HomeTerres de l'EbreReivindicar la memòria històrica des de l’Ebre

Reivindicar la memòria històrica des de l’Ebre

La memòria històrica es fa valer des dels espais de la Batalla de l’Ebre. Novel·listes, cineastes, periodistes i artistes han centrat bona part de les seues creacions d’enguany a explicar les històries de la Guerra Civil espanyola, la postguerra, l’exili i la repressió que es van viure a les contrades ebrenques. L’objectiu no és altre que explicar al gran públic les històries que es van viure al territori ebrenc i explicar a la resta del país la importància que té la preservació de la memòria democràtica en la societat actual.

Un dels treballs periodístics més llegits enguany és, sens dubte, el llibre Com vas perdre el braç, Balchowsky?, del periodista de Falset Toni Orensanz. El llibre narra la recerca al voltant de la figura d’Eddie Balchowsky, un poeta i pianista dels Estats Units que va lluitar com a brigadista internacional, que va lluitar al front de l’Ebre i que va acabar perdent-hi un braç.

En format assaig, l’obra més destacada és La petjada del Rubio, l’últim company de la Pastora, del periodista Òscar Meseguer i publicada per Onada. L’obra narra una recerca periodística al voltant de la figura de Francisco Serrano Iranzo, a través de la seua biografia com a activista anarquista fins que s’integra al maquis, fruit de la repressió franquista.

Meseguer fusiona el relat dels assalts que protagonitza Serrano Iranzo al costat del conegut maqui la Pastora amb fortes reflexions al voltant de les polítiques de memòria, dignitat i també de periodisme. Precisament van ser els articles d’Òscar Meseguer publicats en este setmanari els que van permetre descobrir que el cos de Serrano Iranzo es trobava enterrat al cementiri dels Reguers, d’on va ser exhumat a finals de l’any 2020 i entregat a la seua família el 21 de març de 2021.

També, enguany, s’ha publicat Víctimes i botxins. La repressió a Vilalba dels Arcs durant la guerra civil i el franquisme (1936-1945), del doctor en història contemporània David Tormo. L’obra és fruit d’una extensa recerca que relata els coneguts fets de Vilalba dels Arcs, un dels episodis més sagnants de repressió a la rereguarda republicana, i les seues conseqüències en esta localitat de la Terra Alta i el seu entorn durant la dècada següent.

El nombre de visitants als espais de memòria ha
tornat a situar-se en xifres similars al 2019

Un altre dels treballs amb recorregut, en este cas en format de pel·lícula, és L’espill, del prolífic director de l’Ampolla, Mario Pons. La seua nova producció se centra en la història d’Hilarie Arasa en el retorn al delta de l’Ebre, la seua terra natal, després de dècades vivint a França, on la seua família es va exiliar. La cinta és una comèdia romàntica que contraposa els sentiments d’amor i odi, i un viatge de retorn a la Catalunya que lluita contra la repressió de l’Estat espanyol. L’espill ja ha recorregut diverses poblacions de les Terres de l’Ebre i d’altres poblacions de Catalunya i la resta de l’Estat.

En el camp de la novel·la, està tenint molt bona rebuda Una lluna a la finestra, de la senienca Marta Tena Subirats. Ambientada al Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre, narra la història de la Jana, una mossa d’esquadra que, en el retorn al seu poble natal, descobrix un cadàver de fa més de 70 anys, una història que que la porta a descobrir la realitat dels maquis i la repressió franquista després de la Guerra Civil a partir dels relats i l’experiència dels seus familiars.

La memòria històrica ha centrat obres de narrativa,
assaig, periodisme i cinema

Totes estes obres han estat publicades al 2022 i totes es basen en la recuperació de la memòria democràtica i la seua valoració de cara a les noves generacions. “És un tema que està de moda i que atrau molt. Moltes generacions de joves, i no tan joves, volen saber allò que va passar, i trencar el silenci que durant molts anys hi ha hagut al voltant de tot allò que envoltava la Guerra Civil”, explica Joan Baptista Forcadell, director tècnic del Consorci Memorial d’Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe). De fet, el Centre d’Interpretació 115 dies, de Corbera d’Ebre, compta amb una petita llibreria per a posar a disposició dels visitants alguns dels llibres que parlen sobre el conflicte i la memòria històrica.

