HomeSense categoriaReportatge · El dia a dia d’un rastrejador de Covid-19

Reportatge · El dia a dia d’un rastrejador de Covid-19

EDICIÓ PAPER // La pandèmia ha fet familiaritzar-nos amb diverses paraules que ja formen part del nostre vocabulari diari d’ençà que va arribar el coronavirus al territori el passat mes de febrer: confinament, desescalada, risc de rebrot, la velocitat de transmissió (Rt), proves PCR, testos d’antígens… Una altra són els rastrejadors o els gestors Covid, les persones que es dediquen a fer un rastreig dels contactes estrets d’aquelles persones que contrauen la malaltia i donen positiu per coronavirus. 

A les comarques ebrenques, des del passat mes de juliol, moment en què va incorporar-se esta figura a la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, hi ha dotze gestors Covid per a donar suport en el seguiment i la gestió dels casos, així com s’ha incorporat a l’equip de rastreig un mediador intercultural, que parla diferents idiomes, entre ells, l’àrab. 

La seua tasca consistix a “fer d’enllaç entre els resultats que surten dels laboratoris, els casos positius i els seus contactes estrets”, detalla una de les coordinadores dels gestors Covid d’aquí l’Ebre, Maria José Juan. Un cop els resultats de les proves mostren que una persona ha donat positiu, els rastrejadors “ens posem en contacte amb ells via telefònica perquè ens expliquen com estan i per saber qui són els contactes estrets que ha mantingut en les 48 hores prèvies a saber els resultats del test [en el cas dels asimptomàtics] o abans de presentar els primers símptomes”. La finalitat és evitar que el virus continue infectant més persones. Els rastrejadors també recorden a les persones contagiades que han de complir un aïllament domiciliari.

Un cop tenen el llistat dels contactes estrets -aquelles persones amb qui la persona positiva ha estat sense mascareta, durant més de 15 minuts i sense mantenir una distància mínima de dos metres-, els rastrejadors els programen una cita per a fer-se la prova, habitualment en menys de 48 hores, al Centre d’Atenció Primària més proper al seu domicili, per a saber si s’han contagiat o no, i els telefonen. “Un cop ens contesten, avisem que truquem de l’Institut Català de la Salut perquè han estat en contacte amb una persona que ha donat positiu, i els informem del dia i l’hora per anar a fer-se el test”, indica Cati Lluís, una de les dotze rastrejadores de l’Ebre. 

Els contactes estrets d’un positiu han d’estar deu dies confinats a casa, encara que el resultat de la prova siga negatiu, per a controlar si desenvolupen simptomatologia compatible al llarg d’estos dies. En cas que algun d’estos contactes estrets done positiu per coronavirus, es repetix el procés per a conèixer i programar proves als seus contactes estrets, per a tallar, així, les cadenes de transmissió del virus. “Es fan proves cada dia als CAPs durant la setmana, i els caps de setmana es limita al del Temple, al d’Amposta i al de Móra la Nova”, apunta Lluís. 

La coordinadora assenyala que la seua és una tasca més “administrativa” i que els encarregats de fer el seguiment dels casos positius per a veure com es troben el fan professionals sanitaris dels CAPs. Els gestors Covid treballen en dos grups de sis persones de dilluns a divendres: un de 8 del matí a les 14 h, i l’altre de les 14 h a les 20 h; i els caps de setmana, en torns de 12 hores: un grup de quatre gestors Covid el dissabte, i l’altre grup de quatre el diumenge, així hi ha quatre persones que descansen un cap de setmana. Actualment estan instal·lats al CAP vell d’Amposta, situat a la cruïlla de l’avinguda Santa Bàrbara amb l’avinguda Catalunya. 

La figura del mediador cultural ha estat clau també per a arribar a totes aquelles famílies immigrants que encara no dominen el català o el castellà. Segons conta Lluís, “ens costava molt fer les entrevistes i entendre els contactes estrets de les persones immigrants, ja que no estem familiaritzats amb este tipus de cognoms o no acabàvem d’entendre’ns per telèfon, la qual cosa dificultava el rastreig dels seus contactes, i inclús hi havia casos en què els fills d’estes persones ens feien d’intermediaris”.  

Tot i que porten treballant des del mes de juliol i este estiu es van produir diversos contagis, els brots més forts, i, per tant, el seu volum de feina, ha augmentat del setembre cap aquí. “Amb l’arrencada del curs acadèmic i el retorn de la gent a la feina després de les vacances, ja prevèiem que se’ns incrementaria la feina”, diu Juan. La setmana passada va ser “desbordant”, ja que van ajuntar-se els cribratges escolars amb la detecció de diversos brots a hospitals i residències de les Terres de l’Ebre. Malgrat això, Lluís indica que “ara que estem quasi confinats per les noves restriccions, el nombre de contactes estrets s’ha vist reduït”, i afegix que “la gent està molt més conscienciada que ha de quedar-se a casa”

El Govern recentment ha aprovat la creació d’un nou programa de salut pública que preveu la incorporació de fins a 500 persones més als equips de rastreig de Covid-19 a Catalunya. Estos efectius se sumaran als prop de 2.300 rastrejadors del sistema públic de salut de Catalunya per traçar els nous contagis i identificar-ne els contactes estrets. 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 69 = 73

Últimes notícies