera que ha estat impossible acudir a moltes per la intensitat del ritme. Deltebre Dansa, Toca’m, Delta Chamber Festival, Proto, Infcta, les Nits de la Baranova, el Cicle d’Orgue la la Sénia, la clausura de Patrimonium a Ulldecona, la presentació de Tirychae, els 40 anys del Premi Literari de la Ribera d’Ebre, Eufònic… I moltes més que em deixo, que no per això tenen menys interès i valor. De totes en cal parlar, també de l’activitat cultural durant les festes majors, no ho oblidem: no només manifestacions de cultura popular i tradicional sinó també de presentacions de llibres, arts escèniques, concerts, itineraris patrimonials…
Tothom mínimament vinculat a l’activitat social parla de ritme frenètic, de no poder seguir el fil com es voldria. No em sap greu, al contrari. Només demano que siguem capaços de formar i atraure públics, de dins i de fora, per tal de respondre com cal a les inquietuds de les persones que fan de creadores i de programadores.
Els darrers dies, però, he pensat que calia incorporar una segona reflexió, aprofitant la creació de “Dijous d’Art a Lina”. Es tracta d’una iniciativa sorgida este agost al Maestrat, seguint l’exemple de “Di-llums d’Art al Forn”. Dos grups de gent amant de la cultura i l’activitat artística, de banda i banda del Sénia, que compartim inquietuds i reflexions al voltant d’una taula, cada primer dilluns de mes o cada tercer dijous, i mitjançant les xarxes. Gent que tenim molt clar que el territori central de les terres de parla catalana és un i que comparteix identitat. Gent —alguns— que des de fa 10 anys compartim els “Itineraris en terres de cruïlla” i que en fa més de 20 que organitzem i participem en la “Jornada d’Entitats de l’antiga diòcesi de Tortosa” associada als Congressos de Cultura i Territori, que impliquen Terres de l’Ebre, Maestrat, Ports, Tinença i Matarranya. Gent que programem, també des de fa una dècada, el festival de Músiques en Terres de Cruïlla per reforçar este sentit de centralitat de què gaudim, la diversitat i riquesa que ens aporta.
I on vull fer cap, amb esta reflexió? No es tracta només de traure pit del que es fa, del que des del meu punt de vista ens converteix en un ecosistema cultural de referència. Vull posar en valor la molta faena, ben feta, que es fa al territori des dels anys 90 del segle passat. És això el que ha portat a la situació actual, no ha sorgit per generació espontània. Creadors, intèrprets, programadors professionals i membres d’associacions han picat molta pedra i això es fa evident. Permeteu-me la llicència —deixant clar abans que sense l’activitat dels i de les professionals res tindria sentit— d’acabar posant en valor l’activitat i la força de les persones que formen part del món associatiu i d’aquelles que els donen suport. Es dediquen a la cultura quan acaben de treballar, els caps de setmana, quan poden. Ho fan de manera desinteressada i intentant adaptar-se a les exigències d’un món cada cop més complicat de gestionar i més professionalitzat. I per què? Doncs per ganes de contribuir a millorar la qualitat de vida de totes aquelles persones que hem triat com a opció viure o passar temporades en un territori rural que, per les seves qualitats naturals, és Reserva de la Biosfera, i que es mereix créixer des del punt de vista humà.