“Si hi ha publicacions sobre memòria, significa que hi ha demanda i lectors”, afegix Forcadell. I una mostra d’això és l’afluència de visitants al centres d’interpretació que gestiona el Comebe a la Terra Alta, on s’ha recuperat el volum de visitants d’abans de la pandèmia. A més, han augmentat sensiblement els visitants que contracten alguna de les rutes guiades que s’oferixen pels espais de la Batalla de l’Ebre. “Fa només uns dies que hem posat a la pàgina web l’oferta que tenim, i cada dia tenim sol·licituds de gent que vol visitar Corbera d’Ebre o els espais de la Batalla de l’Ebre”, assegura Forcadell.

Presentació del llibre ‘La Petjada del Rubio, l’últim company de la Pastora’ del periodista Òscar Meseguer. / FOTO: CEDIDA.

Mostra Front

A banda de les produccions al voltant de la memòria, este passat cap de setmana -del 30 de setembre al 2 d’octubre- es van fer les primeres projeccions audiovisuals de Front, la mostra de cinema de conflicte i pau de les Terres de l’Ebre, que enguany celebra la seua tercera edició. Ideada i promoguda des de les Terres de l’Ebre, un dels seus directors, el tortosí Oriol Gracià, va assegurar durant la inauguració que “la memòria democràtica és un dels pilars de qualsevol societat democràtica”, i va destacar la voluntat de difondre-la i donar-la a conèixer també a través de les arts cinematogràfiques.

La projecció que va inaugurar el certamen va ser La llibreta del doctor Gras, una pel·lícula documental obra de la productora Ventdedalt, formada per Júlia Albacar i David Barreda, i que ha estat també codirigida pel periodista de Flix Andreu Prunera. El documental explica la història de la fossa del mas de Santa Magdalena -a Móra d’Ebre-, que ha estat la més gran que s’ha obert mai a Catalunya.

La preestrena va tenir lloc a l’església del Poble Vell de Corbera d’Ebre, que es va omplir per a l’ocasió. A més, l’esdeveniment va comptar amb l’exposició de les set llibretes del doctor Miquel Gras i Artero, uns documents en què este cirurgià de l’exèrcit republicà inscrivia els soldats que intervenia als hospitals de campanya de la Batalla de l’Ebre i les cures que els aplicava, i que han estat una pista clau en la identificació de l’hospital de campanya i la fossa de Santa Magdalena a Móra d’Ebre.

La mostra Front projecta sis pel·lícules centrades
en la memòria històrica

La mostra també va projectar dissabte la pel·lícula Terra Remoguda, en este cas, al teatre La Llanterna, de Móra d’Ebre. Es tracta d’un llargmetratge que tracta sobre els efectes devastadors de la guerra dels Balcans a l’entorn de la regió de Srebrenica, a Bòsnia.

D’altra banda, el documental Les Vides de la Pastora, dirigit per Jose Guerrero, es va estrenar el passat diumenge als Reguers. És el resultat de diversos anys de faena que revisen i complementen els anteriors productes audiovisuals sobre la la figura del mític maqui la Pastora i desmunten, com ja han fet algunes obres i historiadors, alguns dels mites i les fal·làcies que van córrer sobre el personatge durant les dècades en què era considerat pel franquisme un enemic públic de primera magnitud.

La pel·lícula esdevé un viatge pausat de 63 minuts, fonamentat en els moments més significatius de la seua vida -entre imatges dels paisatges feréstecs que van esdevenir la seu llar-, per la vida de l’enigmàtic i contradictori maqui Forencio Pla Meseguer, la Pastora, que fins a la seua incorporació a la guerrilla antifranquista va viure i vestir com una dona perquè els seus pares el van batejar com a tal, amb el nom de Teresa, arran d’una malformació genital que feia dubtar sobre el sexe.

Un metge rural actual de la comarca dels Ports, precisament, és una de les veus conductores del documental i recorda que, si ara fos, a Florencio se li podrien fer les proves pertinents per a determinar-ne el sexe i els matisos del seu cas, considerat posteriorment, ja quan va entrar a la presó l’any 1960, com de pseudohermafroditisme masculí. Ell era i es va sentir sempre un home. Ser batejat com a dona li va marcar la vida.

“Si no fos per això, o si la Guàrdia Civil no hagués torturat i matat el seu amo, segurament mai s’hauria incorporat al maquis”, reflexiona un veí de Vallibona, d’on era la Pastora, el testimoni del qual esdevé també un dels fils del documental, produït per Producciones Televisivas Mecomlys i Amuntesport SL, amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura.

La cinta oferix un treball molt seleciu de les veus que parlen de les vides de la Pastora. El trànsit de Teresa a Florencio, de pastor a guerriller, s’engrana amb la història i amb el recent procés d’exhumació de les restes, als Reguers, de qui va ser el seu darrer company de batalles, Francisco Serrano ‘el Rubio’, quan tots dos van decidir desertar de la guerrilla.

Per això, en la mesura en què el director del Setmanari l’EBRE, Òscar Meseguer, va impulsar el procés per a trobar el lloc on havia estat enterrat i identificar-ne les restes, el periodista esdevé també una de les fonts del documental, per a abordar un cas concret de masover durament reprimit -Serrano- que, com la Pastora, es convertix en un guerriller autòcton.

El context històric l’aporta, sobretot, l’historiador Raül González Devís, i la proximitat i la reivindicació més sentida de Florencio, la seua neboda neta, Elena Solanas, i la mare d’esta, que guarda un gran record de la seua tieta. La visió emocional de Serrano la dona la seua filla gran, Lidia, que va morir poc després de recuperar les restes del seu pare, però que abans va atendre l’equip del documental.

El que no ha pogut aconseguir la productora, com tampoc altres investigadors que ho han intentat, ha estat el testimoni de la família Vinuesa, que és qui va acollir Florencio a Olocau (Camp de Túria) quan este va sortir de la presó, durant els darrers anys de la seua vida, ja que ell no va voler tornar a Vallibona -es diu, al documental- sembla que per temor a no perjudicar la família que li quedava.

L’estrena va ser tot un èxit, amb uns 200 assistents a la projecció, que es va fer a la pista d’estiu dels Reguers, i va rebre el reconeixement molt majoritari del públic. Al matí, també en el marc del Festival Front, s’havia fet tot just la presentació del llibre d’Òscar Meseguer La Petjada del Rubio, l’últim company de la Pastora, que biografia Francisco Serrano i que també va comptar amb una gran assistència d’interessats en el fenomen maqui, en general, i en esta parella de guerrillers, en particular.

Este proper cap de setmana, la mostra Front es desplaça a Flix, on divendres es projectarà la pel·lícula Mr.Kaplan i hi haurà una taula rodona al voltant dels nazis exiliats a Catalunya, en què intervindran l’historiador i exalcalde de Flix, Pere Muñoz, i el periodista Toni Orensanz.

Dissabte, a la Sénia, es projectarà Retorn a Reims, i hi haurà una taula rodona al voltant de l’exili. Finalment, el certamen acabarà diumenge, a Campredó, amb la projecció de la pel·lícula La Metralla. Hi intervindran els actors Joan Pera, Roger Pera i l’actriu Mercè Pons; i, tot seguit, hi haurà un ball d’envelat amb música dels anys trenta.

Estrena de l’‘Espill’ dirigit per Mario Pons al cinema de Roquetes. / FOTO: CEDIDA

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

80 + = 84

Últimes notícies